Celebrant el centenari del naixement de Mercè Rodoreda s'ha organitzat a Malgrat una lectura col·lectiva del llibre més emblemàtic de l'autora: "La plaça del Diamant". S'anirà llegint de mica en mica canviant de persona, i a base de voluntaris, el primer en llegir serà l'actor malgratenc David Verdaguer.
Dissabte 8 de març a partir de les 11 del matí a la Biblioteca La Cooperativa.
29 de febrer 2008
18ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:
On es situava l'anterior cementiri de Malgrat?
27 de febrer 2008
Eooooooooooooooooooooo!:
Ostres quin fart de riure veure tanta “sotenibilitat”, “ecologisme”, “participació ciutadana”, etc, és com un acudit mal explicat.
Si realment existeixen aquesta gent, on són? que fan? són un altre fenomen paranormal fantasmagòric del nostre Ajuntament? on s’amaguen al veure com està
Us deixo la informació per a que rigueu una estona, i a la wikipedia trobareu la definició del què és.
Pobra Tordera:
No entenc com cada vegada està més degradat aquest preciós paratge...
Notícies: Fuel i menys platges , Fuel i víctimes , Preguntes retòriques.
Notícies: Fuel i menys platges , Fuel i víctimes , Preguntes retòriques.
26 de febrer 2008
Enveges i amor:
Aquest cap de setmana vaig anar a un poble normal. Amb uns quants milers menys d’habitants que Malgrat i amb una història que es remunta a uns pocs segles abans que la del nostre Poble. Aquest poble té dos museus i centres d’estudi, un castell perfectament restaurat i intacte, dues torres de guaita considerades màgiques i simbòliques (se’ls hi dediquen festes i activitats), una pila d’edificacions que com a catalogades l’ajuntament no permet que es tirin a terra i manen de conservar-les als seus propietaris, els programes de Festa Major s’anomenen “Llibres de Festa Major” perquè són autèntics llibres amb un tema monogràfic diferent cada any, la Festa Major és Festa Major en aquest poble, l’Arxiu Municipal és un edifici que ocupa una antiga casa senyorial i disposa de la última tecnologia en arxivística, es conserven peces que un de fora pot considerar mediocres (com pous o safarejos) que tot i entorpir el pas moltes vegades la gent del poble les estima i defensa obligant la seva conservació, en aquest poble governa un partit polític nascut només per a treballar pel seu poble i que no viu d’ideologies grandiloqüents ni de conflictes històrics, el seu alcalde és historiador, els reculls de publicacions de l’ajuntament s’han d’editar en forma de llibres cada lustre, el centre del poble és ple de botigues i les promotores o bancs es poden contar amb les dues mans, totes les peces importants tenen plafons explicatius, abunden les galeries o fundacions privades que treballen en temes artístics, etc. Un poble que m’ha costat abandonar i que desperta la gelosia d’aquest malgratenc que escriu això.
Quan podrà Malgrat fer un llistat la meitat de llarg que aquest?
(Dedico el post a qui em va ensenyar cada raconet d'aquest poble, qui em va portar i explicar cada detall que considerava que em podia interessar, gràcies i fins aviat)
Quan podrà Malgrat fer un llistat la meitat de llarg que aquest?
(Dedico el post a qui em va ensenyar cada raconet d'aquest poble, qui em va portar i explicar cada detall que considerava que em podia interessar, gràcies i fins aviat)
25 de febrer 2008
Nous veïns:
En Vicenç Tomàs s'ha animat a obrir blog. Presento un web-lloc de regust artístic i tècnic. Les fotografies tenen el poder de registrar moments de la vida que ja han passat. Que tinguis molta energia per tirar endavant el blog!
23 de febrer 2008
Comentari d'enquesta (Girona-Barcelona):
Queda clar que la majoria prefereix Girona a Barcelona (3 vs. 28), amb un parell de vots que no saben cap a on tirar. Ara, com sempre, obro aquesta entrada per a que justifiqueu la vostra elecció!
22 de febrer 2008
Decepcionat de la ràdio:
Estava engrescat esperant l’anunciada web de Ràdio Malgrat!
