Evidències:

Comencem per un bon mal de panxa, per culpa teva Malgratot! Suposicions, no aptes per a ments artísticament sensibles.
I per finalitzar una bona anada de ventre. Quan era petit em deien: "Quan siguis gran ho veuràs més clar", però no per tothom el temps madura les idees.

La gàbia dels monos trenca fronteres:

Més enllà de Malgrat ja coneixen el nostre nou monument (a la vergonya). Vindran japonesos a fotografiar-ho?
Diari Maresme

Creiem en la personalitat dels llocs!

Records de malgratencs (murcians i francesos inclosos) i les nostres mines.
Ironíes i el text final de l'acte d'ahir.
Una de les essències que ahir ens van fer gaudir i reflexionar.

Vine!:

Avui la plataforma per la salvaguarda de l’Arbreda de Can Feliciano i el seu Entorn ha organitzat una sessió informativa per posar-nos al dia de com van les coses. Es pot tractar de la última activitat abans del ple on es decidirà el futur del tram. Us aconsello que hi aneu. Informació.

Exposo el tema que es tractarà: la plataforma comunicarà el seu posicionament final, després de veure el DVD i de sentir a l’alcaldessa ahir a Ràdio M. (amb declaracions on deia que tard o d’hora ens adonaríem que ens hem equivocat), s’ha cregut oportú rectificar i posicionar-nos a favor del formigó, ja que ara creiem que conservar vestigis del passat només comporta empobrir el poble i convertir-lo en un baluard primitiu.

(Actualització) Em fan saber que els membres de l’equip de govern també han canviat d’opinió i ara creuen més acurat el projecte que respecta la llera de la riera. Consideren que els de la Plataforma estan equivocats en la seva opinió, i que ja rectificaran ja!

INOCENTS!

Gàbia de monos:

És en aquesta estructura, de sinuoses corbes i de ferros de millor qualitat on es tancarà a tot aquell veí, afectat pel recentment encetat projecte del Barri del Castell, que no l’aprovi o que tot i afectar-se pel projecte no aconsegueixi curar la seva falta de sociabilitat, degradació econòmica i aïllament autista del Poble.
Queda dit, si hi veieu a algú tancat ja sabeu el perquè.

Es tracta d’una escala, superposada en el lloc on creixia una esponerosa olivera (ara tallada).
Qui va acceptar el “trueque”? El representant de l’Associació de veïns de Barri del Castell? (que en realitat no existeix perquè són gent tant salvatgina que no es poden relacionar ni tant sols entre ells com per crear una entitat).
També em van fer saber que el dia que havia de firmar la Conxita, el conseller Nadal i el ja citat president d’una entitat inexistent, aquest últim no es va presentar (o potser hi era però ningú el podia veure) i només van firmar els dos polítics. Visca la “Participació ciutadana” i el valor de l’aprovació dels afectats.
Pobra gent, si això comença així... us veig a tots coronant casa vostre amb la bonica estructura cilíndrica!

Enllaços:Mosca Collonera Malgratot

Per què fem festa?

Per què fem festa el dia de St. Esteve?

Era aquest dia el que es considerava inici de l’any, quan l’esperit religiós estava molt més arrelat a la societat. Per això es celebra tal i com ara fem festa el 1 de gener.

L’any començava amb el naixement de Crist i els primers Sants a rebre honors eren del calibre de St. Esteve: l’anomenat proto-màrtir, o el primer màrtir del món cristià, patró d’oficis com el dels forjadors de frens de cavall, i figura de molt de culte; es sol representar amb una pedra (al cap o a les mans), un llibre, i a vegades la palma del martiri.

Com a curiositat: antigament els notaris començaven els llibres de notaria el dia de St. Esteve, com a primer dia de l’any.

BONES FESTES!

Invasió promoguda:

Em sumo a la proposta de la Mosca: eliminació de Pares Noel.

És força ridícul saber que es promouen actes grandiloqüents amb aquesta figura tant poc nostre i tant escampada arreu del món. No s’hauria de vetllar per potenciar primer les nostres tradicions? Veig que sou molts els que us ho pregunteu.

Això deu ser (imagino jo) tirar diners a un pou, vindria a ser com gastar-los per importar la festa del Dia de la Independència dels E.U.A. Una cosa molt ridícula, molt, però que per a les campanyes de màrketing funciona fantàsticament. Per què? Perquè som fàcilment manipulables. Motiu? No tenim prou saviesa respecte a lo nostre com per rebutjar lo forani. Qui té la culpa? Qui ens educa, ens ensenya, ens organitza els actes culturals, etc.

Què cantareu?:

Em vaig sorprendre de sentir la cançó del tió en diferents versions, jo que tota la vida havia cantat la mateixa! Aquí us presento algunes variants, podeu complementar la llista mitjançant els comentaris, gràcies!

