Comentant-ho amb un amic va treure una conclusió interessant: hi ha coses que es celebren o es fan tradicionalment i ni tant sols es sap quan es van començar, es perden en el temps però alguna cosa ens impulsa a continuar fent-ho.
És veritat. Ningú sap quan fa que a Malgrat es celebra la festa de Sant Joan i Sant Pau, ningú sap tampoc quan es va començar a celebrar Sant Antoni Abat (dic aquestes dues perquè hi ha teories que justifiquen que aquestes festes han acompanyat Malgrat des de la seva fundació o des dels seus primers anys), però el que es sap del cert, i no hi ha lloc al dubte i als seus promotors, és quan s'acaben o es fan acabar.
Ens vam lamentar de perdre la festa de Sant Antoni Abat, ara, ens lamentem de perdre Sant Joan i Sant Pau. Quina sorpresa ens espera per demà?
Altres blogs que ho lamenten:
El meu gos i jo
Blog de la Neus Serra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Estaria bé, abans de saber quins han estat els factors determinants d'haver pres la decisió de suprimir la festa, quin és el nivell intelectual i cultural de la nostra regidora.
Encefalograma pla. No hi ha senyal.
no pot ser, si és un compromís com agraïment a la fi de la peste bubònica! i San Antoni Abat parteix de l'antiga capella de fang i pedres i els pagesos... és una errada!
Una bona empestada hauria de caure sobre qui ha permés que es retallés aquesta festa!
Que els dos sants li procurin una bona PESTA
Ho heu vist? donar una creu a les carmelites! perquè? per muntar-se una fàbrica per fer més monges? o encara seguiu creient que ho fan amb el cor? i per nosaltres? Tots s'inicien per els més febles
El 26 de juny de 1651 té lloc a Vilanova de Palafolls (Malgrat) el vot solemne fet a Sant Joan, Sant Pau i Sant Roc perquè "com fonch Déu Nostre Senyor servit de assenyalar-nos lo càstich de la pestilència lo die de la festa de dits gloriosos sancts, sien servits de intercedir devant lo conspecte divinal que no passe havant tal contagi y tant gran càstich en lo present poble y Universitat..."
Aquest fragment d'un document més extens que es troba a l'Arxiu Històric Fidel Fita, i que reprodueixo gràcies a l'historiador Francesc Forn i Salvà, deixa clar la voluntat del poble malgratenc a mitjans del s. XVII. Un poble que en aquelles dates (1650-1654) hagué de fer front a un problema terrible, apocalíptic diríem, com és la pesta, ja que no comptaven amb mitjans mèdics eficaços i les mancances sanitàries eren evidents. A tot això s'afegia la fam dels sectors més vulnerables, la poca salubritat de les viles,etc.
Ha plogut molt des d'aquella època. Ara qualsevol epidèmia o malaltia que apareix ens preocupa relativament perquè el sistema sanitari sembla fort i dóna resposta. Si més no, no hi ha la necessitat de fer vot de poble demanant a algun sant que intercedeixi davant la Grip A.
És trist que, passats els segles, allò que tingué importància per als malgratencs del s. XVII ara ni tant sols sigui una tradició a seguir. Acabem amb la tradició de Sant Joan i Sant Pau i les morratxes? I què? Per la mateixa raó deixem de celebrar Sant Roc! Oi que no han de venir més pestes? Doncs jubilem a Sant Roc d'una vegada! Així estalviarem calerons! Es podran fer més obres, fins i tot, més ascensors! Sí, un ascensor ben alt, que arribi als núvols per dir a St. Joan, St. Pau i St. Roc que se'ls acomiada, que les tradicions i la cultura no tenen lloc en aquest nou Malgrat! Que Malgrat aposta pel futur! Com? Doncs amb bandes i majorettes!
Un malgratenc escèptic
Publica un comentari a l'entrada