16 de maig 2007

Resposta a la 7ª pregunta:

Com molts heu argumentat, la resposta correcte és: una escultura de Leda i el cigne.
Aquí teniu una fotografia que s’ha conservat de la peça, i forma part d’un catàleg que es va fer de l’autor. Del que no en diré res, ni tampoc de la història, perquè ja heu dit tot lo possible en els comentaris de la pregunta. Jo em centraré en l’anàlisi iconogràfic que és l’únic que manca. Moltes gràcies!

Segons la mitologia grega, Leda era una filla de Testius i esposa del rei Tíndar d’Esparta. Una dia, mentre passejava a la vora d’un llac, va ser seduïda per Zeus, que s’hi acostà transformat en cigne i van mantenir relacions. Aquella mateixa nit, Leda s’allità amb el seu marit. De resultes, Leda pongué dos ous. D’un nasqueren Càstor i Pòl•lux i de l’altre, Helena i Clitemnestra. Pòl.lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar i no comptaven amb el favor diví. Una altra llegenda grega diu que Zeus va seduir Nèmesi (la deesa de l'enveja) i aquesta pongué un ou, que abandonà. Un pastor el va recollir i el va donar a Leda, que el va cuidar fins que en nasqué Helena (qui va ser segrestada per Paris i provocà la famosa Guerra de Troia). Es conta que Zeus va alegrar-se tant del naixement de la seva filla que va crear la constel•lació del Cigne. Temps més tard, Leda i Tíndar tingueren més fills: Timandra, Feba i Filonoa.

25 comentaris:

Anònim ha dit...

Una figura realment preciosa...
Em recorda a les escultures de Canovas.

Anònim ha dit...

Una gran pèrdua... Seria una de les millors peces amb que contaria el nostre poble!
És una figura amb unes línies realment molt sensuals i boniques!

Anònim ha dit...

Realment li donaria un aspecte molt agradable a la plaça.
Es fa estrany veure-la i saber que la teniem aquí i que va córrer la mateixa sort que els retaules de l'església...
Això ens ha de mentalitzar i fer veure lo cruels i estúpides que són les lluites entre semblants.

Anònim ha dit...

Quina casualitat que s'haig conservat una fotografia!
Estaria bé fer-ne una reproducció i que acompanyés al doctor en la placeta.

Anònim ha dit...

Tenia que ser massa pels malgratencs, en plena etapa pre-republicana, el veure una imatge tan sensual i bella. Hi veig darrera de la seva substitució la llarga i tenebrosa ombra de l'església al darrera, no en va el rector tenia que passar-hi per davant a diari per arribar a la seva església. Quants esperits escapçats, quantes animes perdudes per culpa dels pensaments libidinosos d'uns ciutadans perduts davant el progrés social? S'havia de ser molt valent per defensar en aquells anys una estètica tan progressista en un poble tan petit i aïllat de la gran metròpoli.
Barbaroja, estic amb tu en que caldria fer-ne una maqueta i preservar el seu record en honor d'aquests valents avantpassats nostres.

Anònim ha dit...

Voto a favor de la reprodució de la figura.
Una mica exagerat aquest serf! Aviam si li duplicarem el delme! És broma...

Anònim ha dit...

Serf,
l'ombra de l'esglesia no es llarga ni tenebrosa, no us esforçeu a culpar a l'esglesia de tot. A la gent li agrada fotre canya a l'esglesia i manipular l'historia, d'aqui uns anys a les escoles els i ensenyaran als nens i nenes que en 1936 els musens de les diocesis catalanes van cremar les seves esglesies i despres es van suicidar.

Mes que res o dic perque fa uns anys a mi em van dir al col.egi que el color fosc "d'algunes"arcades "d'algunes" esglesies de per aqui alabora era degut al color fosc de la pedra, no per causa dels incendis republicans,Com si jo aguera nescut ahir, La pedra de Sant Viçens negre no existeix.

L'estatua la deurien treure perque no quedaria bé alla mig, no per culpa de cap rector....

Anònim ha dit...

Carai com es posa la cosa!
Hi hagi pau, ni tant ni tant poc.

Anònim ha dit...

L'estatua la deurien treure perque no quedaria bé alla mig, no per culpa de cap rector...

Hostima quin fart de riure!!!

