Taca llargaruda i verda:

Enmig de Malgrat corre una taca llargaruda i verda; un carrer, la Pujada del Castell la travessa sense trencar l’encant de veure una paret de pedra i verd (figues de moro, fonoll, romeguera, ginesta, etc, típiques de Malgrat, amb d’altres sembrades per l’Ajuntament amb l’únic objectiu d’engalanar però no de adaptar-se) i un barranc amb els mateixos arbustos i farcit de grans arbres igualment típics del nostre clima a l’altra banda.

En definitiva, un espai d’ocells, plantes, frescor, ombra, descans i tantes altres agradables sensacions que molt sovint es barregen amb brutícia, maleses, deixadesa i l’afectació en el Projecte de reforma integral del Barri del Castell (sí, afectat, però no sabem encara de quina manera).

Entre el carrer Gaudí, i la Pujada del Castell, i entra aquest i el Ponent i Parc del Castell transcorre una línia sempre verda i salvatge. Conservem-la i explotem-la com espai natural, som prou civilitzats com per fer-ho, jo crec que sí.