12 d’octubre 2008

Plàstic de "qualità":

Informacions extretes dels projectes d'habilitació de la Torre de la Vídua Sala:

Projecte 2007: Pressupost total 627.900,00 €
Projecte 2008: Pressupost total 319.679,93 €

Exemples concrets:
Desmuntatge d'elements a recuperar, restauració i recol·locació:
2007: fusteria exterior (40 unitats): 54.736,71 €
2008: fusteria exterior (40 unitats): 2.000,00€

2007: restaurar façana: 52.850,00 €
2008: (no hi consta l'apartat restaurar façana)

(Ironia de l'autor) Amb aquests dos exemples, només dos dels apartats dels pressupostos, podem veure com s'ha retallat fins la meitat el pressupost general i que la fusteria exterior es canvia per finestres de plàstic, a més de que la façana s'ha restaurat sola. Proposo que esperem un any més a restaurar la casa i potser només costa 150.000€ (una quarta part del que costa el primer projecte), i amb una mica de sort no haurem de fer números només que per enretirar runa.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

¿!!!!!!!!!?

Anònim ha dit...

brutal

Anònim ha dit...

i l'arquitecte que fa el projecte és el mateix tant al 2007 com al 2008

Anònim ha dit...

per aquest motiu la nostra alcaldessa no volia participació ciutadana, no?

Anònim ha dit...

aquí hi ha gato encerrado!
algú té més informació?

Anònim ha dit...

Per què us penseu que ens preocupa el tema de la restauració?
neus serra

Anònim ha dit...

Més que preocupar-me em descoloca.
A mi em surt a 50 eur. cada peça de fusta exterior, i posa un grapat de coses que se li han de fer.
S'ha de vigilar que no ens donin gat per llebre.
Descarat, realment descarat.

Anònim ha dit...

porta el camí d'acabar restaurada com la torre del castell....

la restauració gastronòmica els agrada de qualitat, però la restauració arquitectònica de pa sucat amb oli

Anònim ha dit...

Jo crec que l'alcaldesa ja sap tot el que s'hi farà des de fa anys, abans fins i tot d'adquirir-la. I que ha obligat a l'arquitecte a rebaixar el projecte de restauració perquè li fa ràbia que el poble s'en surti amb la seva.

R.

Anònim ha dit...

Ella també és el poble. El patrimoni és del poble. El patrimoni és seu.
Una regla de tres molt senzilla.
Esperem que el dissenyador de la restauració sigui de vistes contràries (no diferents, contràries) al que va fer la de la torre del castell.
Amb desesperació: ho preguem!