17 de juny 2007

Patruller "Cabo Fradera":

Al 1864, Espanya i Portugal firmen el Tractat de Límits que prescriu que les aigües que els seu curs determinen la línia internacional, siguin d’ús comú per ambdues nacions. Posteriorment el “Reglament relatiu als rius limítrofs entre Espanya i Portugal”, disposa que la pesca i la navegació en el Riu Miño sigui vigilada per bucs de guerra, un de cada país.
El patruller de vigilancia interior “Cabo Fradera” (P-201) esta dissenyat per a exercir l’autoritat com instrument del “Mando de Acción Marítima de Ferrol” en la zona navegable del tram internacional del Riu Miño que serveix de frontera amb Portugal, vetllant així pels interessos nacionals d’aquesta zona.
El seu nom es en honor del Caporal de Mar Esteve Fradera i Bohigues de la fragata “Resolución”, que va morir heroicament a la revolta ocorreguda durant l’estància en el port del Callao (Perú) de l’esquadra espanyola el febrer de 1865.
Va ser construït per Empresa Nacional Bazán en el Arsenal de La Carraca (Cádiz) durant els anys 1961 i 1962, i es va entregar a l’Armada a Cádiz el 25 de Febrer de 1963. Es va traslladar fins al port de Vigo a bord de l’”Almirante Lobo” on va arribar el 26 d’abril de 1963. Ofereix els seus serveis amb base a Tuy des del 10 de setembre de 1963.

http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Vigilancia_Interior/Historia.asp

Imatge: Escut o emblema del patruller "Cabo Fradera".

50 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo proposo que arribats al segle XXI, el nostre poble es decideixi d'una vegada a retirar l'status d'heroi local a l'impresentable caporal Fradera. Els fets en que va estar involucrat al Callao, si els tinc ben entesos, van ser vergonyosos, els propis d'una soldadesca colonial tavernaria, acostumada a la defensa d'un fals honor a cop de canonada. Podríem començar per treure la placa del seu carrer --i enviar-la al futur museu d'història de Malgrat-- i per canviar-li el nom, recuperant l'antiga denominació de "carrer de les Alobes". Després ja veurem que fer amb el monument del Passeig. Obro un concurs d'idees.

Joan.

Un familiar ha dit...

Aquest Senyor va ser un màrtir en la defensa dels interessos colonialistes de la gran España imperialista del segle IXX, va morir en defensa de la merda seca (guano) que l'imperi expoliava al Perú. El que jo pensava que era un honor, posar el seu nom a un baixell de l'armada Española, un cop vista la foto es converteix quasi bé en una burla, només li falten rems. (Veure fotos):

http://www.fotosdebarcos.com/
viewtopic.php?p=31170&sid=
b938f99e1f87d9de7b1a9f7a64ed88b8


Extret de:
La vuelta al mundo en la Numancia
B. Pérez Galdós

Así fue: tuvimos paces, y en ellas descansaríamos sin el maldito suceso del Cabo Fradera, en Febrero de este año. ¡Ay, qué atroz barbarie! Y tengo que reconocer que esta vez la culpa fue del Perú, por el descuido y pachorra de estas autoridades... Aquí se armó el tumulto; aquí vimos la reunión de gente vaga, y oímos sus gritos contra los tripulantes de la Resolución que bajaron a tierra. Los españoles, advirtiendo la que se armaba cogieron las lanchas para volverse a bordo; quedó rezagado el pobre Fradera; trató de ganar a nado un bote, pero el botero no quiso recogerle; volvió el infeliz a tierra, y con los pies en el agua, en la mano un cuchillo, se defendía bravamente de los malos patriotas que le acosaban. En fin, que muerto cayó entre agua y arena, y estos perdidos y borrachos cantaron su hazaña con berridos espantosos.

El varen deixar tirat en mig del Pacífic, com si diguéssim. Més que un acte heroic, va ser un assassinat perpetrat pels seus mateixos superiors.

Joan, em sembla que l'Esteve Fradera no es mereix aquest tracte, ell només va ser una víctima més d'aquells afanys imperialistes de la reialesa Espanyola.

Anònim ha dit...

Jo no crec que es pugui usar el text "hipernacionalista" de Galdós, com una font històrica. Crec que qui ens llegeixi ho entendrà de seguida si pensa en el següent: Galdós no hi diu res, ni piu, d'un fet clau d'aquesta història, aquella nau havia estat bombardejant, amb d'altres, la població del Callao --es parla de més de dos mil morts. Val més que guardem per carrers i monuments els noms dels morts per causes justes. El del probre Esteve Fradera que quedi en el silenci, crec que és el millor si és que va ser una víctima inocent d'aquelles batalles colonials.

Joan

Joan.

r2d2 ha dit...

Sentinella!
per quan una biografia del caporal? vinga que així el coneixerem els que no en sabem res!

un familiar de veritat ha dit...

