25 de juliol 2009

Reivindicar la Capella de l'Antic Hospital:


Des d'aquí també reivindiquem la Capella com a espai d'exposicions i promoció artística. Com bé diu J. Cárceles, la Capella és un espai fantàstic d'exposició, també ens recorda que Malgrat, tot i ser un poble carregat de bons artistes que hi treballen no existeix cap tipus de promoció, just el contrari, com es pot veure amb les solucions que troben els de l'ajuntament.
Serà Malgrat, d'aquí uns anys, el poble més "tonto" de Catalunya? Quí és que mou els fils negres de la acultura malgratenca?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

la Carmen Aubanell.

Anònim ha dit...

La cultura d'un poble és el reflexe del que fa la seva gent, les inquietuds dels seus habitants, les ganes de fer, innovar, crear, construir i lluitar per les petites coses que de mica en mica van conformant un estil, unes maneres i unes condicions de vida i ànims i la mateixa identitat resultat d'aquests fets.
Ja no avui arran d'aquest post, sino després de moltes inquietuds que he vist escapçades a altres malgratencs, d'il.lusions que s'han aturat, i de idees i propostes esmicolades per una regidoria ancorada en favoritismes, em preguntu : quin és l'objectiu de la cultura malgratenca?
evidentment no en tinc la resposta, però si vull fer unes reflexions.
Qualsevol diria que per fer cultura s'ha de ser culte, doncs sí, una manera de començar. Ser culte s'aconsegueix culturitzant-se (molt bé, anem fent camí).
En fi, ja veieu que en l'actual panorama malgratenc, és difícil assolir els objectius d'una cultura malgratenca, més que tot, perquè ens estant farcint de propostes que no tenen res a veure amb Malgrat, que no enganxen amb el nostre tarannà, ni que sigui amb pega. Em falta acabar tot dient: nosaltres mateixos ens estem subvencionant tota aquest modus vivendi que ni ens va ni ens vé.
Malaguanyat temps , calers, i.....
O li fotem canya a "l'asuntu" o ens donaran el premi que diu el Sentinella.

Anònim ha dit...

Home, a mi el premi als mes tontos no m'agradaria tenir-lo, però anem en camí gràcies a una política cultural nula o en dtriment constant i voluntari.