El serf pot semblar simple en la seva exposició, però tot i que ja està amenaçat de sanció administrativa-caciquil, je, je, je!, exercint el seu dret -modern- de rèplica, vol deixar constància del següent:
Als tombants de l'any 1932 a Malgrat de Mar, pels coneixements que en tinc, tot m'indueix a pensar que la realitat social no era de flors i violes sinó que les lluites socials obreres, motors del canvi sociocultural, també afectaren als seus veïns, majoritariament obrers, serfs com jo, que visqueren tots els avatars de les lluites socials que es coïen al seu entorn, catalanisme polític emergent, organitzacions obreres varies, agrupacions culturals, sindicats, moviments cooperatius, redactat de l'estatut de Núria, naixement del feixisme internacional, i tot un seguit de coincidències històriques varen atorgar a aquests anys una conflictivitat molt accentuada i de la que Malgrat de segur no en restà al marge. L'església en plena retirada de la seva feligresia, al perdre el tren del progrés social, en lloc d'adequar-se als nous temps, es va enrocar i radicalitzà el seu missatge social, convertint el que ja era tradició arrelada, i ben portada, en deliri supersticiós al servei cec del poder al que servien per por a perdre tots els privilegis que tenien com a servidors de les classes poderoses, dels amos, en definitiva de la dreta més immobilista i conservadora, i així els hi va anar en els agitats propers 8 anys. Van superar-guanyar la guerra incivil i aquí estan encara per servir al poble amb el seu vell missatge social adaptat un altre cop -ja porten 2000 d'anys de dur entrenament- i competint contra totes les adversitats dels nous temps moderns. Jo mentrestant, em mantinc a l'esguard del dia en que els serfs adquireixin finalment i a base de dosis massives de cultura, la condició de ciutadans lliures i únics responsables del seu destí.

Ah, se m'oblidava de comentar que tot i el progrés, la modernitat i tant com n'hi ha, la rectoria està exempta, encara avui, -any 2007- de pagar delme. Perquè serà?

Anònim ha dit...

tenim aqui a un super Che-guevara...

Aqui, en 1932 el que va neixer era el marxisme, el socialisme, el comunisme i l'anarquia, en definitiva la Republica catalana dins de la republica federal española... totes aquestes idees mbe soc Obrer, i cperilloses sempre han manipulat a la gent per anar en contra de l'esglesia i de l'ordre, si tota aquesta gentusa no s'agues empenyat en matar a totes les monjes, a tots els capellans, bisbes, etc. En Franco no hauria de haver fet cap croada per tornar a Déu el que li perteneixia, no hauriem d'haver passat una trista guerra.

Tu, Serf, parles de l'esglesia sense sapiguer, l'unic que et domina es l'odi i la rabia contra Déu, sera aixo el que et faji perdre l'anima per sempre, totes aquestes historietes del TBO que comentes sobre l'esglesia, nomes son les idees d'avui en dia, que propaga l'actual govern contra l'esglesia, un gran error, sens dubte.
Per cert que timporta a tu el que paga o deixa de pagar la rectoria?
Les obres que fa l'esglesie les hauria de pagar el govern, en deuda de tot el que dona l'esglesia a la gent, als malalts, als inmigrants, als pobres i als mes necesitats.

Deixa de parlar malament de l'esglesia i ara que encara estas a temps, converteixte i creu en l'evangeli.


Centinella, mes ma dura contra els qui tornarien a tirar una cerilla a l'esglesia, censura comentaris inmorals i perillosos per el benestar de la Santa Esglesia.

Anònim ha dit...

Anònim, no sé si el que has escrit ho creus o és per provocar? m'he quedat sense paraules, és el mateix discurs a què vam estar sotmesos durant anys. D'on surt aquest odi que demostres, quan l'evangeli ensenya amor, solidaritat...?
Qui parla de cremar esglésies?
Jo et pregunto a quants que no pensen com tu, alguns també pertanyen a la teva religió (teologia de l'alliberament) aplicaries ma dura i censuraries els seus comentaris que anomenes immorals i perillosos per el benestar de la Santa Església.
Ningú té la veritat absoluta.

Anònim ha dit...

