Segons una informació publicada al rotatiu “Diario de las Americas”, el doctor Luis Ernesto Méjer Sarrá ha escrit un llibre dedicat a la contribució que la seva empresa familiar ha realitzat a Cuba. Es tracta d’un dels establiments de farmàcia més importants que existeixen al país.
Méjer Sarrá, descendent directe de la família Sarrá de Malgrat de Mar, és doctorat en Farmàcia per la Universitat Catòlica de Santo Tomàs de Villanueva de Cuba i en l’actualitat és el director científic de Sarrá Natural Products.
La investigació efectuada pel doctor arrenca des de la figura familiar Pau Sarrá Torró nascut l’any 1775 a Vilanova de Palafolls, l’antic nom de Malgrat, i descriu l’emigració de la seva família cap a Amèrica, Joseph Sarrá Català, segon fill de Pau Sarrá nascut el 1821 emigra a Cuba on, després de la seva graduació com a farmacèutic, funda la farmàcia La Reunión.
“Los Sarrá de Malgrat”. Més informació: Oficina de Herencia Cultural Cubana 3934 SW 8 Street, telèfon 305-443-1522 adreça electrònica culturacubana@bellsouth.net
4 gener 2007
Albert Serrano Garcia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
A la revista Ateneu hi ha un escrit sobre la família Sarrà
http://www.ateneumaresme.com/articles_opinio_3.htm
Ramon Sarrà Català va néixer a Malgrat el 24 de març de 1807. Segurament va estudiar les primeres lletres a la nostra vila i la «latinitat», una mena d’ensenyament secundari, al col·legi de les Escoles Pies de Mataró des de 1821 al 1823, la qual cosa certificava Pere Giralt, professor d’Humanitats, el 23 de setembre de 1830 a Barcelona, pas necessari per ingressar a la Universitat Literària de Barcelona per tal d’iniciar els estudis de Medicina.[7] Ramon Sarrà es va examinar del títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia els dies 28, 29 i 30 d’agost de 1837 davant del tribunal format pels professors Francesc Juanich, Ramon Ferrer Garcés i Joan Foix, els quals el van aprovar en els tres exàmens pel sistema de boles blanques i negres. Ramon Sarrà va aconseguir en cada prova els tres vots del tribunal. Al començament de l’acta els examinadors van fer una descripció de l’opositor: «Ramon Sarrà y Català, natural de Malgrat, provincia de Gerona, edad 30 años, estatura regular, color sano, cabello negro, ojos azules, nariz regular, barba poblada».[8] Seguint la tradició familiar, el recent llicenciat va obrir consulta a la vila un any més tard tal com recull la diligència de 31 de desembre de 1838 del llibre d’actes de l’Ajuntament.[9] A la nostra població es va casar amb Teresa Valldejuli, amb qui va tenir tres fills: en Josep, la Teresa i en Ramon. Va exercir de metge 16 anys a Malgrat i en altres pobles veïns. Als 47 anys, un malaurat accident va acabar amb la seva vida. Va caure del cavall quan anava a fer una visita, amb la mala fortuna que una diligència de la casa Brillas de Blanes que anava a Barcelona li va passar per sobre aixafant-li el cap. Això succeïa el 2 de desembre de 1854. Però el drama va augmentar quan el seu germà, en Valentí, que tenia com hem dit les facultats disminuïdes, a qui ell havia cuidat i que treballava a casa d’en Ramon fent de barber, no podent suportar la mort del germà es va suïcidar el mateix dia de l’enterrament dins de l’església parroquial. Així ho explica Ignasi Viladevall en les seves memòries: «Valentí Sarrà mirava el cadàver del seu estimat germà amb freda impassibilitat. Ningú feia esment d’ell. Cap al tard del dia en quin matí havia tingut lloc la tragèdia, Agustí se’n anà a l’església parroquial. S’agenollà davant de la imatge del Sant Crist, i a mitja veu resà un Credo. Després, fent un gran crit, exclamà: “Déu meu, perdoneu-me el que vaig a fer”; i traient-se una navalla d’afaitar, es donà un gran tall a cada cantó del coll. El tragueren de l’església i a l’ésser a les escales murmurà “tinc fred” i morí».[10] En el llibre d’òbits de la vila es pot trobar un relat similar i el nom dels dos germans, un darrere l’altre. El fet, òbviament, va colpir la població fins al punt que aquell any, segons diuen les memòries, no es va celebrar la festa major de Sant Nicolau.
mira per on, L´Albert Serrano ha sortit de l´armari.
Hostima! quin guió cinematogràfic que en sortiria d'aquest relat. Algú capacitat per fer-ho s'anima amb el projecte?
Publica un comentari a l'entrada