21 de novembre 2007

08380: El Canarias:


Amb tot el tema de l’arbreda hi ha coses que em queden endarrerides! Em sap greu... En el mail on en Jordi Gelpí em comentava lo de l’article sobre els vaixells de formigó (que ja vaig comentar) també em demanava si podia obrir una entrada on debatre la informació que tenim del ja famós “Canarias”, buc de guerra que patrullava les costes catalanes. Són diferents versions les que corren, algú és capaç d’exposar-les? Tant ell com jo us ho agrairem.

20 de novembre 2007

Per quatre duros canvien de cap:


Ja fa temps, vaig veure una pel·lícula on apareixien uns extraterrestres que empresonaven a les persones seduint-les amb un esquer, un cop els tenien a la nau nodrissa els hi netejaven el cervell i els inculcaven les seves idees. I de ciència-ficció em van dir que era!

Caminante no hay caminos:

A la web de l'Ajuntament donen una bona notícia: ja tenen penjat a la mateixa web l'inventari de camins. Jo no el trobo, si algú sap on és que posi el link en forma de comentari. Gràcies!

En tenen per fer un DVD i tot!:

Trobem diferents informacions interessants al blog de l'Arbreda:

De part del tresorer.
Transport massiu per un Poble solidari.

19 de novembre 2007

08380: Fuga de joves cervells:

Una Plataforma vol lluitar per a que Pineda no es converteixi en una segona residència

Un grup de joves, a través del web www.exiliatsdepineda.com, creen una plataforma on volen recollir els testimonis de gent que va marxar fora a estudiar i ja no ha tornat a viure a Pineda de Mar.

“Exiliats de Pineda” és un nom que barreja la contundència i el sentit de l’humor. Es tracta d’una nova plataforma que vol posar sobre la taula un problema que afecta a molts pobles de l’Alt Maresme. Molts joves, quan marxen a estudiar una carrera universitària, a ciutats com Barcelona o Girona, no tornen a viure al poble. Són molts els motius. Falta d’oportunitats laborals d’allò que han estudiat, poca vida cultural, mínima oferta d’oci, ...

A través del web www.exiliatsdepineda.com es vol convidar a la reflexió. Recolliran testimonis que tenen una relació directa, o indirecta, amb Pineda i que, encara que no hi viuen regularment, s’hi senten part d’ell. A més, tothom que ho vulgui, pot accedir a un fòrum on debatre possibles solucions per evitar aquest “èxode”. Una plataforma, en definitiva, que vol ajudar a fer pública una problemàtica que afecta a la identitat dels pobles.

Adolf Martín, un dels impulsors de la plataforma, assegura que ara ja coneix molta més gent de Pineda, de la seva edat, que viu a Barcelona que no al poble. Segons declara, “Aquesta és una problemàtica resultat de molts variables. La nostra tasca és, simplement, parlar d’allò que sembla un tabú al poble i que, ens agradi o no, està passant”. A més, segons Martín, és necessari obrir fòrum ciutadans per a parlar d’aquestes coses. Si no, “normalitzem” tendències que no haurien de ser considerades com a normals. “La pressió urbanística, afirma, i la poca cohesió social han fet que el procés natural sigui estudiar una carrera universitària i quedar-se a treballar a la gran ciutat”. Les conseqüències directes, ens diuen els responsables de “Exiliats de Pineda”, és la falta d’identitat del poble i el perill en convertir-se en una segona residència o en una ciutat dormitori.

Albert Lladó, director del diari digital DiariMaresme.com, ha participat en el procés de creació del fòrum. “Ens va semblar una bona idea des del principi. Tot el que convidi a la reflexió i a la participació ciutadana ens sembla lloable i, per tant, ajudarem en el que sigui possible”. Lladó creu que cal parlar dels temes que afecten al ciutadà des de la llibertat que la xarxa et permet. En aquest sentit, el web és un espai on tothom pot opinar i dir la seva. “Una eina per a la democràcia participativa que cal aprofitar”.

