08380: Els tres tombs

"Batec de Llevant" ens envia un fantàstic escrit on explica una de les festes més importants del nostre poble. Cal dir que s'hauria de parlar en passat ja que avui dia, els Tres Tombs els han ben tombat, perquè es celebra de manera molt minsa. Hem d'entendre aquestes festes, més que com a actes litúrgics, com a actes socials: eren celebracions que unien al poble, als dirigents, als gremis, etc; eren autèntiques processons de luxe, pompa i promoció.
Tandebò aquest col·laborador ens permeti gaudir alguna altre vegada dels seus escrits. Gràcies.

ELS TRES TOMBS A MALGRAT DE MAR (SEGON TERÇ DEL SEGLE XIX)
El dia 17 de gener, Sant Antoni Abat (conegut popularment com Sant Antoni del porquet) a Malgrat es celebrava la festa del patró dels animals i els gremis de cotxers i carreters, juntament amb els terrassans, eren els que més ho celebraven. També hi havia Ofici Solemne i benedicció dels animals. El mateix dia es feia un fira que a finals del segle XIX ja comptava amb l’antiguitat de quatre-cents anys, una gran fira de bestiar, una fira que era molt concorreguda per forasters. Aquest dia era una festa important dins el cicle hivernal i preparatòria de la festa de carnaval, tal com diu la dita “Per Sant Antoni, comença a fer el toni”.
Els Tres Tombs, és una part de la festivitat de Sant Antoni Abat que va associada a la celebració religiosa. Pocs dies abans de la festa es determinava qui seria l’abanderado i es penjava la bandera del balcó de casa seva. La cavalcada dels Tres tombs era capitenajada per l’abanderado (portador de la bandera) escollit d’entre els agremiats i acompanyat pels cordonistes (aguantaven els cordons de la senyera). El dia de la festa es reunien a la casa de l’abanderado abans de començar el seguici. Segons algunes narracions antigues, ho descriuen així: “Allò semblava un jardí de riquesa, tot lo fadrinatje més lluhit montats en los caballs més vistosos de la vila. ¡Quin goig donava veure’ls tots vestits de negre, ab las botas y’l barret d’última moda, l’armilla, blanc los guants, y una cadena sobra bona. Los caballs, si l’un bo, l’altre millor, guarnits amb selles de vellut carmesí brodades d’or, estreps y bocados de plata perque’ls animals llepesin valor y cosa de preu aquell dia; ab espilagarsa dos de cinta de gró, moaré y tapiceria de casulla cayguda y barrejadas dentre’ls rulls de cúas lluentas con notes de sedes destrenada!”
La baixada de la bandera del balcó era un esclat de festa i alegria, acompanyada de música. Tot seguit una rua fins l’Església on els esperava el senyor rector per donar la benedicció als animals. En acabat, els tres tombs davant del temple, com era rigor. Tot seguit,una passada per les cases dels companys de l’abanderado per fer la salutació i final de festa amb un refresc a casa de l’amfitrió.