Un re-assessinat:

A principis d’aquest estiu, a la rotonda nova de la carretera vella d’anar a Blanes, una mica més enllà del barri “El matadero”, es va eixamplar el nostre museu local. Pels que no conegueu la ironia es tracta del comportament polític del nostre municipi, que es dedica a col•locar per motius estètics peces i màquines històriques i patrimonials del nostre Poble (o no, perquè també resulta estúpid posar-hi plaques si no hi pots accedir a peu) a les noves rotondes, segur que ja en coneixeu els casos del motor diesel i la màquina tèxtil (recordar coses que s’han carregat és una ironia molt típica del nostre ajuntament, li dedicaré un escrit només a aquest tema, però un altre dia).
Doncs bé, a la rotonda ja citada, hi han desplaçat la creu que poques persones coneixien i que es trobava a prop del club de tennis que el situem més cap a Blanes. Aquesta creu estava perfectament col•locada en el lloc on era, i no per caprici meu, m’explico: no es tracta d’una creu de terme (per marcar territoris i protegir-los dels mals esperits) sinó d’un monòlit que senyalava el lloc on va morir un honorable malgratenc del qual es diu que va fer molt pel nostre Poble com a regidor (sinó, segurament, no se li hagués respectat aquest monument), marcava un lloc concret. Ara s’ha descontextualitzat, i especulo (no ho sé segur) que si se’ls hi demanés als que l’han tret que la tornin al seu lloc no sabrien col•locar-la en el seu punt concret (que és on ha de ser).
Per conèixer el seu valor aconsello que llegiu el text de la imatge, amb referència incorporada. Ja avanço, però, que no es tracta d’un gran valor artístic mundial, ni de ressonàncies nacionals. Es tracta d’un valor que podríem anomenar Amor Local, i és aquell valor que desprenen les peces que un Poble s’estima però que solen no ser capaces de generar ingressos (senyalo aquest apunt final perquè avui dia marca el que es conserva i el que no en un Poble).
Doncs aquesta creu s’ha portat a la rotonda, descontextualitzant-la, per tant matant el seu significat. En aquesta rotonda, a més, corre el perill de destruir-se pels fenòmens atmosfèrics (la pluja ja està fent córrer l’òxid), per qualsevol borratxo o desvariat que s’hi enclasti amb el cotxe (com sol passar) o que un lladre se l’endugui (ho dubteu? hi ha grans col•leccionistes de creus de terme com aquesta). Continueu esperant i ja veureu.
La meva proposta seria fer una rèplica exacte en el lloc on era i desenvolupava la seva funció ( que ens explica en Joan Farré al final del seu text) i guardar l’original per exposar en el futur (tinc esperança) museu de Malgrat (que tots els partits menys un portaven al programa electoral i ara resulta que cap recorda), com una de les peces més històriques i documentades que tenim.
A vegades, quan penso en el “més enllà” tinc esgarrifances de imaginar tota la gent que pot estar-nos observant i veient com ens burlem de la seva mort i de la suor que van vessar pel nostre Poble. Està clar, que s’ha tornat a matar al Doctor Sarrà.