Els responsables del projecte asseguren que la majoria de gent que coneixen de Pineda de Mar, si poguessin, i tinguessin unes bones condicions, tornarien al poble. Adolf Martín creu que “ningú oblida on ha crescut, on s’ha format com a persona, on s’ha enamorat per primera vegada. La identitat d’un poble és això, que la memòria i l’afecte que els ciutadans l’hi tenen”. A més, apunta Martín, “aquesta “fugida” de joves universitaris afecta a l’economia del poble. La gent prefereix obrir una empresa fora de Pineda abans que fer-ho en una poble on els joves no hi fan vida”.

Viure de les riuades:

La idea de viure de gondoler sembla que ha arrelat fort i surten candidats per treballar-hi.

18 de novembre 2007

A no poder més!:

Altre vegada queda palès la força d’un Poble que es defensa a ell mateix, que s’estima i que egocèntricament considera que valorar-se és saludable. I que n’estic d’acord jo! Aquest blog naixia com una eina per escampar el potencial que tenim, començava amb notícies suaus i objectives, i l’evolució que m’heu permès fer ha aconseguit que cada vegada les notícies assolissin capes més altes i delicades, i que la meva opinió es filtrés en alguns escrits i que la valoréssiu (positiva o negativament). Això diu molt de com va mutant aquest blog fins a convertir-se en un espai de diàleg i discussió, i no només de exposició. Potser alhora també ajuda a desenvolupar un sentiment social que entre tots teixim i col•laborem a expandir. Gràcies a tots vosaltres, però molt especialment als blogs que arrel del “Malgratconfidencial” han treballat per explicar i comentar temes locals d’interès. Malgrat disposa d’un sistema de comunicació (la xarxa virtual dels blogs) que permet comparar notícies, comentar-les, corroborar-les i gaudir d’una bona salut informativa; en definitiva, no basen les nostres argumentacions en un sol material periodístic que a vegades és una pràctica perillosa.
I tot això només per parlar del sopar d’ahir (en Joan Bosch m’ha encomanat els discursos! aprofito per agrair-li la lectura del fabulós manifest que va elaborar). Felicito molt gratament a la comissió de festes per la feina i la organització que van fer. La truitada? un èxit, tant econòmic com assistencial. Crec que, encara que no fos l’objectiu, socialment també va assolir un alt nivell d’èxit. Aconsello veure el reportatge sobretot fotogràfic que tenim a la web de l’arbreda. Gràcies a la Plataforma i gràcies a tots els participants i assistents.
Amb els diners recollits sembla ser que volen fer un DVD explicatiu on s’expliqui com organitzar festes com aquestes amb el mínim pressupost disponible, que en sabem ja molt. No és veritat! Els diners seran destinats a diverses despeses relacionades amb els set encausats. Agrair en aquest cas a l’equip jurídic per la feina que fa, al tresorer per els maldecaps (ens pot fer saber quants duros es van recollir ahir?), i donar tot el suport que pugui als encausats per un motiu injust i clarament falç. Ja veurem dimecres com anirà. Molta sort i força!

17 de novembre 2007

08380: Opinió breu:

M’acullo a l’hospitalitat del blog del Sentinella per expressar la meva opinió davant del DVD del grup socialista a l’Ajuntament de Malgrat. Potser la trobareu sobrera: la Mosca Collonera ja n’ha fet ja una lectura insuperable. Només és la meva opinió i, és clar, és ben subjectiva –ben discutible, doncs. Només és meva i no aspira a representar a ningú més. Ningú l’hauria de confondre amb la veu de la plataforma: la plataforma en defensa de la riera té desenes de veus i totes poden expressar el seu punt de vista. Molt ja ho han fet. Per això demano la col·laboració d’aquest blog i no la de l’Arbreda. Com que no ho he comentat amb cap company/a de la Plataforma m’ha semblat que no podia ocupar aquells espais que són de tots i han de servir per exposar-hi informacions més importants. Jo avui sento la necessitat d’expressar-me tranquil·lament un cop paït quelcom que em fa sentir vergonya aliena –com a malgratenc i persona de pensament progressista. És una reflexió una mica llarga (demano perdó) però és gratis: no costarà ni cinc a cap contribuent del poble.

