La segona part de la intervenció de la Neus Serra:
07 de febrer 2008
06 de febrer 2008
Truncament de burrus:
Aquest escrit de Josep Caralt publicat a "La Voz" és el manifest que agafem per, des d'aquest blog, protestar contra aquella gent que ha aconseguit que aquest any no es pugui celebrar la festa més antiga i amb més història del nostre Poble. De mica en mica es buida la pica...
Algunes coses de la festa de Sant Antoni Abat d’aquell temps
En Moreu no faltava per aquesta diada a Missa primera, per rebre els ciris que els devots oferien al Sant, Sant al que hi havia molta devoció.
En aquesta diada la imatge de Sant Antoni era posada a l’Altar Major, presidint la festa; els altres dies ocupava una de les capelletes de l’altar de Sant Pere apòstol.
A les deu, Ofici. L’església plena de gom a gom de devots, la majoria terrassans. El senyor Rector, Mossèn Pere Figueres, aprofitava l’ocasió per fer un sermó dels seus, sermó ple de pietat i bons consells, orientant per trobar i seguir el bon camí. Acabat l’Ofici, es celebrava la processó, molt lluïda, processó que anava fins a “Can Penxa”, on el dia abans havien enramat el pati, col•locant-hi uns quants pins, en part voltats d’esparreguera i mata (llentiscle), i arreglat un altar des del qual es donava la Benedicció. Adossada a la paret de la casa hi havia una capelleta on hi posaven la imatge del Sant, propietat de la casa. Feta la Benedicció, la processó tornava al temple, on es cantaven els goigs del Sant.
Una ran gentada presenciava aquesta part de la festa; no volgueu saber les estalonades i trepitjades que es rebien.
Alguns anys havien actuat d’administradors: en Moreu, l’hereu Xurrillo, en Fèlix Fradera, en Joan-Pau Carol, en Mariano Basté (especialitzat’en adornar els guarniments dels cavalls per aquesta diada), en Peret Xurric, l’Antoni Vila i molts altres. D’aquest últim tant se val que en diem quatre paraules.
L’Anton, home popular, tranquil i de bona pasta; avui celebrava el seu Sant, mudant-se igual que els dies de les bones festes anyals.
Vestit de llana negre, faixa vermella, corbata, gorra i rspardenyes de tirants; el seu tipo rodanxó i panxut, portant patilles i “pany i toros”. Durant la seva joventut, havia figurat molt en aquesta festa, actuant més d’una vegada d’abanderat o fadrí. A casa seva tenien carros feien la feina d’ordinari.
Pels volts de la festa major, alguns de la junta de Sant Antoni passaven pel poble, fent una capta o colecta, anaven amb un carro, arreu de terrassans donaven el millor penjoll de fusades de blat de moro, que tenien essent després venut a la plaça, servint els fondos a recaudació d’aquesta colecta per ajudar a sufragar els gastos de la festa, festa organitzada per la Germandat de Sant Antoni Abat.
La Fira: Parades de tota classe i per a tots els gustos no hi faltaven les d’esclops, tapaboques, gorres, paelles, la del ferrer de tall, el ganiveter amb els clàssics ganivets de la marca de l’am i estisores de podar, de roba moltes, les dels firaires, amb juguets, cadenes, arrecades, anells i altres cosetes, que els pretendents o promesos aquest dia molts s’obsequiaven. Hi havia firaires que feia anys venien, i eren coneguts.
Tampoc hi faltaven els dels ungüents o curalotodo amb les serps o llangardaixos, com el de la subasta amb les mantes pel bestiar, paraigües, faixes i altres articles.
A les eres dels porcs s’hi podien veure les de tocinos, que de tant en tant movien molt de xivarri.
Per donar gust a la boca, hi havien les de llamí amb abundor: pinyons, avellanes, cacauets, figues –sobretot les de cofí-, els turrons de neu i els d’avellana.
Forasters molts, un hom solia topar-se amb algun pagès vestit amb gec de vellut o blusa blavenca, tapaboques damunt l’espatlla, barretina vermella, el bastó en una mà, i a l’altre un bon troç de pa blanc, una teula de turrons o una paperina de figues tot anant llemugant.
Faltats dels mitjans de locomoció d’avui dia, els forasters deixaven aviat la fira perquè feien el camí amb lo “vagón de San Fernando, a ratos a pie y otros andando”.
Algunes coses de la festa de Sant Antoni Abat d’aquell temps
En Moreu no faltava per aquesta diada a Missa primera, per rebre els ciris que els devots oferien al Sant, Sant al que hi havia molta devoció.
En aquesta diada la imatge de Sant Antoni era posada a l’Altar Major, presidint la festa; els altres dies ocupava una de les capelletes de l’altar de Sant Pere apòstol.
A les deu, Ofici. L’església plena de gom a gom de devots, la majoria terrassans. El senyor Rector, Mossèn Pere Figueres, aprofitava l’ocasió per fer un sermó dels seus, sermó ple de pietat i bons consells, orientant per trobar i seguir el bon camí. Acabat l’Ofici, es celebrava la processó, molt lluïda, processó que anava fins a “Can Penxa”, on el dia abans havien enramat el pati, col•locant-hi uns quants pins, en part voltats d’esparreguera i mata (llentiscle), i arreglat un altar des del qual es donava la Benedicció. Adossada a la paret de la casa hi havia una capelleta on hi posaven la imatge del Sant, propietat de la casa. Feta la Benedicció, la processó tornava al temple, on es cantaven els goigs del Sant.
