08380: Quina taula tan ben parada:

Quina taula tan ben parada !

Per la festa major de Sant Nicolau de primers de segle XX, quan menjar carn era un privilegi, els malgratencs feien l’esforç per celebrar-ho amb una taula molt ben parada.
La majoria de les famílies que durant l'any no podien menjar carn, esperaven aquest dia amb candeletes per poder-se cruspir un bon xai. El xai el solien anar a buscar a Hostalric, per la fira de Sant Miquel i després l'havien d'anar engreixant fins arribar el dia de la Festa Major. Els costava molt d'esforç aconseguir els diners per comprar-lo, i alguns optaven per omplir un carbassot buit emplaçat damunt la xemeneia, on hi posaven els estalvis.
La vigília era un dia atrafegat pels carnissers i pastors que havien de matar i capolar els xais. També hi havia algun ramat de xais a "les eres dels porcs", (on avui dia hi ha la pujada al castell, des del carrer Girona) per qui volgués fer la compra d'última hora. Tot i això, a la plaça no hi faltaven conill i ànecs, prunes seques, àpids i les orellanes.
Tot i que aquesta festa generava gran expectació i que tothom pensava en posar-se la millor roba per anar a ofici i tenir la casa ben arreglada, no hi mancava a les converses què farien per dinar el dia del Sant Nicolau. A més a més de la típica escudella i carn d’olla tradicional de quan fa fred, els uns feien xai a la brasa, altres el pollastre rostit o fet amb suc i bolets o prunes, que si el palpís de tocino, que si les pomes farcides, o qui només podia permetre’s el luxe d’encarregar un parell de caps de moltó fets a la brasa, tripa i peus, una freixura i un parell de colls i llengües.
Per postres, una pometa “del ciri”, un parell de galetes i un xic de vi bo o dolç , i una mica de cafè fet de “porrina”.

“Vet ací la nostra festa major”

Batec de llevant

Moltes gràcies "Batec de llevant", m'ho vas enviar ahir puntualment, però no ho he pogut penjar fins avui, espero que no sigui tard.