Després de llegir els vostres vergonyosos comentaris, sortiré en defensa de la nostra memòria històrica, d'un parent i d'un gran malgratenc.
El Caporal Fradera era un home, patriòta, cristià i valent, un home digne d'admiració, nomès per començar el van destinar a sud amèrica, a l'atre banda del mòn, algú sap quin és el patiment d'una persona que esta lluny de la seva terra i de la seva família quan sap que a qualsevol hora pot morir? no, perquè ara ja ningú estima la seva terra, ara ja ningú aprecia aquestes coses, però tot i així dins del seu patiment, constanment reflexat en les seves cartes ell servia content al seu país, perquè era un bon mariner i un bon soldat. El caporal Fradera era un home pietós un bon cristià
que servin a la seva bandera sabia que servia a Dèu, quan un company seu va morir per accident dins del vaixell ell va escriure vàries cartes als pares del seu amic, cartes plenes de sentiment, amb paraules cristianes va aconseguir que els pares del seu company no decaiguesin per la mort del seu fill, coses admirables de la vida d'aquell gran home que avui goseu insultar. Però ara ve quan el maten, mai millor dit, el Caporal Fradera va fer front a una multitud enrrabiada, ell sól, perquè els cobards sempre fugen. És cert que els seus companys eren uns cobards i van fugir, pero un home com ell que no temia a la mort havia de cobrir-se de glòria en aquella platja del Callao, combatent als que van gosar embrutir l'uniforme de la Marina de guerra, la que mes glòria i honor té en els nostres dies. Amb una sola daga, perquè ja en tenia prou, es va llençar a lluitar demostrant d'on venia, de la gran raça de la que provenia, i heroicament va morir lluitant, algú sap quin es el sentiment d'algú que sap que ha de morir i continua? tenia dues opcions, seguir nedant cap on fos (el que es rendirse i fugir) o tornar a terra i lluitar (el que es ser un bon soldat un home valent), el van matar a pedrades i a cops de pal, però se'n va endur molts per davant, desprès el seu cos va quedar entra la sorra i l'aigua,
amb la seva sang, va demostrar d'on venia, de Malgrat, com ho van demostrar els malgratencs que va anar a Lepant (per posar un exemple).
El Caporal Fradera, és un heroi amb majúscules, un autèntic defensor de la bandera i de la armada, un home que no és prou honrat al lloc on va nèixer, és més, avui veig que el desprècien, pero tranquils que molts recordem el que és l'honor, la valentia, i la glòria de morir per uns grans ideals com son la pàtria i Dèu.
El Morir en combat és la mort de les animes grans, avui en dia ningù de Malgrat es pot comparar al Caporal Fradera, menys vosaltres que goseu embrutir aquest gloriós nom, fixeu-vos el què dic, no sou dignes tan sols de pronuciar el seu nom, cada vegada que sentiu el seu nom o paseu per davant d'on va néixer treieu-vos el barret, la gorra o el què sigui, perque tot el què te a veure amb el Caporal Fradera, d'estila Gloria i honor, cosa que ja no s'aprecia, quina vergonya de poble! quina vergonya de gent! No hi ha res mès repugnant que deshonrrar als caiguts propis!
Joan, no faig ni faré cas als teus comentaris perquè ja se la classe de persona que ets, peró ho sento la historia esta escrita i molts estem orgullosos de la nostra historia i no demanem perdò per ella.
I com hagués dit el nostre estimat caporal: Antes que rendidos, muertos con honor!!!!

Anònim ha dit...

Algú sap perque les quatre rajoles que hi ha al carrer que porta el nom de Cabo o Caporal Fradera, no estan gens cuidades?

Anònim ha dit...

En fi, jo ja callo: el "familiar" ha començat a aixecar la veu, comença a faltar al respecte, a usar la desqualificacíó personal i l'insult obert. No veig que hi hagi possibilitat de dialeg en tals termes. Els gens de l'innombrable són ben vius en els seu descendent. Queda clar. Per part meva acomiadant-me d'aquest intent de debat civilitzat que l'esperit casernari del meu interlocutor ara estronca, només vull insistir en tres aspectes.
(1) Estava disposat a admetre que l'innombrable era una víctima innocent de la política colonial. O sigui que fins i tot a ell el respectava. Igual que ara respecto la innocència de molts soldats americans que moren a Samarra, Bagdad i Faluya com xaiets que la política imperialista enviar a l'escorxador.
(2) Que dit això, també tinc clar que cap d'aquests soldats és un heroi. Ni ho va ser l'innombrable que es va limitar a defensar la pròpia vida. Per a mí això que en diem l'heroicitat ha de tenir alçada moral també, ha de tenir a veure amb una causa justa i noble. No podem confondre-ho amb allò de l'"ardor guerrero". La causa de l'Espanya colonial i d'aquella armada que bombardejava els ports del Pacífic no ho era.
(3) Que contra allò que diu el "familiar" de l'innombrable, Malgrat ha donat moltes persones que mereixen més el nostra reconeixement que l'innombrable. Aquells, per exemple, que van morir per la defensa de la llibertat i la democràcia; o fins i tot qualsevol víctima innocent dels conflictes armats i la violència que han sacsejat el nostre país.

