Aquest cap de setmana vaig anar a un poble normal. Amb uns quants milers menys d’habitants que Malgrat i amb una història que es remunta a uns pocs segles abans que la del nostre Poble. Aquest poble té dos museus i centres d’estudi, un castell perfectament restaurat i intacte, dues torres de guaita considerades màgiques i simbòliques (se’ls hi dediquen festes i activitats), una pila d’edificacions que com a catalogades l’ajuntament no permet que es tirin a terra i manen de conservar-les als seus propietaris, els programes de Festa Major s’anomenen “Llibres de Festa Major” perquè són autèntics llibres amb un tema monogràfic diferent cada any, la Festa Major és Festa Major en aquest poble, l’Arxiu Municipal és un edifici que ocupa una antiga casa senyorial i disposa de la última tecnologia en arxivística, es conserven peces que un de fora pot considerar mediocres (com pous o safarejos) que tot i entorpir el pas moltes vegades la gent del poble les estima i defensa obligant la seva conservació, en aquest poble governa un partit polític nascut només per a treballar pel seu poble i que no viu d’ideologies grandiloqüents ni de conflictes històrics, el seu alcalde és historiador, els reculls de publicacions de l’ajuntament s’han d’editar en forma de llibres cada lustre, el centre del poble és ple de botigues i les promotores o bancs es poden contar amb les dues mans, totes les peces importants tenen plafons explicatius, abunden les galeries o fundacions privades que treballen en temes artístics, etc. Un poble que m’ha costat abandonar i que desperta la gelosia d’aquest malgratenc que escriu això.
Quan podrà Malgrat fer un llistat la meitat de llarg que aquest?
(Dedico el post a qui em va ensenyar cada raconet d'aquest poble, qui em va portar i explicar cada detall que considerava que em podia interessar, gràcies i fins aviat)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Millor que mantinguis el nom del poble en secret per que pot passar, com d'altres cops ha succeït, que a la que la gent descobreixi que encara existeixen llocs així, mori d'èxit al veure's envaït per multituds de gents alienes al respecte del patrimoni local però molt preparades per els negocis més lucratius, antagòniques formes d'entendre el creixement.
No te queda ná per ser com aquest poble!
I mes amb els indecents en politica que tenim
Molt haurien de canviar les coses per arribar a la sola de les sabates d'aquest"poble".
Massa merder hiha a malgrat com per imaginar alguna cosa tant "culte" i "educat en la sensibilitat".
COntinuem somiant en un futur millor...
Jo sento les mateixes enveges que comenta el Sentinella. Quan serem un poble normal i amb un sentiment de comunitat igual que pobles que treballen la seva entitat històrico-cultural?
Potser que ens posem les piles, les runes envaeixen edificis del calibre de Can Palomeres! Com es pot permetre això! Som una riota pels pobles veïns!
Què venen a veure els turistes? Recordem que Malgrat en viu molt dels visitants foranis.
Pocs som els que ens adonem del valuós que és formar part d’una comunitat amb la que et sents realment identificat. Sentir-se orgullós del poble on vius, no només perquè hi habites, sinó també perquè sents l’essència del seu esperit, perquè hi ha un esforç al darrera i perquè tothom contribueix en aquest esforç. Això s’agraeix infinitament, ja que et forma com a persona i t’omple l’esperit.
Per això és tant important que seguiu endavant amb les vostres propostes, que la paciència i l’esforç continuï dins el vostre caràcter i que us mantingueu tots junts. Ramon Muntaner diu a Crònica “ La mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes per molt que estirin no l’arrancarien encara que alguns més s’hi posessin”.
Endavant!
(Sentinella, sempre que vulguis, ja ho saps.)
La frase és molt explícita, ja som molts a Malgrat que estirem la "mata de joncs", així seguirem i les teves forces conntribueixen a omplir el sac.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada