Situem-nos, un poble del nord de Catalunya. En aquest poble tenen una manifestació de patrimoni cultural immaterial (una festa) molt potent i molt reconeguda. La força d'aquesta festa fa que les altres manifestacions patrimonials no tinguin importància, i d'aquesta manera grans peces se'ls estan ensorrant.
Tant és així que dins el nucli antic hi ha una casa del segle XVII on posteriorment, al segle XVIII, s'hi van realitzar uns esgrafiats a la façana amb motius ornamentals i figurats. Curiosament no eren motius religiosos, cosa que fa que aquest testimoni sigui dels pocs que hi ha a Catalunya. Doncs la opció de l'Ajuntament d'aquest poble va ser repicar tots aquests esgrafiats perquè podia ser que caiguessin. Més endavant l'Ajuntament va fer una actuació davant d'aquesta casa per la que calia passar uns cables per la façana, aleshores es va veure el motiu de voler desfer-se dels esgrafiats.
La batalla que va iniciar el propietari de la casa no va aconseguir aturar el desastre, ja que cap organisme es va voler fer càrrec d'un bé que no estava catalogat dins l'inventari de béns protegits del poble. I doncs! l'ajuntament en qüestió no catalogaria un bé que sabia que li faria nosa...
Una mostra del despreci de l’administració pública cap al patrimoni cultural (que per constitució espanyola estan obligats a protegir i enriquir), en un cas en que la propietat estava disposada a protegir-ho i conservar. I és que estudis recents marquen que durant els últims anys s’ha destruït més patrimoni que durant
Ara, el debat és obert.
3 comentaris:
Sembla que els teus temes de conversa no interessen gaire
Que savi el de l'anterior comentari, a veure si també saps solucionar el següent enigma: com és que el blog del sentinella és dels més visitats de Malgrat? Perquè el tema no interessa?
Quan el savi assenyala la lluna, l'enze mira el dit.
Podria tractar-se, carallot, de la teva disfunció valorativa?
Fest-ho mirar!
Publica un comentari a l'entrada