Adjunto un esborrany de fulletó que estarà imprès d’aquí a poc dies.
Vull demanar-te el favor de llegir-lo. Veuràs que el dia 23 de juliol (dimecres de la setmana que ve no l'altre) volem anar a Lleida a manifestar la posició de la societat civil catalana respecte aquest nou atac a la nostra història, personalitat nacional i patrimoni cultural.
Estem fent un autocar des de Mataró. És gratuït, només es demanarà la voluntat. Per altra banda, diverses entitats mataronines hem convocat una roda de premsa pel proper dilluns dia 14, per adherir-nos a la “Plataforma cívica per la unitat del Museu de Lleida” i mirar de crear consciència ciutadana.
Tot s'està fent a cuita-corrents perquè la Nunciatura, el bisbat de Barbastre-Montsó i l’administrador apostòlic de Lleida (el bisbe de Tortosa) han fet sobtadament un acord en el mes de juliol per arreplegar-nos a tots desmobilitzats i a les portes de vacances.
Finalment, t'he de pregar que ho facis córrer i, sobretot, que facis un esforç per venir a Lleida. Digues-ho a familiars i amics.
Per apuntar-te o saber més detalls, truca'm sense cap mania
Joan Comellas i Baulenas
Tel. 93 798 81 44 i 617 31 47 81
PS. No daleguem a polítics i institucions: ara ens toca a nosaltres moure'ns.
5 comentaris:
Estas 113 piezas que retiene ilegalmente el Museo Diocesano de Lleida y que el Vaticano ha dictaminado que deben ser devueltas al obispado de Barbastro-Monzón no són asunto de la Generalitat.
Si las piezas pertenecen a la iglesia, ¿por qué la Generalitat mete las narices para que "no salga ni una pieza hacia España"?
És un fet indiscutible que les peces pertanyen al Museu Diocesà de Lleida. Li pertanyen ab absoluta legalitat: el museu observa les factures de compra i els docments d'intercanvi del 95% de les obres ingressades al Museu en època del bisbe Messeguer. L'anònim d'aquí d'alt està eqivocat: les peces si pertanyen a la Generalitat ja que estan declarades dins del patrimoni cultural català. La Generalitat n'ha tingut cura els darrers vint anys, les ha restaurat i n'hapagat l'edifici del museu i la museografia.
No té cap sentit ni cap justificació que ara perquè l'Església canvia els límits d'un antic bisbat i concedeix un bisbat nou a l'Opus Dei, el nou bisbat aspiri al patrimioni de l'antic. I encara menys quan les parròquies afectades es senten més vinculades a Lleida --fins i tot per idioma-- que a Barbastre.
Finalment, la clau de la qüestió és encara més senzilla de comprendre:
els poders i la legislaió civil s'han de subordinar a les lleis i els capricis de l'Església (catòlica, protestant, musulmana)?
L Generaitat i el Museu no han de fer cas dels vas i bens de l'Església, dels capricis de l'Opus Dei --recordeu que el santuari més important és a Torreciudad, diòcesi de Barbastre--, els acords dels bisbes, els dictats vatican no han d'intimidar-nos, no han de tenir cap incidència en la gestió el patrimoni.
Ya sabemos todos como conserva la Generalidat el Patrimonio, en cenizas y al estilo Durruti.
Si la Generalitat de Cataluña declara mi casa Patrimonio cultural, no me la puedo vender? La propiedad privada es privada, la II república ya termino.
El patrimonio del clero es privado y la iglesia puede hacer con su patrimonio lo que le venga en gana como cualquier institución mas, cuando la Iglesia se mete en asuntos de estado, echamos el grito al cielo, cuando el estado se mete en asuntos de la Iglesia, nos parece bien, no amigos, eso no vale. Y la Generalidat hablando de estos temas tendría que agachar la cabeza, porque nunca jamas nos devolverán los retablos que se quemaron en territorio Catalan hace 80 años.
Los partidos catalanes y la Generalitat no se deben meter en asuntos que no son suyos, el tribunal de la Rota ya sabe lo que hace, En el Vaticano ya saben como va la historia en LLeida y en Barbastro, nadie debe dar lecciones de patrimonio a la Iglesia y menos 4 incultos disfrazados de catalanistas amantes de su patrimonio, donde estaban en el 36?
Si mañana mismo al Papa le parece llevar todo el patrimonio de la Iglesia en cataluña hacia un poblado de Togo, allí aparece sin más. ¿Donde se ha visto que una plebe ni siquiera fiel, envíe cartas al obispo exigiéndole el cese de su cargo?
Es indignante ver como en pleno siglo XXI aún no se respeta la propiedad privada, también cabe decir que el Vaticano ya esta cansado de la insubordinación de los obispos catalanes, van haber cambios empezando por Gerona.
Barbastro no es Salamanca.
Ara he acabat d'entendre el per què de la guerra incivil del 36. Gràcies anònim Torquemada, m'has fet veure la llum.
anònim que s'expressa en espanyol --amb tot el dret:
Desperta't: el calendari diu que avui és 13 de juliol de 2008 !
A la Catalunya democràtica, els bisbats i la Generalitat fa dècades que van signar convenis per a gestionar el propi patrimoni. Ho van fer lliurement. L'Església té la propietat dels béns i la Genealitat n'assumeix la gestió. Això ha possibilitat entre d'altres coses que Catalunya tingui la millor xarxa de museus de l'Església de tot l'estat --no sé si n'has visitat algún. I que estiguin oberts a disposició de tot el públic.
Finalment, la ignorància i la intolerància escuren llegint i viatjant: l'estatno ha de fer cas a l lleis de l'Església. Afortunadament, Europa es va fer gran i es va allibera de la tutela de la religió. Sinó encara seríem en un règim medieval o fonamentalista.
Publica un comentari a l'entrada