Joan

Un familiar ha dit...

D'acord amb tu Joan en que cal deixar d'una vegada per totes en pau a Esteve Fradera a efectes de deixar de manipular la història, amb ell tenim un clar exemple del perill i perversió que representa el colonialisme i nacionalisme desbocat en que aquest país nostre ha viscut els darrers tres segles i que encara arrastrem per molt que vulguin desmentir-ho, Déu Rei i Pàtria, tot plegat ambient onerós per excel·lència.

Al familiar de veritat voldria preguntar-li si ho és per part de pare o de mare, per part de Déu o de pàtria, per part de la veritat o de la mentida? Jo després de llegir el seu pamflet dedueixo que la seva relació familiar deriva de la branca de Jaime de Andrade, nissaga aquesta que ha aportat al món i als Espanyols en particular productes tant deplorables com el que ha sigut capaç de emetre aquest cervell colonitzat ja de ben petit a cop de Déu, Rei i Pàtria a dojo i com no a base de mentides interessades. Lamentable tot plegat!

Anònim ha dit...

És que sobre aquest tema no hi ha d'haver debat, tot està molt clar, un heroi local que va morir pels interessos del seu pais i de la armada, el que tu estiguis disposat a acceptar m'és igual. Simplement el que vols es que aqui es fagi el que es fa a madrid, treure monuments de personatjes historics no afins a l'actual govern i possar els teus "defensors de la llibertat i la democracia" que son els que estan de moda: LLuis Companys, Largo Caballero, Francesc Macià, etc. De passo tambè treurem les xapes del ministerio de la vivienda que surt l'escut de la falange, no?
El que es vol es eliminar part de la historia i tapar el forat amb una llegenda inventada.
La Guerra del Pacífic va ser la lluita per que l'Imperi Espanyol seguís poseïnt les seves terres d'ultramar, cosa que jo veig correcte perquè m'agrada que el meu pais denfensi els seus interesos, mes a mes evangelitzaven aquelles terres, cosa tambè important.

El serf ha dit...

A l'anònim 12:41 no li cal debatre res amb ningú és una persona de fermes i troglodítiques conviccions, la seva legitimitat per dir el que afirma emana directament de Déu i a model d'ell les seves asseveracions son dogma de fe, no cal debatre res amb aquesta persona, no fos cas que ens envies un llamp directament als nostres caps per fulminar el tema d'una forma radical i definitiva. Les seves afirmacions es sustenten en la raó de la força, la més perillosa de les raons, la mateixa que utilitzen els grans simis per aparellar-se i transmetre la seva descendència i raons a futures generacions.
Aquest fil confirma, un cop més, el meu criteri de que no tot el que és antic és patrimoni i com a tal cal conservar-ho, el gran repte de destriar el gra de la palla cada cop hauria de merèixer més atenció en vistes a aconseguir que l'evolució humana sigui una clara i assenyada aposta de futur i no de passat.

BarbaRoja ha dit...

Malgratencs que consideren que el Caporal Fradera no va ser un heroi? No sabia que existieu!

Anònim ha dit...

Barbaroja, et penses que només son Malgratencs els votants de PSOE, CiU i els catòlics apostòlics i romans?

Anònim ha dit...

Doncs si tants anti-cabo Fradera hi han, perquè no feu res?

Anònim ha dit...

Com ara?

Anònim ha dit...

Jo proposaria que a fi d'evitar males interpretacions sobre la seva persona i responsabilitats socials, es fes constar en rètols i monuments la següent especificació: "Víctima del colonialisme espanyol".

BarbaRoja ha dit...

Algú m'ha mal interpretant, em considero un fidel seguidor del Caporal, i les meves paraules no anaven en contra seu.
Considero heroi del meu poble a tot aquell que estengui honrosament el nom de Malgrat.
Em vaig emocionar molt amb l'homenatge que li van fer fa uns anys. I m'emprenyo quan veig el mosaic ple d'herves o el monument en un lloc tant marginal.

Anònim ha dit...

Jo també m'enenrrecordo, una corberta va atracar a Blanes i un batallò de la marina li va fer un homenatje al monument del paseig, van fer un tret d'honor i tot, la canço que van cantar no m'en enrrecordo bé, era "la muerte no es el final" o l'himne de la marina, després un pica pica a la biblioteca.

Per cert:
A Malgrat d'aquestes plaques de victimes se n'haurien de posar moltes .

il "Capo" ha dit...

Hola! Acabo de descobrir aquest blog, perquè un amic meu m'ha dit que es parlava del Caporal Fradera.
Veig que hi ha una colla de descreguts per aquí, malament. No hi ha més heroi que aquell que se'l considera com a tal en el seu temps i en un futur, no se'l ca considerar heroi per trajimeneges polítics ni per maniobres, sinó perquè va al·lucinar als seus contemporanis amb la seva actuació!
A més a més, forma part de la historia del nostre poble i del prestigi que aquest té. Qui podrà, com ell, guanyar-se una pàgina en la historia?

Anònim ha dit...

Que jo sàpiga la Història no li guarda cap lloc al pobre caporal. El seu cas no ens ensenya res, no ens ajuda a entendre millor res, no té cap força. És un com milers d'altres persones que han lluitat ferotgement per salvar la pròpia vida. Però a diferència de centenars de milers que es varen comprometre amb causes lloables, el caporalet malgratenc era al bàndol dels opressors.

Ai, perdó !. Ara em ve al cap que si que li devem una gran lliço. La seva mort podria ser un gran espot publicitari....sobre els perills de la impuntualitat. Si hagués arribat a temps hauria agafat la barca amb els seus amics de farres imperials. Així hagués pogut continuar tirant canonades per la costa americana.

Anònim ha dit...

Que patetic.

O li feu un monument als caiguts rojos o no callara.

Quin plomero que set veu!

El serf ha dit...

Anònim 20:29 quina gran idea que has tingut, potser ja seria hora de fer-ho, jo dono suport a la teva encertada iniciativa que tot i que amb 60 anys de retard, de segur molts Malgratencs veurien amb bons ulls i com acte d'elemental justícia democràtica. Endavant!

Anònim ha dit...

La verdad es que estaria bien, muchos nos aburrimos i no sabemos donde tirar huevos.

Al rojo.

un historiador ha dit...

Però cap dels presents sap el que diu?
Llegiu el llibre de Novo i Colson, "Historia de la Guerra de España en el Pacífico"; o de E. Orellana, la "Historia de la Marina de Guerra Española".
O potser millor que llegiu les cartes que va escriure i que encara es conserven, en els arxius familiars dels Basart o els Graupera.
Realment no es mereix aquestes paraules que li dirigiu. Sembla que parleu des de la desconeixença per convèncer a la gent d'alguna cosa irreal. Capgirar una truita que encara és crua, és feina de l'ajuntament promoure recerques del personatge, no d'especuladors històrics.
P.D.: Puc citar molts més documents on se'l descriu com a heroi, podeu vosaltres citar-ne un on es desmenteixi aquesta faceta del Caporal?

un familiar de veritat ha dit...

No t'esforcis, al fanatic no se li pot treure l'odi, El cabo Fradera no era ni comuniste ni progresiste, era patriotic i cristià, un soldat que reflectia la autentica faceta de combat que poseia i poseeix el poble Iber i aixo als que tenim per aqui els i senta molt malament, per ells els unics bons son els republicans morts a la guerra civil. La mort del Cabo Fradera va ser una heroica mort per lleieltat a un uniforme i per lleieltat a una Bandera, abans hi havia mes honor i quan eres mariner o soldat i juraves bandera cumplies el jurament fins a la mort i el teu honor es convertia en fidelitat, coses que ja no s'aprecien i no es tenen en compte, avui nomes es te en compte el diner.
La "memoria historica" es el que proposa aquesta gent, borrar tot el passat que no sigui agradable al esquerrisme ateo i omplir el forat amb falses histories, i aixo es el que fa el gobern:(Per exemple) Anar a Grecia a pagar monuments en honor a les victimes dels almogavers i demanar perdò per la nostre historia,un altre exemple: Treure monuments als caiguts d'un bandol i posarne a favor de l'altre per intentar guanyar una guerra que van perdre i que estan obsesionats en reobrir i guanyar. Pero arribara el dia en que els avantpassats morts en combat per la gran empresa, escupiran sobre tot aquets politics que traicionen a la terra i al mes Alt.

Jo no penso demanar perdò per la meva historia, la historia que els meus antepassats van forjar amb ferro i sang, per una fe i una bandera.

Cabo de mar Esteban Fradera i Bohigas, sempre fidels a la teva memoria, present.

Anònim ha dit...

"Familiar autèntic" ets un radical FEIXISTA en estat delirant!!

Un familiar ha dit...

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sinó de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano".

Qui això tant càndidament afirmava amb tota solemnitat, era Juan Carlos I Rei d'España el 21 d'abril de 2001 i ho afirmava com vulguen dir, la història soc jo i el que jo dic és dogma. Manipulació històrica contemporània, alguns es preguntaren?, no, no, no, que va! I així van quedar de bé a ulls del món les seves afirmacions. Algú es pot creure en aquestes alçades de la història la seva imparcialitat, la seva independència del poder, la seva rigorositat científica? Que ens em begut l'enteniment?

El Senyor Jordi Bilbeny, gra al cul de la gran Castella castellana, ha estat anatemitzat per gosar qüestionar amb probes fefaents el que és la versió oficial de la gran epopeia descobridora d'América, de la que només en sabem el que els historiadors oficials del regne ens han transmès per a major glòria de l'Imperi Espanyol. L'esperit corporativiste del col·lectiu de historiadors ha fet que al llarg de molts anys la versió per ells donada s'adigui a la perfecció amb la de qui paga el projecte d'estudi. El que està clar és que, qui paga mana, i si s'escriu la veritat, es deixa de cobrar, solució: digui'm vostè com ho haig d'escriure i no es preocupi que li quedarà com fet a mida.
Novo i Colson , i E. Orellana com a cronistes de les gestes d'ultramar i com a militars que eren, a mi em mereixen la mateixa credibilitat que em mereix en Juan Carlos I. L'adaptació de la memòria històrica a la subvenció de l'Estat -central, autonòmic o municipal- és la compensació econòmica per que els historiadors escriguin la història en funció del govern de torn. Qui no ho vulgui acceptar així, potser sigui o s'anomeni historiador, però no és un bon historiador i aquest país és molt deficitari en bons historiadors, la memòria històrica és, encara avui, una assignatura pendent i la manipulació de la història la nostra gran vergonya.