El DVD m’ha semblat lamentable per moltes raons, de forma i de contingut. És clar que no m’ha sorprès –no ens ha sorprès a ningú. Sabia que igual que va fer amb el Butlletí Municipal, l’equip de govern tornaria a saltar-se els codis ètics i aprofitaria tots els recursos de la seva posició predominant a l’Ajuntament per a fer propaganda partidista, per fer una acció clarament desinformativa. A mi, que conec la història del PSC em fa pena de veure que alguns dels seus dirigents usin estratègies com aquesta a Malgrat. De fet, des de que van començar les mobilitzacions ciutadanes m’ha dolgut veure transformada en un agre conflicte, una qüestió que una alcaldia amb sentit institucional hauria reconduït cap un diàleg i un debat profitós i enriquit amb la participació ciutadana. Això em recorda cada dia més la lluita en salvaguarda de Can Campassol. El tancament de l’equip de govern al diàleg amb els ciutadans, la incapacitat per informar lleialment o per acceptar els nous criteris rigorosos i moderns de l’ACA, la denúncia contra set ciutadans, són actuacions que no casen gens ni mica amb els ideals que haurien de guiar un partit amb una història tan brillant. Em fa l’efecte que els contradiuen.

No es tracta de donar lliços a ningú. Per descomptat. Però en la meva fantasia democràtica m’imaginava que un ajuntament hauria de ser lleial a tota la ciutadania –no únicament a la part de ciutadania que l’ha votat. Especialment en un debat com l’actual, tenint en compte que una majoria dels regidors va votar a favor de la revisió del projecte actual. Per tant, estant l’equip de govern en minoria, sembla (1) que s’ho hauria d’haver pensat dues vegades abans d’editar un material de continguts tan esbiaixats –¿el pagarem tots?--, i de fer-lo, (2) hauria d’haver-lo aprofitat per explicar els dos projectes amb neutralitat, confiant que els malgratencs i malgratenques són adults i prou intel·ligents com per formar-se una opinió pròpia. Jo crec que el DVD tenia l’obligació de presentar les dues propostes, amb pros i contres, i no només els punts positius d’una d’elles i els punts febles de l’altre, convenientment deformats i magnificats a discreció, és clar. M’hagués agradat que amb els diners de tots l’ajuntament hagués fet una bona campanya informativa sobre els dos projectes pactada entre tots els grups o hagués muntat debats amb experts de l’ACA o externs per a que la gent de la vila entengués els projectes i les conseqüències reals de triar-ne l’un o l’altre. Paradoxalment, ha estat la Plataforma qui s’ha hagut d’esforçar durant setmanes per fer arribar informació a la vila.

És evident que, per la seva banda, el grup socialista –com a qualsevol grup polític—podria defensar el punt de vista propi, fent els comentaris que volgués, publicant els materials que li donés la gana, intentant convèncer a tothom, però amb diners del seu partit. En canvi, tot i estar governant en minoria, exageren la seva representativitat i converteixen el punt de vista del seu partit a Malgrat en el punt de vista de l’Ajuntament –no erem tots l’Ajuntament ?, els votants de qualsevol partit, els abstencionistes, els que voten en blanc, els que no volen o no poden votar però són malgratencs, nous o vells ?.

En tot cas no vull perdre massa línies referint-me a qüestions formals; suposo que els grups polítics de l’oposició hauran d’aclarir totes aquestes qüestions amb els seus col·legues socialistes. Per a mi són més interessants els continguts. Vull dir la manera que els editors del DVD decideixen deformar les informacions amb veu i imatges, en comptes de servir-les amb naturalitat i neutralitat a la ciutadania, confiant, com deia, que és prou adulta com per prendre les seves decisions i per fer una reflexió autònoma, no aquesta tan barroerament guiada. Aquest, el de la confiança en la capacitat de decisió dels ciutadans, també és un senyal de bona salut democràtica, un indici de bon govern.

