Ca la Pepeta Satxa ha tancat, sí.
Però continua la seva presència, l'últim comerç de la nissaga Satxa\o deixa una ceràmica com a llegat i record.
Aprofito per avisar que d'aquí poc celebrarem les 80.000 entrades. Si l'afortunat vol avisar el felicitarem!
3 comentaris:
Llàstima. Ja fa anys que no sóc aquell que, camí de can Ragull, hi feia una parada obligada. Obligada per a qualsevol infant de Malgrat i per a qualsevol itinerari de la nostra infància lliure i despreocupada en aquell Malgrat mític dels nostres records. Llegir aquesta nota del sentinella fa venir al cap, com si fos aquell famós vers castellà del manriqueny "recuerde el alma dormida", la infantesa dolcíssima, mai dit de manera tan descriptiva: el paradís del sidrals --els de l'envoltori de cartró, memorables; de les pegadolsses --només a can sicra podien competir-hi; de la regalessia --quina salivera; de les baletes comprades a granel i després perdudes lluitant contra els forats dels nostres carrers sense asfaltar; de les baldufes i dels cordills amb monedes de dos rals entre els dits...Tanmateix el fabulós món de virolats colors de la Pepa Xaxa només és per a mí un segon paradís subtitut del més perfecte. Em refereixo al que encarnava el carretó del coix, amb el seu baldaquí pla de tela amb serrells que endolcia tantes tardes de "Liceu" i "Tropical". Ai. "Tempus Fugit": un recordatori de com el temps passa innexorable.
El carretó del coix... jo també el recordo. Era un murcià que vivia al castell, el Tio Bartolo que li deien. Tenia tot de llaminadures i fins a preservatius que venia!
Ca la Pepeta també forma part de la meva infantesa, com ho forma el carrer ple de plataners en perill de ser substituits per perers bords; sort que tenim un ajuntament bord que cada vegada té més números per ser substituit per un d'assenyat.
va quedar clar si vareu escoltar el ple de dijous que els plataners del carrer Ramon Turró aniran tots capolats
Publica un comentari a l'entrada