24 d’abril 2009

La festa reclamada:

Poques vegades aprofito el blog per donar la meva opinió directe. I si ho faig tan sols és per iniciar un debat referit a: ha de ser festiu el dia de Sant Jordi?
La meva opinió és que no.
Seria una condemna a aquesta festa que es viu, d'aquesta manera, socialment. El ser festiu implica la fugida dels ciutadans cap a zones de tranquil·litat o oci, en canvi, al ser dia laboral s'impedeix el viatge i obliga a quedar-se lligat al poble. És aquesta "vida normal" que ens obliga a anar a treballar i passar per la plaça o la paradeta, portar roses a les companyes de feina, rebre'n una quan vas al dentista o a la peixateria, etc. D'aquesta manera és un dia complet, un dia que arrenca quan surt el Sol i acaba quan ja es pon.
I, en el fons, ja ho és de festiu! o per a que ho sigui ha de venir dictat per els òrgans superiors? Prou feina tenen a triar quan serà el dia sense fum, o sense soroll, o l'any de la patata i el dia de la llet merengada amb un polsim de canyella.
Ara queda que vosaltres oferiu la vostre opinió!

Reportatge al Confidencial

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, però potser fa més de festa si fos festiu...
És un llarg debat que cada any es repeteix.

Anònim ha dit...

Jo crec, també, que fer-la festa nacionalen restaria del seu esperit. Lo maco és veure a la gent pel carrer