Per sort, la gent de Malgrat és més intel·ligent del que pensa qui hagi concebut aquest DVD. Sap reconèixer que afirmacions com ara que malgrat s’ha inundat “incomptables” vegades per culpa de la riera, és falsa, senzillament. La gent és objectiva, com diuen els autors del filmet, i sabrà evitar de caure en el parany partidista que li volen parar, sabrà evitar de prendre una decisió polititzada sobre una qüestió que bàsicament està lligada a l’amor per un espai molt arrelat en la vida i la història de Malgrat, que té a veure amb la supervivència d’un dels espais que han definit la nostra cultura popular i la nostra personalitat. Un espai que no voldríem mai veure convertit en una claveguera a cel obert –en definitiva aquest és el futur que espera a la canalització formigonada. Contra el que pensen els autors del DVD els afectats pel virus de la politització són els que per interès partidista i orgull personal no saben/volen/poden rectificar una mala opció encara que tenen al davant una proposta que la millora substancialment, feta per tècnics experts.

Com tots els de la plataforma crec que molta gent ha trobat que la protesta cívica d’aquestes setmanes era una manera de dir prou a l’infecció de ciment que va fent retrocedir el verd i l’espai lliure del terme municipal (camps, boscos, arbredes, platges). M’agrada pensar que la gent de Malgrat no vol una riera com la de Canet que ens mostren les imatges del DVD: artificial, desllligada de la història del poble, plena de pintades i bruta. És més: perquè acceptar un caixó de formigó que va contra les recomanacions europees per l’endegament de rieres i atempta contra els criteris d’estalvi d’aigua i sostenibilitat?.

L’ACA, garantint-nos la mateixa seguretat ens ofereix una proposta que farà d’aquell tram un ambient d’aspecte natural de qualitat integrat en la trama urbana. ¿Direm que no volem aquesta inversió de la Generalitat en el nostre poble ?. El cost de la opció natural l’assumeix l’ACA i no és tan superior a la proposta de l’equip de govern com el DVD voldria fer-nos creure. Hi ha un sobrecost, efectivament. Mai no ho ha amagat la Plataforma. Però perquè no diu res el DVD del que aconseguirem a canvi ?. El que obtindrem serà un endegament de més qualitat i respectuós amb aquell espai natural i sentimental tan preuat pels malgratencs. I no oblidem quelcom determinant: la proposta més “econòmica” amaga el cost indesitjable de carregar-se aquest espai de la nostra memòria col·lectiva. Pagarem menys però la mota deixarà d’existir, la llera i la seva vegetació, inclosa l’arbreda, ja convertida en una filereta d’arbres disposats entre trams de formigó –això sí, tots amb ADN ben autòcton. ¿Val la pena pagar aquest preu ?. D’altra banda hi ha quelcom fonamental que, quina casualitat, el DVD tampoc no explica –és una de les seves deformacions més grolleres. El sobrecost només s’atribueix a la nova proposta de l’ACA. A aquestes alçades tothom sap i tothom té assumit –també l’equip de govern del PSC local-, que encara que tirés endavant el projecte de l’equip de govern, el pont del carrer Riera s’haurà de refer, perquè no estava ben resolt en el projecte que tan aferrissadament van defensar –fins fa dos dies defensaven les bondats d’un projecte que no resolia els nivells de seguretat exigits en aquest punt estratègic !. Una part substancial d’aquest sobrecost que ells carreguen exclusivament a la nova proposta, hi serà en qualsevol cas. ¿Perquè no ho explica això el DVD a la ciutadania?. ¿I perquè ens volen despistar inventant frases com ara que per les obres de la riera, la mobilitat quedarà afectada “a tot el municipi” i fentnos creure que vivim amb una riera turbulenta pròpia de l’Àsia dels monsons ?. Ostres, quines ments les que han concebut aquest publireportatge d’un projecte obsolet. ¿I quan s’arranjaven els carrer Passada i Girona ?. ¿Hauríem d’anular totes les obres perquè la mobilitat quedi parcialment tocada durant uns mesos ?. D’altra banda ¿Que no quedarà afectada la mobilitat “a tot el municipi” quan s’hagi de refer el pont del carrer Riera, que s’haurà de refer en qualsevol cas?