Anònim ha dit...

No pretenc pas girar la truita de la història, sinó recordar-la; no uso la bibliografia oficial de l'Espanya colonial, capaç d'idealitzar fets partètics com els protagonitzats pel caporal i els seus companys de bombardeigs, recordo el que ens explicava gent que havia tingut accés a les fonts que els historiadors donen per fiables, els processos judicials de la cort peruana...no vull revisar la història perquè, que ningú s'equivoqui, el caporalet, només té un lloc en la història familiar dels Fradera i etc. En la història de veritat, no en té cap, és un zero a l'esquerra. I no passa res, la gent normal ja ho té això. És clar que entenc que la família que li doni l'estatus que vulgui. Per mi com si el vol fer sant. Però als altres no ens faran combregar amb rodes de molí. Lluitar --ho dic per el familiar fatxete-- per els ideals d'aquella Pàtria cutre i decadent, defensant enrabiada un imperi que s'esmicolava perquè mai no el va saber gestionar. Lluitar per aquell país pre-il·lustrat, mig feudal, llunyà de la cultura europea; per la bandera d'Espanya que aquella mateixa època bombardejava també Barcelona...és patètic. Allò era un país antimodern en una Europa que progressava. Encara en paguem les conseqüències. Això és història, la peripècia trista del caporalet és només una aventureta de tercera regional al costat, sense anar més llunys, dels nens i dones de El Callao morts per culpa de les canonades de la fragata que amb tant d'orgull enrolava el caporalet impuntual.

Un familiar ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius, que deixin en pau a l'E. Fradera tots aquests que essent els culpables de la seva mort, encara avui, en fan bandera del que és un comportament patriòtic i heroic.
Sentinella, fora bo aprofitar el fil obert per desemmascarar totes les fatxenderies que la gloriosa armada imperial va dur a terme al llarg d'aquells tenebrosos anys en aquelles inhòspites terres. Fora el millor homenatge en memòria del Malgratenc que se li podria fer, desemmascarar les mentides històriques en les que alguns impostors familiars encara viuen ancorats.

Anònim ha dit...

Completament d'acord amb el familiar "sensat" --li dic així amb molt de respecte per a distingir-lo del "fatxete" més tronadet.´Seria una gran idea que l'Ajuntament subvencionés a algun investigador jove per a que investigués sobre la vida d'aquest malgratenc i en fes una publicació basada en el rigor i el respecte: a les persones i a la veritat històrica. Que pogués anar a estudiar les fonts arxivístiques, de Madrid, Sevilla o Perú. Sé que a la universitat de Girona hi ha una gran experta en història del peru que li podria fer de guia o tutora.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

osti !, aquest anònim d'aquí sobre té perill !, no sé que hi fa en un blog de persones que volen dialogar, xerrar, intercanviar idees...és una antigüalla, un feixista dels d'abans, d'aquells que ja no se'n veuen, afortunadament.

Anònim ha dit...

El feixisme es la vostre excuse, tot el que no us agrada es feixista, xenofov o intolerant. sempre amb la mateixa historia, canseu molt. Esque no teniu altres argumetns?... sera veritat allo que deia un senyor que no es pot mencionar: “Si no tienen más argumentos que los insultos, está claro que no pueden más”.

Anònim ha dit...

que no ens confongui l'anònim fatxet de sobre. És un feixista de diccionari, de fàcil i indiscutibre diagnosi. És com un fantasma de la història. La barreja de nacionalisme malaltís, la retòrica militarista, l'instint violent, l'estigmatització del que no admet la violència de covard i traidor, la defensa de les guerres colonials...carcúndia pura. El pitjor és que per això no hi ha medicació!. ESperarem que el vent de la història se'ls vagi enduent.

El serf ha dit...

"un feixista dels d'abans, d'aquells que ja no se'n veuen, afortunadament"

l'Únic que queda en el planeta Terra contrastadament antediluvià ens ha tocat aquí. La quota de desgracia d'aquest blog està en mans d'aquesta animeta de Déu nostre Senyor. Caldria que aquest Déu magnificent acabes ja les vacances i fes justícia de la de veritat enduent-se'l al cel de dalt de tot a fer de Gerent d'Interior.

Anònim ha dit...

Seguim 18:54:00, cronye que cronye?, avui t'has tornat a descuidar d'aplicar-te el cilici? Saps que aquests oblits els pagues cars, esforçat i que no et torni a passar per alt, la teva salut se'n resenteix. Penitencia, has d'incrementar el nivell de penitencia!

Un de Calella ha dit...

El que segur li sabria greu al vostre personatge de renom (diguem-li així) és que es parlés d'ell d'aquesta manera. Uns el titllen d'assassí i els altres d'ultradretà, i segur que no era ni una cosa ni l'altre.
Trist és que vingui un d'un altre poble a dir-vos que respecteu les llegendes o histories que han configurat el vostre municipi. Aquí a Calella no en tenim gaires de personatges famosos, però a tots els respectem de la única manera que podem: estudiant-los i arrencant-los de l'oblit.
Siusplau, no obriu aquestes discussions tant estúpides i endeteu debats més fructífers.

Doctor Ed ha dit...

19:14, dissenteixo en part del teu diagnòstic sobre el quadre clínic que has indicat. Una bona dosi diaria de benzodiazepina i l'ingrés en clínica psiquiàtrica a perpetuïtat fora molt beneficiós pel pacient i sobre tot per la seguretat social que aquesta disfunció psíquica representa.
Calma, molta calma els hi cal als afectats d'aquest síndrome i així s'ha d'enfocar el seu tractament.

Un ha dit...

Perdoneu la parrafada però la crec interessant per entendre els conceptes honor, déu, pàtria i rei que en aquells temps regien els comportaments militaristes.

-- Zabala (entonces ministro de Marina) quien comunicó a Méndez Núñez la orden absurda: Más vale sucumbir con gloria en mares enemigos, que regresar a España sin honra ni vergüenza. El brigadier contestó (24-03-1866): Destruiré Valparaíso aunque sea preciso combatir con las escuadras británica y norteamericana, que están aquí reunidas; y los barcos de su majestad católica se hundirán en estas aguas antes de regresar a España deshonrados. Realizaré de esta manera lo que la reina, el gobierno y el país desean: esto es, primero honor sin Marina que Marina sin honor.

-- En opinión de Pedro Novo y Colson, la toma de las Chinchas fue una agresión injustificada y arbitraria y el bombardeo de Valparaíso la culminación de una acción política que parecía guiada por el disparate. Según José Ramón Alonso, el brigadier y jefe de la escuadra tuvo que realizar aquel acto estremecedor ante las fortificaciones de El Callao para que él, sus hombres y su escuadra no fueran acusados de cobardes por haber bombardeado un puerto con tan escasas defensas como el chileno.

-- La escuadra española estaba integrada por siete unidades navales: una goleta y seis fragatas, de las que sólo la Numancia era blindada, pues el resto eran buques de madera variadamente artillados y protegidos. Tras aproximarse y reconocer la costa, Méndez Núñez advirtió al gobierno de Lima sobre sus intenciones y escogió la festividad patriótica del 2 de mayo para el ataque (considerado suicida por los peruanos), sabiendo que le aguardaban las poderosas y recién instaladas baterías costeras de trescientas y quinientas libras. Pese a todo, a las once y media de la mañana se inició el combate. La Numancia, con la Blanca y la Resolución a los flancos, avanzó hacia los fuertes mejor artillados. La Berenguela y la Villa de Madrid, por su parte, atacaron los cañones emplazados al norte del espigón, mientras la fragata Almansa y la goleta Vencedora quedaban en reserva. Minutos antes del mediodía, los cañones de la Numancia abrieron fuego y una granada peruana alcanzó a la Villa de Madrid causando unas cuarenta bajas. Algún barco se aproximó tanto a los fuertes que rozó fondo.

-- Méndez Núñez, gravemente herido, cedió el mando al capitán Antequera. El duelo artillero entre peruanos y españoles resultó mortífero, pero se impuso la artillería naval. A las cuatro y media, las baterías de los fuertes fueron destruidas a cañonazos; y más tarde, a las seis, el heroico brigadier desde su camilla ordenó izar la bandera de alto el fuego. Después, la escuadra bordeó las playas y se retiró al fondeadero de San Lorenzo para enterrar a sus muertos. Al día siguiente, Méndez Núñez declaró salvado el honor de España y dio la campaña del Pacífico por terminada.

-- Concluido aquel combate formidable y sin un solo punto donde carbonear desde Acapulco hasta el Estrecho de Magallanes, la escuadra española tan sólo podía retirarse; pero lo hizo con la triste gloria de haber sufrido ciento noventa y cuatro bajas y de haber causado casi dos mil a los peruanos. La mitad de los barcos regresó por el Atlántico y la otra mitad por el Pacífico, realizando escalas en Tahití, Manila y Batavia.

Anònim ha dit...

ja, pero i despres?

Van tornar a Cuba i es van cubrir de Gloria, si expliques l'historia, explicala tota.

Anònim ha dit...

Al de Calella:
no t'hi escarrassis, a Malgrat hi ha molta feina a fer, la pega, i ben grossa és que no s'estudia res a fons.Total,ningú ho patrocina.Aquí els calerons van a parar a edificis majestuosos, i no a omplir prestatgeries.

Un ha dit...

12:51 Els fragments postejats venen a conte d'haver cercat i ampliat el meu coneixement sobre un autor que "un historiador" va citar en aquest fil Novo i Colson. El que ve inmediatament després de la gesta que ens ocupa, ho ignoro, varen ser anys trepidants i de grans canvis socials, el que si sé és que a Espanya i en concret els gremis de la guerra i de la reialesa varen entrar en catarsis al rebre la noticia de la, per ells, brillant campanya militar. Necessitaven amb urgència d'una gran gesta èpica i d'herois populars per pujar l'autoestima d'un país que poc a poc ho anava perdent tot. Poc temps després el malestar cuartelari (1868) va destronar Isabel II (la dita revolució Gloriosa) i va fer possible (1873) l'instauració de la I República i més endavant va venir la guerra de Cuba (1898).
España aconseguí escriure una pàgina de glòria històrica, va honrar els seus morts, va salvar l'honor cada cop més qüestionat, va esvair les sospites de covardia que pesaven sobre l'armada, va complaure l'ardor guerrer de l'exercit i va salvar el tro reial durant dos anys. Exemplar tot! els morts ja els posava el poble pla, callat, abnegat i enganyat. Això si honor, valor i bogeria a cabassos plens!

Anònim ha dit...

Precisament vam perdre les possesions d'ultramar per aquest anys que van venir amb, i despres de la I republica, el parlament, dominat per massons, ateos i lliberticides va negar enviar mes tropes a America,causa principal de la derrota a Cuba, despres els USA amb complot amb altres paisos com Inglaterra, van acorralar a l'armada a les antilles i les nostres fragates de fusta i vela, van cubrirse de gloria dabant els destructors d'acer i Vapor. A Cuba practicament totes les tropes eren voluntaries, i tots aquells soldats que van morir alla, tenien un concepte molt diferent al vostre de la mort, no com a cosa dolenta, es clar, abans els soldats d'aqui eren com els samurais del japo, l'honor sempre per dabant, la mort, no importa.

Si tan parleu de l'ardor guerrero, no pareu aqui, acabeu d' escriure tot l'himne de l'academia, i entendreu perque els soldats españols anesin on anesin morien contents i orgullosos.

Bruixa ha dit...

Cada vegada tinc més clar que la història l'escriuen els homes (sexe masculí dels humans). He anat seguint aquest post i ja no se que pensar, sembla que conquerir i evangelitzar països comporti honor i glòria, potser va ser així fa un o dos segles, però, estem al segle XXI, tothom ho té clar? Per què no es pregunta a les mares, o dones descendents dels soldats que varen enviar a defensar la "Bandera y la Patria" que en pensen? segons el familiar autèntic i l'anònim, que segons el que escriu crec és la mateixa persona, aquestes no són importants, només són dones.
A mi m'han ensenyat que de la història se n'ha d'aprendre per no tornar a repetir erros comesos en el passat.
Una bruixa
P.D: historiador autèntic busca l'etimologia del mot bruixa.

Un ha dit...

MARCHA HEROICA DE LA INFANTERIA DE MARINA

Infantes de marina
marchemos a luchar
la Patria engrandecer
y su gloria acrecentar.
Nobleza y valentía
nuestros emblemas son,
no abandonar la Enseña
al ruido del cañón
y si morir por ella
es nuestra obligación.
No me llores madre mía
si en la lucha he de quedar,
que es deber del español
¡por la Patria!
su sangre derramar.

¡A luchar!
¡a luchar!
bravos infantes de marina,
a vencer o morir
por defender
la noble España.
¡Por su honor!
¡por su honor!
luchemos todos sin cesar
hasta lograr
de nuestro suelo
la admiración
del mundo entero.

Infantes de marina
marchemos a luchar
la Patria engrandecer
y su gloria acrecentar.
Nobleza y valentía
nuestros emblemas son,
no abandonar la Enseña
al ruido del cañón
y si morir por ella
es nuestra obligación.
No me llores madre mía
si en la lucha he de quedar,
que es deber del español
¡por la Patria!
su sangre derramar.

Gloria a los valientes
que por mar y tierra
heroicamente murieron
defendiendo su Bandera.
Sigamos su ejemplo
de valentía sin par,
que los infantes de marina
gloriosamente saben
¡¡TRIUNFAR!!

M'he arquejat al llegir això. No tinc paraules. Encara queden persones amb aquest nivell d'alienació mental? Feu-vos-ho mirar urgentment!

Anònim ha dit...

Si bruixa tens rao, el familiar de veritat i l'anonim que menciones som el mateix, esque no tinc ganes d'anar escribint el mot tota l'estona, bruixa, fora de catalunya hi ha un altre mon, aqui catalunya vivim en una societat sense ideal i sense res.
A la resta d'Espanya et puc asegurar, que a les cases on un fill es soldat els seus pares (home i dona) estan molt orgullosos d'ell, en quan a la mort d'un soldat i la sensacio de la seva mare, tot es questio del nivell de fe de la mare. Mira aquests que servien al Libano, dingu els i va demanar d'anar, pero van anar i van morir, dins seu era un deure, anar on fagi falta perque el mon conegui la grandesa de la nostra terra, ara son herois, bueno, pel sol fet d'anar al Liban ja o son.
Bruixa , sabies que al segle xxI a l'altre costat del mar hi han una pila de missils apuntan a Europa? Creus que no hauriem de tenir gent disposada a morir "per una bandera i una Patria"?
Avui en dia estem massa ven acostumats i no veiem res, la gent no te ni fe ni patriotisme.

