06 de desembre 2008

Poble per uns instants (actualitzat amb link):

No sé si a vosaltres us haurà passat el mateix que a mi: m’he perdut.

Avui m’he perdut enmig d’una voràgine de gent que m’impedia avançar, tant perquè m’obrien conversa com perquè el carrer és estret i tots no hi passàvem. Aquí mig sentia olor a dolços i a herba, a pastissos i a fusta, a molsa i a torró, a Nadal. No feia fred, i si en feia tampoc m’he adonat, el caliu era present i reafirmat per un càntic infantil i angelical de nadales, felicitats als petits de la Contrapunt! També felicitar a uns que... coi! encara hi són! els de la Plataforma de l’Arbreda tornen a estar aquest any a la fira, no es cansen! Donaven bossetes amb llavors per compensar els arbres que es tallen, a més tenien un grapat de fulles de plataners del C\R. Turró amb l’eslògan “arbres en perill d’extinció” (espero que tot quedi en ironia), també tenien allà sobre i per a que tothom ho pogués consultar la denúncia que han obert a l’Ajuntament. Destacable és la força de l’escrit que repartien, espero que el pengin al blog per a aquells que no l’hagueu llegit. Moltes eren les paradetes de productes típics, figures de pessebre (ja l’heu muntat?), els gegants han desfilat, els polítics han anat a Ofici amb el nou bisbe, etc. Només em resta felicitar als pagesos, autèntics protagonistes del mercat de Sant Nicolau. Malgrat torna a ser Poble per uns moments.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot un plaer!

Anònim ha dit...

Encara i sou?
si que sou constants...

Aquestes son les paraules de l'Alcaldessa al passar avui davant de la paradeta de la plataforma per l'arbreda.
Si senyora, som constants amb el medi ambient, som constants amb el patrimoni natural de Malgrat i som constants per treballar pel bé del poble!

Anònim ha dit...

Quina raó tens, quanta gent que hi havia, quina diferència amb el que passa diariament.

Respecte a les paraules de l'alcaldessa al passar davent la paradeta de la plataforma, que dir?
No estan acostumats a que hi hagi gent que no es cansi quan reivindica alguna cosa en que creu i que considera que es bo pel poble i per al futur. Si haurà d'acostumar.