M’imaginava una cosa semblant al blog de Ràdio Palafolls, però... sorpresa! No és ni de bon tros el que esperava.
Es tracta d’un sub-apartat de la web de l’ajuntament on es pengen notícies a l’estil blog, amb diferents pestanyes per accedir a llocs on ja s’hi podia accedir abans i de nous prou interessants.
En general no ho veig un canvi gaire suculent, podria ser molt millor. Ara, i per obrir debat, em pregunto: Una ràdio local ha d’estar tant vinculada a l’ajuntament del poble?
M’imaginava una cosa semblant al blog de Ràdio Palafolls, però... sorpresa! No és ni de bon tros el que esperava.
Es tracta d’un sub-apartat de la web de l’ajuntament on es pengen notícies a l’estil blog, amb diferents pestanyes per accedir a llocs on ja s’hi podia accedir abans i de nous prou interessants.
En general no ho veig un canvi gaire suculent, podria ser molt millor. Ara, i per obrir debat, em pregunto: Una ràdio local ha d’estar tant vinculada a l’ajuntament del poble?
"Superheroi català":
Viuda Serrandez i Fills presenten el seu primer videoclip, "Superheroi català", filmat al terrat i a la teulada de casa d'en Toni Serrandez, patrocinat per Botifarra Express i realitzat i produït per un equip de professionals de prestigi (això sí, tots de la família Serrandez). Es pot veure al web de Radiocactus Recordings (www.radiocactus.com).
Aquests quatre no paren i cada vegada van a millor! Moltes felicitats!
Aquests quatre no paren i cada vegada van a millor! Moltes felicitats!
20 de febrer 2008
Mole formigonada amb destí Malgrat:
El company Malgratot presentaria aquesta notícia com a: un acte destraler de l'especulativa mentalitat subjectiva de la població, que veu de manera destructora i compulsiva el creixement innecessari de Malgrat, amb el nyap de saber que es farà barroerament, i tot, per omplir-se les butxaques (en honor a la seva desídia, indiferència i incompetència demostrada amb escreix en la gestió dels bens patrimonials de Malgrat, el nostre poble, no el seu) ja ho hem dit altres vegades, ningú que s'estimi el seu poble es dedica a destruir-lo amb un afany malaltís i mercantilo-especulatiu com ella.
19 de febrer 2008
Resposta a la 17ª pregunta:
Bé per aquells que han contestat que el donant va ser Hug o Huguet Descolomer, i que la peça és l’Antic Hospital i la seva capella. Felicitats!
Adjunto la fitxa de la web de l’Ajuntament, on cita aquestes dades i algunes més.
Grans notícies!:
Em congratulo de penjar en el blog aquestes notícies, espero que siguin el preàmbul de sucoses actuacions en el patrimoni que ens envolta! (Espero actuacions ben fetes. És molt demanar?)
Per Malgrat! (tot i ser un projecte, marca una dinàmica positiva)
18 de febrer 2008
Us hi apunteu?:
Beca d'estudis locals.
Amb aquesta fabulosa notícia (estic interessat en saber quin tema es triarà!) presento l'entrada número 400 del blog!
Amb aquesta fabulosa notícia (estic interessat en saber quin tema es triarà!) presento l'entrada número 400 del blog!
17 de febrer 2008
Marina mercant:
Mn. F. Paradeda i Robert ens explica:
"Marina Mercant
Aquesta, encara que pausadament, anà desenrotllant-se entre els seus habitants.
Molts malgratencs, mercès a l'ambient que'ls rodejava, s'aficionaren a la marinería, emprenent llargs viatges cap a les Amèriques i altres ports estrangers.
Els més, embarcats en pailebots i barques de la població, feien viatges més curts dintre de la península.
A començaments del segle passat es comptaven en ella una trentena de vaixells, el tràfec dels quals donava vida a la vila; però a l'inaugurar-se els trens i els vapors anaren decaient fins arribar en l'actualitat a la més mínima expressió.
