El Sr. Joaquim Bernadàs m’envia un fantàstic text per commemorar el tancament, avui (29-3-09) fa trenta anys, de
Espero que aquest text enriqueixi una mica més el que en sabem d’aquesta fàbrica. Moltes gràcies per la col·laboració!
CRISI “SOBTADA” 2. ARA FA 3O ANYS.
Els qui patim la crisi econòmica, que periòdicament sacseja el mon empresarial, som sempre els mateixos. I els qui manifassegen l'economia mundial, provocant les crisis com, quan i on els convé, són també uns mateixos, però d'una altra mena.
A Catalunya, la industria tèxtil va ser capdavantera i innovadora en molts aspectes tècnics i pràctics durant prop de 200 anys. De cop i volta es va fondre com els gels polars, desapareixent totalment i física. No resta cap deixalla que permeti situar l'assentament d'aquelles indústries, ni els nous vinguts, no tenen coneixement de la seva existència.
La dècada dels 70 del segle passat va ser decisiva per la liquidació dels nuclis fabrils: les colònies establertes al llarg dels rius Ter, Cardener, Llobregat, van anar plegant deixant sense feina un grapat de milers d'obrers que depenien totalment de “la fràbrica”. La seva desaparició arrossegà també una pila de treballadors autònoms que fornien els complements que la colònia fabril no podia subministrar als obrers, malgrat els “economats”: (articles de neteja, servei de fonda, ordinari), com també serveis molt especialitzats: tècnics electrònics i reparadors de petits electrodomèstics que començaven a proliferar.
Amb motiu de la desaparició del dictador “generalíssimo” Franco, l'any 1975, es generà una d'aquestes crisis “sobtades”de la qual va ser víctima la indústria de filats i teixits de cotó Tèxtil Maristany, S.A., el 29 de març del 1979 va tancar definitivament aquesta indústria emblemàtica de Malgrat de Mar.
Des de l'any 1974, promoguda pel gerent de l'empresa Sr. Alejandro Maristany, s'inicià una modernització d'algunes instal·lacions obsoletes, substituint la maquinària antiquada per màquines modernes amb major capacitat de producció, major seguretat en la conducció, millorant ostensiblement el producte final augmentant-ne la qualitat.
A la secció de Preparació, on es manipula el fil per a obtenir l'ordit destinat als telers s'instal·laren una:màquina d'enconar de fabricació suissa: SCHLAFHORST. Un ordidor de gran producció, modern, no recordo la marca. Un generador de vapor (caldera), alimentada per fuel-oil. Una màquina de parar (encoladora) d'ordit pels telers, marca SUCKER, de fabricació alemanya. Una màquina de nuar ordit damunt del teler, USTER MÀTIC. Telers PICANOL, de fabricació belga... Es van enviar operaris a rebre formació especialitzada. Es reformaren alguns aspectes tècnics dels telers CERDANS, millorant el rendiment i l'estalvi de recanvis. S'encomanà a l'empresa OMNIUM TÈXTIL especialitzada en organització del treball i assessorament tècnic, que elaborés un estudi de la secció de filatura per tal de poder millorar la qualitat augmentant la producció.
Res no feia pronosticar que l'inici de totes aquestes millores, amb la quantiosa inversió que representaven, acabaria estimbant-se contra la “sobtada crisi” afavorida pel govern español amb el “PLAN DE REESTRUCTURACIÓN DE LA INDUSTRIA TEXTIL ALGODONERA”.
Vull acabar aquest escrit fent públic el meu agraïment al poble de Malgrat de Mar per l'acollida que ens van donar a la meva familia i a mi quan varem venir a viure-hi l'any 1974.
El Sr. Maristany em va confiar la direcció de la Secció de Teixits i la tasca d'impulsar tots els canvis que deixo anotats més amunt, en els quals varem reeixir amb l'ajuda inestimable del personal de la Fàbrica de l'Aigua. Gràcies a tots els treballadors que hi van col·laborar. Gràcies també a tots els que han fet possible que no ens sentíssim forasters en aquest poble.
Joaquim Bernadàs i Mella, Director Tècnic de Teixits de Tèxtil Maristany, S.A.
Malgrat de Mar, març del 2009.
Les imatges formen part del fons del Sr. Bernadàs que conserva reportatges sobre fets ocorreguts a la fàbrica durant la seva estada.
1. Màquina de parar antiga.
2. Xemeneia d'expulsió gasos combustió fuel-oil.
3. Màquina de parar moderna.
4. Descàrrega d'una caldera de vapor nova.
7 comentaris:
La història de Malgrat hauria d'arribar a les escoles, a travès de persones com el senyor Bernadàs que ens pot deleitar a petits i grans del significat de la Fabrica de l'Aigua.
Gràcies per el seu escrit
Realment la fabrica tenia quelcom de màgic,sentir l'olor de les bales de coto, el soroll dels telers, els mobles antics dels despatxos i tots els laberints meravellosos de la fabrica per jugar a fet i amagar, el magnific pati i camp de bàsquet, que jugàvem molts nens i nenes. Veure els canvis de torn, et veien ganes de gran poder treballar en aquesta fabrica. Però de tot s'apren i cal mirar endavant sense oblidar les nostres arrels. El món de la industria, com diu el missatge anterior,hauria d'estar mes aprop de les escoles.
Una gran pèrdua. Sens dubte. Segur que ara l'alcaldessa es penedeix del que va fer.
Mai la vaig veure per dintre...
Hi ha llocs on deixen, com a mínim, la xemeneia.
Queda clar que a Malgrat falta estima per la seva història, hi ha molta ignorància escampada.
JO imagino un centre cultural o fins i tot un museu en aquest edifici. Quan el van tirar a terra vaig pensar-ho en el sindicat, i va patir la mateixa sort.
Ara el penso a casa seva.
Molt bon reportatge, i molt interessant. Potser la única "pega" és que ens explica que la crisi del tèxtil va ser provocada artificialment, quan va ser una consequència de la industrialització de paísos menys desenvolupats, que produien a preus més baixos.
Una pena que no es deixés res de la fàbrica quan es va urbanitzar la zona.
Anònim de les 11:44: Que ara s'arrepenteix? Vols dir? Si fos així creus que continuaria debastant el poble? Que innocent!
L'Anònim de les 17:19:00, del dia 30: s'ha preguntat amb quin capital es van muntar les fàbriques tèxtils dels països àrabs, el Marroc, i un llarg etc.?
Publica un comentari a l'entrada