"Oda a Malgrat" (1886) de Esteve Forest i Sicart

Déu te guard i salut, hermosa vila,

que en nostra costa, com cap més tranquila,

d'entre ton clos t'aixeques arrogant;

salut, joliu bressol de primavera,

gronxat per la corrent del riu Tordera

que salta tos costers part de llevant.

I arreu van difundint-se per los aires

los cantars galindois de tes puntaires

sentades en munió prop dels cancells,

al tascar dels boixets que remorosos

rellisquen d'aquells dits lleugers airosos

que treuen més que puntes rics joiells.

Te veig sempre incansable i laboriosa,

tancada en tos tallers i en tot ditxosa,

per xò també t'ostentes noble i gran;

i oviro a l'enfront teu llargues collades

de naus veleres a ta platja anclades

donant a ton comerç impuls gegant.

I a dolls gitant encens d'ardent fumera

de tes fàbriques s'ou la remor fera,

lo dringar de l'enclusa al cop de mall,

de tos talers les hàbils sotregades;

puix Déu va deixà en tu simbolisades

la dolça pau i el sacrosant treball.

Te miro recolzada en la cantera

del molins den Baleri i La Pedrera,

reposant del fatic de cada jorn;

i ubriacant-te l'ufanor sense mida

de farigola, murtra i sajolida

que escampen los serrats de ton entorn.

I així en estiu com en les neus darreres

de la fresca fontana den Plomeres

t'acaricien melòdiques remors;

presten a tos conreus tanta ufanía

que semblen com les prades de Gallía

grapats de perles, verdaders tresors.

Salut i sempre avant, hermosa vila,

que en nostra costa, com cap més tranquila,

d'entre ton clos t'aixeques arrogant;

si el treball t'ha fet gran i t'ha ennoblida

i t'ha portat la pau i t'ha enriquida,

segueix com fins avui, !vés treballant!