Alguns mariners, si bé que pocs, prengueren el títol de patró i de pilot, essent de doldre que no fossin més i que no procuressin imitar els seus comarcants com foren els de Lloret, Blanes, Mataró, Vilasar i Badalona, que amb el títol de pilots i capitans i associats als proietaris dels vaixells feren fortunes de consideració, algunes de les quals són disfrutades encara avui pels seus hereus i successors, verificant-se aquell lema de la Llotja de Barcelona: Terra dabit merces undaque divitias." (p. 90)
"Marina Mercant
Aquesta, encara que pausadament, anà desenrotllant-se entre els seus habitants.
Molts malgratencs, mercès a l'ambient que'ls rodejava, s'aficionaren a la marinería, emprenent llargs viatges cap a les Amèriques i altres ports estrangers.
Els més, embarcats en pailebots i barques de la població, feien viatges més curts dintre de la península.
A començaments del segle passat es comptaven en ella una trentena de vaixells, el tràfec dels quals donava vida a la vila; però a l'inaugurar-se els trens i els vapors anaren decaient fins arribar en l'actualitat a la més mínima expressió.
Alguns mariners, si bé que pocs, prengueren el títol de patró i de pilot, essent de doldre que no fossin més i que no procuressin imitar els seus comarcants com foren els de Lloret, Blanes, Mataró, Vilasar i Badalona, que amb el títol de pilots i capitans i associats als proietaris dels vaixells feren fortunes de consideració, algunes de les quals són disfrutades encara avui pels seus hereus i successors, verificant-se aquell lema de la Llotja de Barcelona: Terra dabit merces undaque divitias." (p. 90)
15 de febrer 2008
14 de febrer 2008
Coneguem l'Avi Xaxu:
En Josep Vicenç i Juli, més conegut com l’Avi Xaxu, va néixer a l’Escala el dia 17 de gener de 1869 (d’altres biografies indiquen el 1970 com any del seu naixement), i sens dubte ha estat un dels més autèntics i genuïns representants dels trobadors musicals de la sardana. Des de molt jove, va sentir una gran vocació per la música, sobretot per la composició. Rebé lliçons de música de la mà de mestres com ara “l’avi Rossendo”, també conegut com a En Rossendo cadiraire, que va ser professor de música de l’Escala i, també, del Mestre Agramunt, de Castelló d’Empúries.
A l’edat de 15 anys va compondre la seva primera sardana, “La Filosa”, i va seguir escrivint al llarg de tota la seva vida, donat que als 79 anys estrenava les seves dues darreres composicions, “La Colla” i “La Barraca de l’amor”. Prolífic compositor, va arribar a escriure més de 500 sardanes i gran quantitat d’obres corals, si bé bona part d’aquesta obra es pot donar per perduda. Entre aquest tipus de composicions cal citar “La Pàtria”, peça a tres veus masculines i que va estrenar amb el Cor del seu poble nadiu. També va compondre música religiosa i una sarsuela, “Muset i Bernadeta”, amb lletra de J.M. Folch i Torres.
Una de les fites importants en la seva biografia va ser la fundació de la Cobla “La Principal de l’Escala” on hi va tocar tota mena d’instruments, si bé la tenora era el que millor dominava. També fou un virtuós de la guitarra, fent-la servir, a vegades, per compondre, encara que en moltes ocasions i gràcies a la seva gran facilitat en fer-ho, no necessitava l’ajut de cap instrument, senzillament prenia quatre notes en un paper i després escrivia les altres parts per cobla.
L’any 1915 va ser cridat des de Barcelona per ajudar a l’organització de les primeres cobles de la ciutat i d’aquella època data la seva sardana “L’Arc de Triomf”.
Donant concerts amb guitarra, va recórrer molts pobles de Catalunya fins que va arribar a Malgrat, on va viure des de l’any 1921 al 1933. A Malgrat va escriure moltes sardanes, com ara “Bona Festa”, la qual, amb el seu punt parat, marca el renaixement del sardanisme de postguerra. Cal dir que l’avi Xaxu, juntament amb Pep Ventura, en Serra i Pere Rigau, el popular Barretó, van marcar l’avantguarda del sardanisme.