Una ran gentada presenciava aquesta part de la festa; no volgueu saber les estalonades i trepitjades que es rebien.
Alguns anys havien actuat d’administradors: en Moreu, l’hereu Xurrillo, en Fèlix Fradera, en Joan-Pau Carol, en Mariano Basté (especialitzat’en adornar els guarniments dels cavalls per aquesta diada), en Peret Xurric, l’Antoni Vila i molts altres. D’aquest últim tant se val que en diem quatre paraules.
L’Anton, home popular, tranquil i de bona pasta; avui celebrava el seu Sant, mudant-se igual que els dies de les bones festes anyals.
Vestit de llana negre, faixa vermella, corbata, gorra i rspardenyes de tirants; el seu tipo rodanxó i panxut, portant patilles i “pany i toros”. Durant la seva joventut, havia figurat molt en aquesta festa, actuant més d’una vegada d’abanderat o fadrí. A casa seva tenien carros feien la feina d’ordinari.
Pels volts de la festa major, alguns de la junta de Sant Antoni passaven pel poble, fent una capta o colecta, anaven amb un carro, arreu de terrassans donaven el millor penjoll de fusades de blat de moro, que tenien essent després venut a la plaça, servint els fondos a recaudació d’aquesta colecta per ajudar a sufragar els gastos de la festa, festa organitzada per la Germandat de Sant Antoni Abat.
La Fira: Parades de tota classe i per a tots els gustos no hi faltaven les d’esclops, tapaboques, gorres, paelles, la del ferrer de tall, el ganiveter amb els clàssics ganivets de la marca de l’am i estisores de podar, de roba moltes, les dels firaires, amb juguets, cadenes, arrecades, anells i altres cosetes, que els pretendents o promesos aquest dia molts s’obsequiaven. Hi havia firaires que feia anys venien, i eren coneguts.
Tampoc hi faltaven els dels ungüents o curalotodo amb les serps o llangardaixos, com el de la subasta amb les mantes pel bestiar, paraigües, faixes i altres articles.
A les eres dels porcs s’hi podien veure les de tocinos, que de tant en tant movien molt de xivarri.
Per donar gust a la boca, hi havien les de llamí amb abundor: pinyons, avellanes, cacauets, figues –sobretot les de cofí-, els turrons de neu i els d’avellana.
Forasters molts, un hom solia topar-se amb algun pagès vestit amb gec de vellut o blusa blavenca, tapaboques damunt l’espatlla, barretina vermella, el bastó en una mà, i a l’altre un bon troç de pa blanc, una teula de turrons o una paperina de figues tot anant llemugant.
Faltats dels mitjans de locomoció d’avui dia, els forasters deixaven aviat la fira perquè feien el camí amb lo “vagón de San Fernando, a ratos a pie y otros andando”.
Arqueòlogues fantasma:
En el ple del dia 10, el que vaig penjant per entregues (el goear no em deixa penjar-lo sencer) una de les preguntes que es va fer és la que apareix a l’àudio que adjunto: en J.M. Laseras va demanar l’actualització sobre les tasques efectuades a la Torre de la Vídua Sala. Se li contesta que no hi ha res de nou, ni cap projecte a efectuar.
El regidor comenta amb insisténcia el tema de la fonamentació, i és justament el primer que van fer les arqueòlogues que fa poc vam comentar que estaven treballant a la casa. Potser feia quinze dies o tres setmanes que havia passat el ple, no sabien en aquell moment que s’havia de venir a estudiar la casa? Van aparèixer a l’Ajuntament com qui prepara una festa d’aniversari i fa “Sorpresa!”?
Potser es tracta d’arqueòlogues fantasma i en realitat no han existit...
El regidor comenta amb insisténcia el tema de la fonamentació, i és justament el primer que van fer les arqueòlogues que fa poc vam comentar que estaven treballant a la casa. Potser feia quinze dies o tres setmanes que havia passat el ple, no sabien en aquell moment que s’havia de venir a estudiar la casa? Van aparèixer a l’Ajuntament com qui prepara una festa d’aniversari i fa “Sorpresa!”?
Potser es tracta d’arqueòlogues fantasma i en realitat no han existit...
05 de febrer 2008
No es va quedar en "El Callao":
És avui que fa 143 anys de l’assassinat d’un malgratenc que els temps el porten considerant un heroi. Recordem-lo.
Especulem amb quadratures:
Hi ha un detall (entre d’altres) en el projecte del barri del Castell que no m’acaba de quadrar: si llegiu la fulla que adjunto del projecte comprovareu que parla de girar els bancs de la fotografia, el motiu és fer-los mirar cap a mar perquè ho consideren més bonic (no entraré en detalls estètics), ara bé, l’altre fotografia mostra el que es veu des dels bancs mirant cap a mar. Com ho tenim que entendre?
04 de febrer 2008
02 de febrer 2008
Nova arquitectura:
Em fan saber que al Full Parroquial fan un breu escrit parlant de la nova arquitectura de la nostra església.
01 de febrer 2008
08380: Descobert:
Batec de Llevant m'envia una fotografia on considera haver descobert la identitat verdadere del "Sentinella en vetlla". M'ha descobert?
Sentinella, he vist de lluny una ombra que de nit i de dia esguarda el parc, té un gran nas i resta inmòvil. Vigila la vila amb la seva preséncia dalt del parc.
Va de polítics:
El company Malgratot ha fet una curiosa troballa arqueològica!
Al Maresme triomfen els blogs, i els polítics amb blog triomfen!
Al Maresme triomfen els blogs, i els polítics amb blog triomfen!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