Des de Llagostera:

"Caga tió, que tot és bo
caga neules i torrons,
d'aquells tant bons
si no n'hi ha més, caga diners,
si no en tens prou, caga'm un ou!"

Des de Girona:

"Tió, tió, caga turró,
pel naixement de nostre senyor,
si no en tens més caga diners,
si no en tens prou, caga'ns un ou!"

La meva:

"Caga tió,
una avellana i un pinyó,
si no vols cagar,
et donaré un cop de bastó!"

Des de Cadaqués:

Tió tió caga turró d'aquell tan bó
si no en tens més caga diners,
si no en tens prou caga un ou.

Tió tió caga turró d'atmetlles i piñons,
i si no cagues et fotré un cop de bastó!

08380: La caça amb vesc:

M’envien un text on es recorda una pràctica quasi extingida. Potser és interessant penjar-la durant aquests dies d’abundància, així recordem com es vivia quan tenir un xai era tot un luxe i les cassoles d’arròs s’havien de fer amb carn de pardal, colom o esquirol (i que bona diuen que era!)

La caça amb vesc es un mètode tradicional de caça practicat a tota la península Ibèrica, i encara que es cert que en varies comunitats autònomes esta prohibit, a algunes com per exemple, Catalunya encara es permet algun tipus de caça amb aquest mètode, aquest tipus de caça a tingut molta importància des dels Romans fins fa unes dècades. Malauradament la caça amb vesc esta prohibida a nivell Europeu pel conveni de Berna, però països com per exemple França, Grècia i Itàlia tenen dirigents politics que es preocupen més per respectar y mantenir vives les tradicions mil•lenàries dels seus pobles que per augmentar un grapat de vots de grups pseudoecologistes i col•lectius anti-caça (Com desgraciadament passa al nostre país), mantenen diferents excepcions a aquesta directiva i autoritzen la caça amb vesc de manera regulada i coherent, en el nostre país, la caça amb vesc generalment també esta prohibida per la llei dels espais naturals. Afortunadament la Comunitat autonòmica de Catalunya va aprovar al 1988 la llei de protecció d'animals, en la qual hi ha l'article 33.3 que autoritza la caça amb vesc d'alguns fringíl•lids.

El vesc:
El vesc (Viscum Album) es una planta que creix sobre els roures , actualment es fa servir per adorn de Nadal, però antigament servia per fer una pasta molt enganxosa, que sorgia de les petites boles blanques que feia aquesta planta i que es posaven a bullir al foc, Grecs i Romans van començar a fer servir aquesta pasta enganxosa per capturar petites aus i menjar-se-les.

El parany:
El parany era un gran arbre podat de manera que entre branca i branca hi capiguen unes bares que prèviament preparava el caçador amb vesc, desprès es col•locaven uns reclams de l'ocell que es pretenia caçar, al costat de l'arbre, i els ocells que passaven a la vora del parany anaven cap a l'arbre, s’hi enganxaven les plomes i queien a terra, generalment es caçaven tords i merles, però avui en dia aquesta pràctica només es legal a Valencia i en alguns llocs de les comarques de l'Ebre.

L'arbret:
Es solia col•locar en una clariana del bosc en temps d’emigració de les aus quan anaven dels països mes freds cap els mes calorosos. Una vegada col•locats els arbrets al seu lloc, l'ocellaire preparava les travesses, creuers o esteles, que eren dos pals lligats en forma de X i que una vegada untats de vesc es col•locaven sobre l'arbret, la forma de X servia per facilitar la subjecció al arbre. Una vegada tot preparat l'ocellaire col•locava els reclams, de verdum, cadernera, passarell, pinçà o gafarrò, entre altres, es solien col•locar algunes gàbies amb bons ocells cantaires perquè atraguessin els ocells que sobrevolaven la zona, una vegada tot llest l'ocellaire s'amagava i esperava que algun ocell sentís els reclams, baixen i es col•loquen sobre la travessa, una vegada enganxat queia a terra, es netejava l'ocell amb sorra o cendra i s’engabiava.

Caça amb vesc de fringíl•lids a l'actualitat i al nostre poble:
Actualment la normativa a Catalunya permet obtenir un permís de caça de fringíl•lids a tots els socis de les societats silvestristes, amb aquest permís es pot caçar de dues maneres, amb xarxa o amb arbret, la xarxa es el mètode de caça mes utilitzat per els ocellaires de Malgrat, però anem a l'arbret que es el que ens interessa, pràcticament es impossible trobar un ocellaire que agafi fringíl•lids amb vesc ja que amb la xarxa la normativa es mes oberta i permet posar mes reclams, la societat silvestrista del nostre poble expedeix les llicències cada temporada, la majoria per caça amb xarxa excepte una minoria d’uns cinc o sis que segueixen la caça amb vesc.