08380: La caça amb vesc:

M’envien un text on es recorda una pràctica quasi extingida. Potser és interessant penjar-la durant aquests dies d’abundància, així recordem com es vivia quan tenir un xai era tot un luxe i les cassoles d’arròs s’havien de fer amb carn de pardal, colom o esquirol (i que bona diuen que era!)

La caça amb vesc es un mètode tradicional de caça practicat a tota la península Ibèrica, i encara que es cert que en varies comunitats autònomes esta prohibit, a algunes com per exemple, Catalunya encara es permet algun tipus de caça amb aquest mètode, aquest tipus de caça a tingut molta importància des dels Romans fins fa unes dècades. Malauradament la caça amb vesc esta prohibida a nivell Europeu pel conveni de Berna, però països com per exemple França, Grècia i Itàlia tenen dirigents politics que es preocupen més per respectar y mantenir vives les tradicions mil•lenàries dels seus pobles que per augmentar un grapat de vots de grups pseudoecologistes i col•lectius anti-caça (Com desgraciadament passa al nostre país), mantenen diferents excepcions a aquesta directiva i autoritzen la caça amb vesc de manera regulada i coherent, en el nostre país, la caça amb vesc generalment també esta prohibida per la llei dels espais naturals. Afortunadament la Comunitat autonòmica de Catalunya va aprovar al 1988 la llei de protecció d'animals, en la qual hi ha l'article 33.3 que autoritza la caça amb vesc d'alguns fringíl•lids.

El vesc:
El vesc (Viscum Album) es una planta que creix sobre els roures , actualment es fa servir per adorn de Nadal, però antigament servia per fer una pasta molt enganxosa, que sorgia de les petites boles blanques que feia aquesta planta i que es posaven a bullir al foc, Grecs i Romans van començar a fer servir aquesta pasta enganxosa per capturar petites aus i menjar-se-les.

El parany:
El parany era un gran arbre podat de manera que entre branca i branca hi capiguen unes bares que prèviament preparava el caçador amb vesc, desprès es col•locaven uns reclams de l'ocell que es pretenia caçar, al costat de l'arbre, i els ocells que passaven a la vora del parany anaven cap a l'arbre, s’hi enganxaven les plomes i queien a terra, generalment es caçaven tords i merles, però avui en dia aquesta pràctica només es legal a Valencia i en alguns llocs de les comarques de l'Ebre.

L'arbret:
Es solia col•locar en una clariana del bosc en temps d’emigració de les aus quan anaven dels països mes freds cap els mes calorosos. Una vegada col•locats els arbrets al seu lloc, l'ocellaire preparava les travesses, creuers o esteles, que eren dos pals lligats en forma de X i que una vegada untats de vesc es col•locaven sobre l'arbret, la forma de X servia per facilitar la subjecció al arbre. Una vegada tot preparat l'ocellaire col•locava els reclams, de verdum, cadernera, passarell, pinçà o gafarrò, entre altres, es solien col•locar algunes gàbies amb bons ocells cantaires perquè atraguessin els ocells que sobrevolaven la zona, una vegada tot llest l'ocellaire s'amagava i esperava que algun ocell sentís els reclams, baixen i es col•loquen sobre la travessa, una vegada enganxat queia a terra, es netejava l'ocell amb sorra o cendra i s’engabiava.

Caça amb vesc de fringíl•lids a l'actualitat i al nostre poble:
Actualment la normativa a Catalunya permet obtenir un permís de caça de fringíl•lids a tots els socis de les societats silvestristes, amb aquest permís es pot caçar de dues maneres, amb xarxa o amb arbret, la xarxa es el mètode de caça mes utilitzat per els ocellaires de Malgrat, però anem a l'arbret que es el que ens interessa, pràcticament es impossible trobar un ocellaire que agafi fringíl•lids amb vesc ja que amb la xarxa la normativa es mes oberta i permet posar mes reclams, la societat silvestrista del nostre poble expedeix les llicències cada temporada, la majoria per caça amb xarxa excepte una minoria d’uns cinc o sis que segueixen la caça amb vesc.