Altres sardanes prou conegudes de l’Avi Xaxu són “Carícies”, que immortalitzà el popular tenor Albert Martí, “La Barretina”, “Les noies de la costa”, “La plaça del firal”, “La segadora”, “El nostre casal”, “La Vall de Sant Daniel”, “La roca del cargol”, La filla del bosc”, “La roca del frare”, “Mirant l’aïmada” i “Les muntanyes de Mongó”, entre moltes d’altres.
El seu fill, en Josep Vicenç i Mornau, va continuar la tradició del seu pare i també va compondre quantitat de sardanes.
Va morir a l’Escala a l’edat de 86 anys, essent enterrat al cementiri d’aquesta població el dia 19 d’abril de 1956, en el transcurs del qual el poeta J. Sureda i Paradís va llegir un emocionat comiat.
-Extret del programa de Festa Major de 1998. Que s’ha extret del programa de l’Aplec de Figueres del 16 de maig de 1971.
A l’edat de 15 anys va compondre la seva primera sardana, “La Filosa”, i va seguir escrivint al llarg de tota la seva vida, donat que als 79 anys estrenava les seves dues darreres composicions, “La Colla” i “La Barraca de l’amor”. Prolífic compositor, va arribar a escriure més de 500 sardanes i gran quantitat d’obres corals, si bé bona part d’aquesta obra es pot donar per perduda. Entre aquest tipus de composicions cal citar “La Pàtria”, peça a tres veus masculines i que va estrenar amb el Cor del seu poble nadiu. També va compondre música religiosa i una sarsuela, “Muset i Bernadeta”, amb lletra de J.M. Folch i Torres.
Una de les fites importants en la seva biografia va ser la fundació de la Cobla “La Principal de l’Escala” on hi va tocar tota mena d’instruments, si bé la tenora era el que millor dominava. També fou un virtuós de la guitarra, fent-la servir, a vegades, per compondre, encara que en moltes ocasions i gràcies a la seva gran facilitat en fer-ho, no necessitava l’ajut de cap instrument, senzillament prenia quatre notes en un paper i després escrivia les altres parts per cobla.
L’any 1915 va ser cridat des de Barcelona per ajudar a l’organització de les primeres cobles de la ciutat i d’aquella època data la seva sardana “L’Arc de Triomf”.
Donant concerts amb guitarra, va recórrer molts pobles de Catalunya fins que va arribar a Malgrat, on va viure des de l’any 1921 al 1933. A Malgrat va escriure moltes sardanes, com ara “Bona Festa”, la qual, amb el seu punt parat, marca el renaixement del sardanisme de postguerra. Cal dir que l’avi Xaxu, juntament amb Pep Ventura, en Serra i Pere Rigau, el popular Barretó, van marcar l’avantguarda del sardanisme.
Altres sardanes prou conegudes de l’Avi Xaxu són “Carícies”, que immortalitzà el popular tenor Albert Martí, “La Barretina”, “Les noies de la costa”, “La plaça del firal”, “La segadora”, “El nostre casal”, “La Vall de Sant Daniel”, “La roca del cargol”, La filla del bosc”, “La roca del frare”, “Mirant l’aïmada” i “Les muntanyes de Mongó”, entre moltes d’altres.
El seu fill, en Josep Vicenç i Mornau, va continuar la tradició del seu pare i també va compondre quantitat de sardanes.
Va morir a l’Escala a l’edat de 86 anys, essent enterrat al cementiri d’aquesta població el dia 19 d’abril de 1956, en el transcurs del qual el poeta J. Sureda i Paradís va llegir un emocionat comiat.
-Extret del programa de Festa Major de 1998. Que s’ha extret del programa de l’Aplec de Figueres del 16 de maig de 1971.
12 de febrer 2008
11 de febrer 2008
10 de febrer 2008
17ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:
Seguint la dinàmica de l'anterior pregunta torno a proposar un text:
"dits manumissors comprin un pati per edificar o bé una casa ja edificada en pur, lliure i franc alou dintre la Vilanova de Palafolls, assortint-lo de llits, mobles i rendes necessàries per a servei d'hospital en el qual perpètuament trobin hostatge tots els pobres de Jesucrist"
De quin edifici ens parla aquest text? De qui són aquestes voluntats?
