24 de juliol 2009

Toc de campanes:

M'informen que es recullen firmes per treure el so de les campanes.
Una proposta que he vist en altres pobles i sembla convertir-se en un costum. La meva opinió sobre aquest fet no el dic en públic, però espero que sigueu conscients del que feu si sou capaços de firmar en contra d'aquest element propi i característic, que a més, la gent que hi viu més propera mai n'ha tingut cap queixa.
Hi trobo gust a foraster.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Primera notícia. Si és veritat els hauria de caure la cara de vergonya.

Anònim ha dit...

Quines flipadures que té la gent. Això que ni s'ho pensin

Anònim ha dit...

Aixo fa uns anys no passava. I si recollim signatures per fer fora a tots aquests toca-campanes que han vingut darrerament al poble?

Anònim ha dit...

És ben be que n'hi ha que no toquen quarts ni hores...

Anònim ha dit...

Comentari d'un que hi viu aprop.

He tingut la sort de viure prop de tres campanars i, la veritat, menys el de Malgrat cap m'ha tret la son. El problema no és el repic de campanes sinó que aquestes toquin de manera mecànica, sense cap ritme fent que se't fiquin al cap. Suposo que hi ha programes que permetrien tenir un so de campanes més harmònic, amb cadència i agradable però no sé a qui compet (no estic parlant de música de carrilló). A mi, el que em sap greu és que els catòlics reivindiquin el diumenge com el dia del descans i jo, amb el martelleig constant de les campanes sigui el dia que menys puc descansar.
Tot i això, no crec que sigui maco treure el so de les campanes d'un poble com el nostre... però com en moltes coses que li falten a aquest poble... potser agrairia un xic més de sensibilitat

Anònim ha dit...

Al que hi viu aprop:
no he entès lo de la cadència....

El martelleig mecànic li treu els harmònics a les campanes, això és el fruit de la mecanització.

Anònim ha dit...

El toc de campanes és una de les coses que més m'agraden: m'acompanya, em diu si arribo a l'hora, em diu que ja és hora de tancar el llum i dormir, o que ja s'acosta l'alba.

També he viscut a la plaça de l'església, i al final, el diumenge t'hi acostumes. Saps que quan toca la primera missa, encara pots dormir una estoneta més...

Anònim ha dit...

La qüestió és veure-hi elc ostat bo com en aquest últim comentari.
A mi també m'acompanyen,i quan quedo a les set en punt i les sento tocar mentre encara em dirigeixo a la cita sé que he de correr una mica!