Sentinella, veig una velada amenaça de recloure't en masmorra com segueixis negligint les teves obligacions en el càrrec o són cabòries meves?
Aquest il·luminat per la gràcia divina, vols dir que no s'ha injectat l'aigua beneïda directament a la vena, quin lamentable estat que produeix una sobredosi d'aquesta elemental substància!
Després de llegir l'aportació de l'anònim 12:43:00 entenc, millor si cal, les causes que varen encendre els ànims de tota una classe proletària a reaccionar de la manera en que va fer-ho, el combustible per fer les pires el va proporcionar la mateixa església, sense cap mena de dubte.

Sentinella en vetlla: ha dit...

Aquest devat surt fora de to. Tothom pot dir la seva aquí, però respectem sensiblitats i opinions diverses i no les ofusquiu negant-les o fent crítica sense sentit.
No recriminem fets que ja no tenen solució, i sobretot, no busquem un bo i un dolent en una guerra entre conciutadans.
Ara respectem el que queda, recordem el que vam perdre, i aprenguem pel futur. Sempre amb la llibertat que permeti a cadascú triar el que creu convenient i posar-ho a la pràctica sense fer mal a ningú, i sobretot, el que protegim aquí, sense malmetre el patrimoni!
El patrimoni no viu en polítiques ni guerres, només en la gent que l'estima.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Serf, aquì estas justificant la crema d'esglésies?:
"Després de llegir l'aportació de l'anònim 12:43:00 entenc, millor si cal, les causes que varen encendre els ànims de tota una classe proletària a reaccionar de la manera en que va fer-ho, el combustible per fer les pires el va proporcionar la mateixa església, sense cap mena de dubte."

Anònim ha dit...

- Entendre millor les causes no vol dir compartir-les. Soc antiviolent fins allà on cal ser-ho, però si l'atac és violent veig legitim respondre amb els mateixos mitjans que el rival, ser antiviolent no vol dir seguir el cec camí del martirologi cristià.
- Aquí el que ha entrat en la desqualificació personal és el que ha fet servir en to despectiu el qualificatiu de "super Che-guevara...".
- Ja que t'atreveixes a recomanar-me la conversió i l'estudi dels evangelis, jo també voldria suggerir-te l'estudi de F. Nietzsche - l'Anticrist, lectura de fa 100 anys, no un matxambrat de fa 2000 i que de ben segur pot obrir-te noves llums al teu pensament-raonament.
- M'importa el que no paga la rectoria per que ho pago jo amb els meus impostos i sense el meu consentiment, en un Estat, a priori, laic, no renunciar a aquest privilegi en aquestes alçades de l'historia fa entendre el significat del terme "drets feudals".
- Que et fa pensar que el teu déu és millor que qualsevol dels diversos que s'anuncien i promocionen en el poble i si pagan impostos?
- Totes les teves aportacions al debat venen a confirmar la sospita que tenia "la llarga i tenebrosa ombra de l'església", i que sembla ser és el detonant que ha encès els teus ànims i mostrat abastament el concepte que tens de tolerància cristiana.

Salut!

Anònim ha dit...

Sentinella, aquest és el teu blog i estàs en el dret de treure el que no consideris oportú, però no entenc perquè només has deixat un paràgraf de l'escrit de l'anònim, un paràgraf que no permet fer una anàlisi del seu escrit.
Per què has tret la part de l'escrit en què em respon, on parla que el sector de l'església que pertany a la teologia de l'alliberament és una secta? I la part on em recomana que llegeixi els evangelis comentats del cardenal Gomà,?
T'adjunto la informació que he trobat de l'arxiu nacional de Catalunya sobre aquest cardenal:

