Truncament de burrus:

Aquest escrit de Josep Caralt publicat a "La Voz" és el manifest que agafem per, des d'aquest blog, protestar contra aquella gent que ha aconseguit que aquest any no es pugui celebrar la festa més antiga i amb més història del nostre Poble. De mica en mica es buida la pica...


Algunes coses de la festa de Sant Antoni Abat d’aquell temps

En Moreu no faltava per aquesta diada a Missa primera, per rebre els ciris que els devots oferien al Sant, Sant al que hi havia molta devoció.
En aquesta diada la imatge de Sant Antoni era posada a l’Altar Major, presidint la festa; els altres dies ocupava una de les capelletes de l’altar de Sant Pere apòstol.
A les deu, Ofici. L’església plena de gom a gom de devots, la majoria terrassans. El senyor Rector, Mossèn Pere Figueres, aprofitava l’ocasió per fer un sermó dels seus, sermó ple de pietat i bons consells, orientant per trobar i seguir el bon camí. Acabat l’Ofici, es celebrava la processó, molt lluïda, processó que anava fins a “Can Penxa”, on el dia abans havien enramat el pati, col•locant-hi uns quants pins, en part voltats d’esparreguera i mata (llentiscle), i arreglat un altar des del qual es donava la Benedicció. Adossada a la paret de la casa hi havia una capelleta on hi posaven la imatge del Sant, propietat de la casa. Feta la Benedicció, la processó tornava al temple, on es cantaven els goigs del Sant.
Una ran gentada presenciava aquesta part de la festa; no volgueu saber les estalonades i trepitjades que es rebien.
Alguns anys havien actuat d’administradors: en Moreu, l’hereu Xurrillo, en Fèlix Fradera, en Joan-Pau Carol, en Mariano Basté (especialitzat’en adornar els guarniments dels cavalls per aquesta diada), en Peret Xurric, l’Antoni Vila i molts altres. D’aquest últim tant se val que en diem quatre paraules.
L’Anton, home popular, tranquil i de bona pasta; avui celebrava el seu Sant, mudant-se igual que els dies de les bones festes anyals.
Vestit de llana negre, faixa vermella, corbata, gorra i rspardenyes de tirants; el seu tipo rodanxó i panxut, portant patilles i “pany i toros”. Durant la seva joventut, havia figurat molt en aquesta festa, actuant més d’una vegada d’abanderat o fadrí. A casa seva tenien carros feien la feina d’ordinari.
Pels volts de la festa major, alguns de la junta de Sant Antoni passaven pel poble, fent una capta o colecta, anaven amb un carro, arreu de terrassans donaven el millor penjoll de fusades de blat de moro, que tenien essent després venut a la plaça, servint els fondos a recaudació d’aquesta colecta per ajudar a sufragar els gastos de la festa, festa organitzada per la Germandat de Sant Antoni Abat.
La Fira: Parades de tota classe i per a tots els gustos no hi faltaven les d’esclops, tapaboques, gorres, paelles, la del ferrer de tall, el ganiveter amb els clàssics ganivets de la marca de l’am i estisores de podar, de roba moltes, les dels firaires, amb juguets, cadenes, arrecades, anells i altres cosetes, que els pretendents o promesos aquest dia molts s’obsequiaven. Hi havia firaires que feia anys venien, i eren coneguts.
Tampoc hi faltaven els dels ungüents o curalotodo amb les serps o llangardaixos, com el de la subasta amb les mantes pel bestiar, paraigües, faixes i altres articles.
A les eres dels porcs s’hi podien veure les de tocinos, que de tant en tant movien molt de xivarri.
Per donar gust a la boca, hi havien les de llamí amb abundor: pinyons, avellanes, cacauets, figues –sobretot les de cofí-, els turrons de neu i els d’avellana.
Forasters molts, un hom solia topar-se amb algun pagès vestit amb gec de vellut o blusa blavenca, tapaboques damunt l’espatlla, barretina vermella, el bastó en una mà, i a l’altre un bon troç de pa blanc, una teula de turrons o una paperina de figues tot anant llemugant.
Faltats dels mitjans de locomoció d’avui dia, els forasters deixaven aviat la fira perquè feien el camí amb lo “vagón de San Fernando, a ratos a pie y otros andando”.