En quan a "UN DIJO":

Tu mas posat ardor guerrero a un post, i jo te dit que no et quedis aqui i busquis tot l'himne de l'academia,,no¿,, i em poses el de l'infanteria de marina!! XDjajjaja XD , com es nota que no has fet la mili! ARDOR GUERRERO es l'himne de l'academia general d'infanteria (Toledo), i no te res a veure amb l'infanteria de marina.

"ARDOR GUERRERO" ES AIXO, i quan fas la mili tel fan apendre per les bones o per les dolentes, aquesta i moltes mes, encara que el "margarita se llama mi amor" no te tan de sentiment com aquesta. El que li ensenyaven al cabo Fradera, que es l'himne de la Marina no tel posare perque et donaria algu, es tal el punt que el super ZetaP li ha canviat la lletra i tot.


Ardor guerrero vibre en nuestras voces
y de amor patrio henchido el corazón
entonemos el Himno Sacrosanto
del deber, de la Patria y del Honor
¡Honor!
De los que amor y vida te consagran
escucha, España, la canción guerrera
canción que brota de almas que son tuyas
de labios que han besado tu Bandera.

De pechos que esperaron anhelantes
besar la cruz aquella
que formaban la enseña de la Patria
y el arma con que habían de defenderla.

Nuestro anhelo es tu grandeza
que seas noble y fuerte.

Nuestro anhelo es tu grandeza
que seas noble y fuerte
y por verte temida y honrada
contentos tus hijos irán a la muerte.

Y por verte temida y honrada
contentos tus hijos irán a la muerte.

Si al caer en lucha fiera
ven flotar
victoriosa la Bandera
ante esa visión postrera
orgullosos morirán.

Y la Patria, al que su vida
le entregó,
en la frente dolorida
le devuelve agradecida
el beso que recibió.

El esplendor de gloria de otros días
tu celestial figura ha de envolver
que aún te queda la fiel Infantería
que, por saber morir, sabe vencer.

Y volarán tus hijos ansiosos al combate
tu nombre invocarán.

Y la sangre enemiga en sus espadas
y la española sangre derramada
tu gloria y sus hazañas cantarán.

Y estos que en la Academia Toledana
sienten que se apodera de sus pechos
con la épica nobleza castellana
el ansia altiva de los grandes hechos
te prometen ser fieles a su historia
y dignos de tu honor y de tu gloria

familiar de veritat ha dit...

Espero que t'agradi i que el comprenguis, encara que per la gent que no enten l'honor, la fe i el valor de la sang, es molt dificil compendre aquest himne.
Bè, ja estic fart de postejar sempre el mateix no enteneu res, nomes ansieu canviar l'historia, sou l'actual model de societat, sou la "generacion sin mili" .

De vicis, llibertinatge, ateisme, esquerrisme, separatisme i insult facil, en sabeu molt. Pero d'honor, gloria, Fe, patriotisme i sacrifici no en sabeu res, absolutament res.

Paso d'escriure mes aqui, m'endescuidava d'allo de, "evitar malas lecturas".

Bruixa ha dit...

Veig que no has buscat el significat de la paraula, però, t'agrada molt repetir-la, l'he utilitzat pel simbolisme que representa, molt diferent als símbols que t'agraden, de veritat busca el significat, t'ho recomano. Jo no sé si hi ha míssils apuntant a Europa, però, saps, sóc pacifista, no crec que les armes i els exèrcits hagin de solucionar els problemes que creen els homes amb armes i exèrcits i, crec que no hi hauria d'haver gent disposada a morir per una "bandera i una Patria".

Una bruixa

Anònim ha dit...

al familiar aqeust que es tan militar i patriota:
no has pensat en escriure la vida del teu parent? si tan creus que va fer pel país, per l'honor i totes aquestes coses que dius, podries posar-te a fer la feina.
Et veig tan i tan segur de tot el que dius que t'animo a esriure la vida del caporal.

Un ha dit...

No, mi nego, no l'animis que en podríem patir les conseqüències. Ell és familiar per la branca de "Dios, Patria i Rey" i en lloc d'un llibre i, per enredar més la troca, li sortiria un breviari.

Un ha dit...

Com diu el savi refrany español:
"aquellas lluvias, trajeron estos lodos".

De totes aquestes virtuts que enalteixes: "d'honor, gloria, Fe, patriotisme i sacrifici", vingueren aquestes conseqüències: "De vicis, llibertinatge, ateisme, esquerrisme, separatisme i insult facil"

Les masses sempre son masses.

Gràcies!, has enriquit el debat amb les teves aportacions.