08380: Centre cívic del Castell:

El premi d’arquitectura francesa més important és l’anomenat “Esquadra d’argent”, i l’any passat va fer una capgirada de truita impressionant.

Era típic d’aquest país capitalitzat per París, una de les principals ciutats de les arts, premiar l’arquitectura més impressionant o artística; a l’any 2007 es va considerar oportú fer un canvi de mires i el premi es va destinar a una petita escola de Burdeus. La motivació va ser una arquitectura perfectament adaptada a l’entorn, ja que aquesta escola treballava els projectes considerant l’espai on aniria destinada la peça i la seva adaptació a aquest medi.

Això comportava deixar de banda el que es coneix com arquitectura “gesticulant”, que és aquella innovadora a nivell artístic –explicant-ho de manera planera-, i valorant la peça i la seva integració a l’espai destinat. Un canvi de mires com apuntava al principi.

Tothom pot considerar si el premi se’l mereix la modèstia i l’adaptació o l’extravagància i el renom, però els nostres espais naturals-històrics i els nostres propis ulls i sensibilitat què mereixen? Em sembla que coincidirem en pensar que mereixen una arquitectura que s’adeqüi i no unes moles de formigó armat i colors vius que ens mostrin la superioritat de la nostre societat en relació a nosaltres mateixos, com si una escala de dimensions es presentés en relació societat-individu (si Le Corbusier aixequés el cap!) tal i com passava entre un temple o una piràmide i el seu cohabitant. És avui dia la funció de l’arquitectura mostrar la superioritat d’una societat? Tampoc m’interessa comentar ara aquesta faceta, redirigiré la pregunta: Hem de continuar veient l’arquitectura com un símbol de la societat? Crec que no, sempre i quant es plasmi de manera volumètrica, una gran ciutat que sempre ha de créixer desenvolupant edificis imponents s’estanca en un creixement que considero repugnant.

Així deixo clar el meu posicionament: la present i guanyadora escola de Burdeus es mereix el seu premi. Deixen clar que es pot fer nova arquitectura de manera adaptada a les condicions de l’entorn, només per aquest motiu ja ho considero suficient.

Ara, salvant distàncies, marxem de França i situem-nos en un bonic poble del Maresme anomenat Malgrat (i doncs! on penseu que volia anar a parar?), concretament en un dels projectes que fa poc s’han acceptat: el centre cívic del barri del Castell (situat on ara hi ha l’edifici de l’escola taller, al carrer del Segre). En aquest cas no ha passat, tal i com a vegades ocorre, que els arquitectes s’han volgut lluir i fer una gran creació avantguardista, ja que es proposaven dos projectes diferents: un, que per entendre’ns, podem anomenar pre-Burdeos; i l’altre situat en la línia d’aquesta escola francesa. La votació va ser clara: la immensa majoria dels presents van votar el primer projecte, on es plantejava un edifici que creix de forma vertical i en pisos, en canvi, el segon projecte proposava començar de zero i no conservar les estructures presents de l’edifici existent (sense grans canvis econòmics), d’aquesta manera es podia plantejar de nou i fer una creació prou adaptada. Queda clar, aquest segon projecte no protagonitzava l’skyline del turó, tal i com si ho farà el primer (els arquitectes afirmen que es veurà des del poble), sinó que es desenvoluparia el seu cos al llarg de la pendent de la pujada sense crear grans contrastos (adaptació al medi) així com altres aptituds benèfiques que es van posar de manifest a la passada reunió per boca de certes assistents -que si volen dir la seva ja ho faran-. Res va convèncer als votants del primer projecte que sense l’espasa dels arguments i amb l’escut de la sordesa van guanyar la batalla-votació.

Malgrat tindrà un nou edifici emblemàtic que segueix unes línies antiquades i depenent de la façana pot arribar a ser força insalubre.

Gràcies: Joan Piña