Vegada més es mostra com el no fer cas dels consells porta a les "llòfies". Moltes van ser les recomanacions dels que hi viuen o assisteixen a les reunions, poques es van escoltar...
La Neus Serra ens ofereix la seva opinió, i tampoc sembla acceptar l'actuació.
I així va Malgrat, manant els que manen i guanyant-se el títol de "Anys grisos" en els manuals d'història local. La Neus Serra diu que ho jutjaran els descendents, jo crec que no trigarem gaire a veure-ho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Dons no ens podem queixar ja que sàviament han emprat el material amb el color amb que s'identifiquen totalment, el color de les persones grises, ordinàries, vulgars, que porten una vida grisa i avorrida i que de tanta grisor fan pena i ens evoquen simultàniament el color de les cendres dels morts i el color gris de la policia i militars així com també el color del no-do i del franquisme més alienant. És el color que els identifica a tots sense excepció. Gris passat i gris present de la ma de grisos governants. Esperem que aviat surti el sol.
I qué passarà amb l'empedrat del passatge? aquest que té més sots que pedres...
El que s'ha de fer és reparar l'empedrat. Si té sots és perquè ningú l'ha arreglat. El que no val és cobrir també de panot gris l'empedrat actual. Si reparen el que es trenca l'àmbit es manté.
Publica un comentari a l'entrada