Crec que la decisió que ha de prendre Malgrat es centra en la qüestió central de si volem o no preservar aquest espai tan entranyable i veure’l restaurat en el futur i millorat si cal, com diu la nova proposta, enriquint la zona amb arbres autòctons i vegetació de ribera plantada amb les acàcies –que també tenen dret a existir. La qüestió és o tractament natural i recuperació d’un espai de valor paisatgístic, o caixó de formigó decorat amb jardineres i una filera d’arbres. Aquesta és la tria i no una altra, ja que ambdues propostes ens asseguren idèntiques condicions de seguretat, i que la proposta alternativa també ha estat elaborada pels tècnics de l’ACA, rectificant, a parer meu, una idea anterior, francament millorable. No ho oblidem això, perquè escoltant alguns sembla que qui fa la proposta nova és la Plataforma de la Riera i no l’Agència Catalana de l’Aigua és a dir la Generalitat de Catalunya. A mi em sembla significatiu que l’ACA mateixa, després d’haver dissenyat les dues propostes, conclogui que la nova significa una millora substancial respecte de la primera. Per tant, recordem-li a l’alcaldessa les seves paraules, pronunciades davant del ple de l’ajuntament: “si vostès em porten un enginyer que firmi que una alternativa a aquest projecte tindrà el mateix cabal i no hi haurà problemes jo els hi acceptaré”.

Quan la plataforma es va mobilitzar per aturar la tala indiscriminada del arbres, va sortir al carrer per defensar-los i poc a poc va prendre consciència que el valor d’aquella zona residia en la conservació de tot l’ambient de riera. Quan l’Agència Catalana, en un primer moment, ens va dir que no trobaríem alternatives no vàrem parar fins trobar-ne una que permetés demanar a l’ACA un repensament del projecte. Molts grups polítics ens van fer costat al ple extraordinari. Ara sabem que hi ha alternativa i creiem que és una proposta òptima per afavorir el consens –també la plataforma fa concessions respecte dels seus plantejaments inicials. És un projecte segur, novedós, modern, sostenible i natural, que convertirà el tram afectat en un espai de valor natural integrat en la trama urbana.

Finalment si ho he entès bé, el DVD amb un paternalisme insuportable ens convida a reflexionar objectivament –com si no ho haguéssim fet !—i a defugir la “dimensió política” del debat –com si la ciutadania fos una criatura fàcil de manipular, ¿per qui ens prenen?. Doncs, d’acord, ho faig, reflexiono objectivament i no em deixo manipular per cap partit polític –però pel PSC tampoc. I després què, doncs?. ¿Que farà l’equip de govern amb la meva opinió ?. ¿Me la demanarà ?. ¿Farà un referèndum entre la ciutadania ?. ¿O en canvi, en la seva demagògia, els autors del DVD ens conviden a reflexionar encara que no tinguin intenció de saber que pensem i que ja tinguin la seva determinació presa?. Em faig aquestes preguntes a la vista del cas nul que s’ha fet de 5000 signatures i perquè sembla que al meu poble darrerament reflexió, objectivitat i raó només es valoren quan s’ajusten al dictat de qui governa. Si la raó, l’objectivitat, el dret a manifestar-se, el dret d’opinió, la reflexió...per molt independents i lliures que siguin, ens distancien de qui governa, aleshores, o no són vàlides, són “desenraonades”, “il·legítimes” o, simplement, no compten o estan polititzades. Quin concepte tan trist de la política que tenen alguns. No caurem en aquest costat fosc.

Joan Bosch

16 de novembre 2007

Demà no feu plans, ja estan fets:

Graciosament i seriosament ja tenim plans per demà! Dissabte mogudet!

Notícies noves:

Sorpresa!
De pel·lícules va la cosa.

Que xulo que els de Palafolls tinguin ràdio en format de blog!