Sembla difícil, però no ho és! Cal contestar bé les dues preguntes per contar punt! Sort!
"dits manumissors comprin un pati per edificar o bé una casa ja edificada en pur, lliure i franc alou dintre la Vilanova de Palafolls, assortint-lo de llits, mobles i rendes necessàries per a servei d'hospital en el qual perpètuament trobin hostatge tots els pobres de Jesucrist"
De quin edifici ens parla aquest text? De qui són aquestes voluntats?
Sembla difícil, però no ho és! Cal contestar bé les dues preguntes per contar punt! Sort!
09 de febrer 2008
Viatge de profit (bon profit):
Sembla ser que el viatge de l'alcaldessa i certs regidors al Marroc no desperta idees clares o agradables.
Diferents blogs ho comenten:
Neus Serra
Malgratot
Miguelblog
RadioPalafolls
El meu gos i jo
Diferents blogs ho comenten:
Neus Serra
Malgratot
Miguelblog
RadioPalafolls
El meu gos i jo
08 de febrer 2008
En gestació:
Recordeu que avui es troben els interessats en participar a la nova entitat "Malgrat IV pedres", entitat per la defensa i estudi del nostre patrimoni local.
07 de febrer 2008
06 de febrer 2008
Truncament de burrus:
Aquest escrit de Josep Caralt publicat a "La Voz" és el manifest que agafem per, des d'aquest blog, protestar contra aquella gent que ha aconseguit que aquest any no es pugui celebrar la festa més antiga i amb més història del nostre Poble. De mica en mica es buida la pica...
Algunes coses de la festa de Sant Antoni Abat d’aquell temps
En Moreu no faltava per aquesta diada a Missa primera, per rebre els ciris que els devots oferien al Sant, Sant al que hi havia molta devoció.
En aquesta diada la imatge de Sant Antoni era posada a l’Altar Major, presidint la festa; els altres dies ocupava una de les capelletes de l’altar de Sant Pere apòstol.
A les deu, Ofici. L’església plena de gom a gom de devots, la majoria terrassans. El senyor Rector, Mossèn Pere Figueres, aprofitava l’ocasió per fer un sermó dels seus, sermó ple de pietat i bons consells, orientant per trobar i seguir el bon camí. Acabat l’Ofici, es celebrava la processó, molt lluïda, processó que anava fins a “Can Penxa”, on el dia abans havien enramat el pati, col•locant-hi uns quants pins, en part voltats d’esparreguera i mata (llentiscle), i arreglat un altar des del qual es donava la Benedicció. Adossada a la paret de la casa hi havia una capelleta on hi posaven la imatge del Sant, propietat de la casa. Feta la Benedicció, la processó tornava al temple, on es cantaven els goigs del Sant.
Una ran gentada presenciava aquesta part de la festa; no volgueu saber les estalonades i trepitjades que es rebien.
Alguns anys havien actuat d’administradors: en Moreu, l’hereu Xurrillo, en Fèlix Fradera, en Joan-Pau Carol, en Mariano Basté (especialitzat’en adornar els guarniments dels cavalls per aquesta diada), en Peret Xurric, l’Antoni Vila i molts altres. D’aquest últim tant se val que en diem quatre paraules.
L’Anton, home popular, tranquil i de bona pasta; avui celebrava el seu Sant, mudant-se igual que els dies de les bones festes anyals.
Vestit de llana negre, faixa vermella, corbata, gorra i rspardenyes de tirants; el seu tipo rodanxó i panxut, portant patilles i “pany i toros”. Durant la seva joventut, havia figurat molt en aquesta festa, actuant més d’una vegada d’abanderat o fadrí. A casa seva tenien carros feien la feina d’ordinari.
Pels volts de la festa major, alguns de la junta de Sant Antoni passaven pel poble, fent una capta o colecta, anaven amb un carro, arreu de terrassans donaven el millor penjoll de fusades de blat de moro, que tenien essent després venut a la plaça, servint els fondos a recaudació d’aquesta colecta per ajudar a sufragar els gastos de la festa, festa organitzada per la Germandat de Sant Antoni Abat.
