La nova cultura de l'aigua:

A la web de l'Ajuntament.

Pancartes, passejada i pista de rally:

Veig fotografies que esgarrifen, mentre la plataforma viu la seva manifestació cívica s’han carregat la riera de manera violenta i descarada. Si ara baixés una riada què passaria? Mirem aquestes imatges de la riera i d’altres de pancartes, totes en el blog de l’arbreda.

També em fan saber que aquest diumenge a les deu del matí s’ha quedat davant del G.E.M. amb tots els interessats en conèixer la riera, la visita arribarà fins a Sant Genís (el punt final concret el reservo com a sorpresa) una mica després de travessar la carretera (per sota, no patiu!), no gaire lluny. La visita constarà d’explicacions de tot l’entorn, falta concretar el tema botànic però la comissió històrica de la plataforma té preparades diferents explicacions en punts com el canal, el Molí Vell, el Molí de la Sal, etc (els altres els reservo com a sorpresa). M’han deixat veure el tríptic informatiu que donaran i realment és molt atractiu i interessant, font de molts estudis i recerques.

Fora bo no perdre-us-ho! (ho afegeixo al calendari)

Indiana Jones:

Expliquen en el blog de l’Arbreda els infortunis que va haver de patir un arqueòleg fins aconseguir fotografiar la boca del canal de la riera.

08380: Comencen les obres:

Em fan arribar una fotografia. Es tracta de les obres que es fan entre el Carrer Ponent i l’Alcalde Pedani, al començament de la pujada. L’emissor del missatge suposa que es tracta de l’inici de les obres que comporta la subvenció de la Llei de Barris, que de mica en mica anirà envaint el barri. M’explica que en aquest raconet hi havia una bonica olivera (que jo també recordo), i que si aquest és el primer pas que fan del projecte, millor no saber com acabarà.
Gràcies “M. P.”

Comentari d'enquesta (replantar arbres):

Després d’aquest cap de setmana de quasi inactivitat en el blog (per part meva, em sap greu) tornem a reprendre la setmana amb energia. Comencem per comentar l’enquesta que ja fa temps es va tancar.
Hi veiem clarament les vostres prioritats a l’hora de replantar un parc: un quasi imperceptible vot considera que un parc seria agradable si els arbres fossin pocs i ben bonics; 29 vots veuen més important que una zona verda destaqui per la seva ombra i funcioni com a refugi de la calor; 14 vots volen fruiters autòctons, contra 5 que volen autòctons no fruiters (aquí existeix el dilema, un arbre fruiter ajuda a desenvolupar l’ecosistema ja que dóna menjar als animals, però alhora embruta; al Parc del Castell hi ha una figuera que ja existia abans de ser parc, sempre embruta el terra de figues ben desfetes però no sembla causar mal estar); i finalment, i el punt que a mi més m’interessava de l’enquesta i que no m’ha decepcionat: molts dels vots aposteu per la utilització d’arbres simbòlics del nostre Poble, 28 en total, tals com el garrofer (per la seva historia lligada a les muntanyes de Malgrat i com a aliment en èpoques de fam), el vern (lligat a l’origen del nom del barri de la Verneda), la pomera (que es cultivava a la zona de la pomereda, no cal dir-ho), etc.

Seria lògic i agradable replantar cada zona amb l’arbre que li pertany històricament, no creieu?
Algú em va dir que a la Verneda només en quedava un de vern, sabeu on és?

Em volen per alcalde!:

Aquí hi ha uns que em volen per alcalde! Moltes coses canviarien... (riure)

Això em porta a pensar, que no existeix cap regidoria referida a patrimoni. Quin òrgan de l’Ajuntament vetlla (o hauria de vetllar) per la seva salvaguarda?

Abans de la rentadora:

Em fan arribar una fotografia de unes dones rentant a la riera. Ni les dones ni la riera són de Malgrat, no us trenqueu el cap buscant el lloc. Forma part de l’arxiu fotogràfic Bechdejú (sí, el de l’exposició que pecat si no hi vareu anar).
A Malgrat les dones rentaven sobre les lloses de pedra fosca que encara poden estar enterrades a sota dels sediments acumulats a base d’anys. I amb fusta només ho feien les que en tenien o no trobaven pedra (ja que només n’hi havia cinc). Si algú pot fer arribar una fotografia de la mateixa escena però a la riera de Malgrat seria d’agrair.

Malgratencs que deixen empremta:

Joan Alsina, un home bo.
Un bon homenatge és recordar-lo.

Record d'un "massa tard":

He vist cartells pel Poble on s’anuncia una exposició de material dels templers a la Capella de l’Antic Hospital. Pensava trobar més informació a la web de l’Ajuntament, però no és així.
Últimament hi ha notícies interessants sobre els templers. Sobretot arrel de la troballa d’un pergamí a l’Arxiu Vaticà (l’anomenat foli Chinon) que restava ocult des de fa set segles. En aquest pergamí, el Papa Climent V rehabilitava l’ordre dels templers que havia deixat en hibernació arrel de les pressions que la corona francesa feia cap al papat. Van ser un ordre molt ric i poderós, cosa que feia por al rei francès (aleshores Felip IV, que els hi devia una gran suma de diners), i van establir el primer sistema financer internacional conegut. El seu objectiu era protegir els peregrins que viatjaven a Terra Santa, i degut al seu poder militar duien a terme campanyes de conquesta com per exemple a Xipre.
La pressió de la corona francesa va obligar a declarar-los heretges, i van ser perseguits i condemnats, fent una gran matança un divendres tretze (d’aquí la superstició, ja que un cop puja al patíbul l’últim Gran Mestre del Temple, Jacques de Molay (amic de Ramon Llull), explica la llegenda que va maleir al Papa, el Rei i la monarquia francesa “fins a la tretzena generació”, doncs Climent V va morir al cap d’un mes, Felip IV als tres mesos i la monarquia francesa es va extingir al cap de 13 generacions. Casualitat?)
Conclusió, que si algú es vol agrupar en l’orde dels Templers, ja ho pot fer, ara ja no està penat.

Castanyes als monstres:

L'Albert Serrano fa una reflexió sobre la castanyada. És veritat el que diu, però no m'agrada pensar-ho. Creieu que s'ha de deixar passar a tan poc tradicional tradició i deixar fugir la nostra castanyada? Que potser no és tant o més divertida que aquesta estranyada festa importada per la globalització? Reflexionem...