"va ésser reticent amb la República. En exclatar la guerra civil va representar oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca. Amb la seva influència personal va contribuir decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español (1937), escrita per ell mateix. No va aconseguir, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i es va adreçar públicament a José Antonio Aguirre per excusar l'afusellament de capellans bascs pels franquistes. En un acte religiós a Madrid (1939) va rebre l'espasa victoriosa de Franco. A la pastoral Lecciones de la guerra y deberes de la paz (1939) va revelar una certa actitud crítica. Apologeta activíssim, va escriure més de tres-centes pastorals i setze llibres. Va ésser membre de l'Academia Española i un gran propagandista de la "Hispanidad" (Discurso de la Raza, 1934).
[ABAST I CONTINGUT]: El fons conté reproduccions de documents procedents de l'arxiu privat del cardenal Gomà; per una banda, reuneix correspondència entre els cardenals Gomà i Segura (1931-1936); correspondència amb Rafael Sánchez Mazas (un dels col·laboradors de José Antonio Primo de Rivera) i amb altres corresponsals; i per altra banda, reuneix informes i notes del cardenal Gomà amb motiu del seu viatge a Roma l'abril de 1936. D'aquests informes destaquen, especialment, l'Informe general sobre la situació político-religiosa a Espanya després de les eleccions de febrer de 1936, els informes particulars lliurats pel cardenal Gomà al cardenal Pacelli, secretari d'Estat del Vaticà, i guions de les converses mantingudes; informes particulars lliurats pel cardenal Gomà al cardenal Pizzardo i guions de les converses mantingudes; i finalment, el diari personal del cardenal Gomà relacionat amb el viatge a Roma. El fons conté, a més, la còpia en paper de 8 cartes del cardenal Gomà que es conserven a l'arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears."

Has escrit:
"No recriminem fets que ja no tenen solució, i sobretot, no busquem un bo i un dolent en una guerra entre conciutadans.
Ara respectem el que queda, recordem el que vam perdre, i aprenguem pel futur. Sempre amb la llibertat que permeti a cadascú triar el que creu convenient i posar-ho a la pràctica sense fer mal a ningú"

Crec que per no repetir els errors comesos, s'ha de mirar el passat, per avançar cap al futur.

Agrairia, per a mi i, per a la resta dels que escriuen i refleixonen en aquest blog, una resposta.

Sentinella en vetlla: ha dit...

He tret el comentari perquè no el creia convenient en quan a respecte a altres maneres de pensar. Ja havia avisat que no toleraria més comentaris degradants i ofensius, i aquest ho era. No per parlar de Gomán ni per defensar el cristianisme, sinó per considerar que només el que es mou en aquest cercle és lo meritós.
Jo sóc el primer en mirar al passat per tirar endavant, però la gràcia de la historia és saber triar, no recaure.
Estic disposat a permetre debats on cadascú pugui dir la seva, però com ja s’ha dit moltes vegades, respectant altres opinions. I en el moment en que entrem en el cercle viciós de que ningú respecti a ningú m’obligareu a deixar d’escriure aquest blog.
Us demano que reflexioneu sobre el passat, no que el visqueu, no serveix de res lamentar-se de coses que van passar ni guardar rancúnia. Tots, repeteixo, tots, som ara els responsables de no tornar a errar, i això ho aconseguirem conservant el que tenim i recordant d’on venim.

Anònim ha dit...

El Sentinella no ha deixat cap paràgraf de res, si et refereixes a la meva intervenció en que he citat un tros del text del serf, clar.
No he vist el comentari anterior i suposo que ho deus dir perquè el d'abans ja ho deia.
És que no ho comprenc, el que es conservava a dins de l'església eren peces que havien encarregat els malgratencs, i qui les va cremar va cremar un patrimoni popular i no eclesiàstic. No puc estar tranquil si encara hi ha qui considera que van fer bé.

Anònim ha dit...

Bufa! mita'ls ells com les gasten!
quasibé millor no diré gaire res per no ofendre.
Només dir-vos que el patrimoni no ha d'entendre de política, tot i que possiblement, part del patrimoni va neixer d'una manera de fer política....jo ja m'entenc.A vegades hi ha referents del passat que no ens poden agradar, però la veritable estimació cap el passat, passa per acceptar-ho i intentar no tornar a caure en els mateixos errors.

Anònim ha dit...

Dèu vos guard.

Mar i montanya, el cardenal Gomà era partidari del movimiento, etc. etc. ja ho sé, pero es que acas volies que fos partidari del altre bandol? el que matava els capellans? es com anar al suicidi, Has posat part de la biografia del cardenal Gomà per volguer demostrar que era malvat o algo aixis? era del bandol de dretes i que¿ es que els bons nomes eren els republicans? XD
mes a mes, o has buscat al arxiu nacional de catalunya que es com anar a TV3 i preguntar sobre Aznar...