La Fira: Parades de tota classe i per a tots els gustos no hi faltaven les d’esclops, tapaboques, gorres, paelles, la del ferrer de tall, el ganiveter amb els clàssics ganivets de la marca de l’am i estisores de podar, de roba moltes, les dels firaires, amb juguets, cadenes, arrecades, anells i altres cosetes, que els pretendents o promesos aquest dia molts s’obsequiaven. Hi havia firaires que feia anys venien, i eren coneguts.
Tampoc hi faltaven els dels ungüents o curalotodo amb les serps o llangardaixos, com el de la subasta amb les mantes pel bestiar, paraigües, faixes i altres articles.
A les eres dels porcs s’hi podien veure les de tocinos, que de tant en tant movien molt de xivarri.
Per donar gust a la boca, hi havien les de llamí amb abundor: pinyons, avellanes, cacauets, figues –sobretot les de cofí-, els turrons de neu i els d’avellana.
Forasters molts, un hom solia topar-se amb algun pagès vestit amb gec de vellut o blusa blavenca, tapaboques damunt l’espatlla, barretina vermella, el bastó en una mà, i a l’altre un bon troç de pa blanc, una teula de turrons o una paperina de figues tot anant llemugant.
Faltats dels mitjans de locomoció d’avui dia, els forasters deixaven aviat la fira perquè feien el camí amb lo “vagón de San Fernando, a ratos a pie y otros andando”.
Algunes coses de la festa de Sant Antoni Abat d’aquell temps
En Moreu no faltava per aquesta diada a Missa primera, per rebre els ciris que els devots oferien al Sant, Sant al que hi havia molta devoció.
En aquesta diada la imatge de Sant Antoni era posada a l’Altar Major, presidint la festa; els altres dies ocupava una de les capelletes de l’altar de Sant Pere apòstol.
A les deu, Ofici. L’església plena de gom a gom de devots, la majoria terrassans. El senyor Rector, Mossèn Pere Figueres, aprofitava l’ocasió per fer un sermó dels seus, sermó ple de pietat i bons consells, orientant per trobar i seguir el bon camí. Acabat l’Ofici, es celebrava la processó, molt lluïda, processó que anava fins a “Can Penxa”, on el dia abans havien enramat el pati, col•locant-hi uns quants pins, en part voltats d’esparreguera i mata (llentiscle), i arreglat un altar des del qual es donava la Benedicció. Adossada a la paret de la casa hi havia una capelleta on hi posaven la imatge del Sant, propietat de la casa. Feta la Benedicció, la processó tornava al temple, on es cantaven els goigs del Sant.
Una ran gentada presenciava aquesta part de la festa; no volgueu saber les estalonades i trepitjades que es rebien.
Alguns anys havien actuat d’administradors: en Moreu, l’hereu Xurrillo, en Fèlix Fradera, en Joan-Pau Carol, en Mariano Basté (especialitzat’en adornar els guarniments dels cavalls per aquesta diada), en Peret Xurric, l’Antoni Vila i molts altres. D’aquest últim tant se val que en diem quatre paraules.
L’Anton, home popular, tranquil i de bona pasta; avui celebrava el seu Sant, mudant-se igual que els dies de les bones festes anyals.
Vestit de llana negre, faixa vermella, corbata, gorra i rspardenyes de tirants; el seu tipo rodanxó i panxut, portant patilles i “pany i toros”. Durant la seva joventut, havia figurat molt en aquesta festa, actuant més d’una vegada d’abanderat o fadrí. A casa seva tenien carros feien la feina d’ordinari.
Pels volts de la festa major, alguns de la junta de Sant Antoni passaven pel poble, fent una capta o colecta, anaven amb un carro, arreu de terrassans donaven el millor penjoll de fusades de blat de moro, que tenien essent després venut a la plaça, servint els fondos a recaudació d’aquesta colecta per ajudar a sufragar els gastos de la festa, festa organitzada per la Germandat de Sant Antoni Abat.
La Fira: Parades de tota classe i per a tots els gustos no hi faltaven les d’esclops, tapaboques, gorres, paelles, la del ferrer de tall, el ganiveter amb els clàssics ganivets de la marca de l’am i estisores de podar, de roba moltes, les dels firaires, amb juguets, cadenes, arrecades, anells i altres cosetes, que els pretendents o promesos aquest dia molts s’obsequiaven. Hi havia firaires que feia anys venien, i eren coneguts.
Tampoc hi faltaven els dels ungüents o curalotodo amb les serps o llangardaixos, com el de la subasta amb les mantes pel bestiar, paraigües, faixes i altres articles.
A les eres dels porcs s’hi podien veure les de tocinos, que de tant en tant movien molt de xivarri.
Per donar gust a la boca, hi havien les de llamí amb abundor: pinyons, avellanes, cacauets, figues –sobretot les de cofí-, els turrons de neu i els d’avellana.
Forasters molts, un hom solia topar-se amb algun pagès vestit amb gec de vellut o blusa blavenca, tapaboques damunt l’espatlla, barretina vermella, el bastó en una mà, i a l’altre un bon troç de pa blanc, una teula de turrons o una paperina de figues tot anant llemugant.
Faltats dels mitjans de locomoció d’avui dia, els forasters deixaven aviat la fira perquè feien el camí amb lo “vagón de San Fernando, a ratos a pie y otros andando”.
Arqueòlogues fantasma:
En el ple del dia 10, el que vaig penjant per entregues (el goear no em deixa penjar-lo sencer) una de les preguntes que es va fer és la que apareix a l’àudio que adjunto: en J.M. Laseras va demanar l’actualització sobre les tasques efectuades a la Torre de la Vídua Sala. Se li contesta que no hi ha res de nou, ni cap projecte a efectuar.
El regidor comenta amb insisténcia el tema de la fonamentació, i és justament el primer que van fer les arqueòlogues que fa poc vam comentar que estaven treballant a la casa. Potser feia quinze dies o tres setmanes que havia passat el ple, no sabien en aquell moment que s’havia de venir a estudiar la casa? Van aparèixer a l’Ajuntament com qui prepara una festa d’aniversari i fa “Sorpresa!”?
Potser es tracta d’arqueòlogues fantasma i en realitat no han existit...
El regidor comenta amb insisténcia el tema de la fonamentació, i és justament el primer que van fer les arqueòlogues que fa poc vam comentar que estaven treballant a la casa. Potser feia quinze dies o tres setmanes que havia passat el ple, no sabien en aquell moment que s’havia de venir a estudiar la casa? Van aparèixer a l’Ajuntament com qui prepara una festa d’aniversari i fa “Sorpresa!”?
Potser es tracta d’arqueòlogues fantasma i en realitat no han existit...
05 de febrer 2008
No es va quedar en "El Callao":
És avui que fa 143 anys de l’assassinat d’un malgratenc que els temps el porten considerant un heroi. Recordem-lo.
Especulem amb quadratures:
Hi ha un detall (entre d’altres) en el projecte del barri del Castell que no m’acaba de quadrar: si llegiu la fulla que adjunto del projecte comprovareu que parla de girar els bancs de la fotografia, el motiu és fer-los mirar cap a mar perquè ho consideren més bonic (no entraré en detalls estètics), ara bé, l’altre fotografia mostra el que es veu des dels bancs mirant cap a mar. Com ho tenim que entendre?
04 de febrer 2008
02 de febrer 2008
Nova arquitectura:
Em fan saber que al Full Parroquial fan un breu escrit parlant de la nova arquitectura de la nostra església.
01 de febrer 2008
08380: Descobert:
Batec de Llevant m'envia una fotografia on considera haver descobert la identitat verdadere del "Sentinella en vetlla". M'ha descobert?
Sentinella, he vist de lluny una ombra que de nit i de dia esguarda el parc, té un gran nas i resta inmòvil. Vigila la vila amb la seva preséncia dalt del parc.
Va de polítics:
El company Malgratot ha fet una curiosa troballa arqueològica!
Al Maresme triomfen els blogs, i els polítics amb blog triomfen!
Al Maresme triomfen els blogs, i els polítics amb blog triomfen!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