Anonim de les 19:07:00:
Obre els ulls company, estem davant temps dificils. a la missa d'avui sa llegit un text, del fets dels apostols aplicable perfectament avui en dia:

29 «Yo sé que, después de mi partida, se introducirán entre vosotros lobos crueles que no perdonarán al rebaño;
30 y también que de entre vosotros mismos se levantarán hombres que hablarán cosas perversas, para arrastrar a los discípulos detrás de sí.
31 Por tanto, vigilad y acordaos que durante tres años no he cesado de amonestaros día y noche con lágrimas a cada uno de vosotros.
32 «Ahora os encomiendo a Dios y a la Palabra de su gracia, que tiene poder para construir el edificio y daros la herencia con todos los santificados.


No li expliquis a cap anarquiste res de patrimoni popular o eclesiatic a ells no els i preocupava gaire de qui fos, ells anaven al que anaven i aqui perque anaven amb presse, que si no... Saps el que van fer a poblet oi? el que no van poguer fer imperis contra aquesta terra o van fer quatre...(*&"^*´¨;:¿?₧+¨!¡)
No estigues tranquil, perque avui en dia hi ha mes gent que en el 36 que desitjarie crema l'esglesie, pero no ho diguis perque seras un malvat un intolerant i coses aixi, avui en dia nomes hi ha un color i no vegis quin color...

Haurie de seguir responguen comentaris pero el sentinella em censuraria altre cop.

Anònim ha dit...

- m'estàs dient "El censurat" que la missa encara la fan en "Español".

- (*&"^*´¨;:¿?₧+¨!¡)això deu ser un pecat dels dits mortals o venials?

- Posats a evocar patrimonis perduts no entenc que no hagis parlat dels dos monòlits erigits pel franquisme i avui ja, sortosament, oblidats i desapareguts.

Anònim ha dit...

1.A Malgrat es fa missa en Català i en "Español" pot ser no ho sabies.

2. si fos un pecat mortal o venial no ho hagues escrit. veien com penses no estaria de mes que pensesis tu ens els teus pecats.

3. El que passa amb els monuments, esque jo no tinc la obsessio que tenen els republicans de treure tots els monuments que poguin recordar un passat, o una serie de persones,ells creuen que borran el passat guanyaran la guerra o algu semblant, es treuen monuments dels vençedors i es posen monuments dels vençuts, la democracia aqui va aixis. pots estar segur de que no fare cap publicacio a cap bulleti sobre plaques del "ministerio de la vivienda", o monolits.
La politica a qui malgrat sobre monuments i patrimoni es mol curiosa.

Serf, Pots repsondrem pero jo no et respondre mes.

Anònim ha dit...

Censurat, no sé si et respondrà el serf, però, jo si ho faré, hem considero demòcrata i crec que ho sóc, per això, vaig patir discriminació i repressió durant els anys del franquisme, em varen inculcar la por a través de la religió, vaig patir a l'escola pel fet d'utilitzar la mà esquerra (em deien que era la del dimoni i m'obligaven a utilitzar la dreta, per aconseguir-ho em lligaven l'esquerra) i, no m'agrada em fcin sentir de la mateixa manera, sóc agnòstica, però, respecto a les persones que creuen, independentment de la religió que professin, m'ho van ensenyar els pares, com tu diries d'esquerres, persones que s'entenien amb tothom independentment de la seva ideologia (demòcrates en època de dictadura), he aprés de la història i intento que no es repeteixi, però, amb els teus escrits en què parles de vençuts i vencedors, em demostres que no has perdonat com diu la religió què sembla professes.
Respecte als monuments, quina guerra s'ha de guanyar? és que estem en guerra? en aquests últims anys a Malgrat s'han dedicat monuments a persones, crec d'ideologies molt diferents, això és la democràcia.
Respecte als pecats, que són els pecats? déu dependrà de la religió no? no se si el que he escrit també consideres que ho és, però no necessito que un capellà em perdoni les meves debilitats humanes, sóc humana, ho reconec, no tinc la veritat, soc lliure i vull seguir sent lliure.

Anònim ha dit...

El serf posa punt i final al llarg i ferregos capítol d'aquest fil, però no renuncia a seguir reclamant la reposició de "Leda i el cigne" en reivindicació d'aquesta tolerància perduda i tangiblement tan necessària encara.