Una amiga em va alertar d’una troballa, en el carrer Abat Oliba (quasi al final), l’enderrocament de la part frontal ha deixat a la vista una preciosa casa amb un ufanós jardí del que ja en queda poc. No sé quina és la elecció del propietari, però seria interessant que intentés conservar aquest edifici o almenys tot el que en pogués. Tal i com passa, molts elements que seria interessant de conservar en el nostre poble no estan ni tan sols catalogats. No podem fer res, aneu a mirar-la, si tenen decidit tirar-la a terra ja no ho podreu fer mai més...
Quina passada, almenys la torre sembla una peça artística important.
ResponEliminaDe debé que hi ha gent que al contemplar aquestes obres no sent plaer o gàcia? i és més, les vol destruir...
és ser molt ignorant i insensible!
no entenc com això passa.
ResponEliminaLa pobra torre de la Vídua Sala, tot i estar en una estat lamentable, encara conserva una gran bellesa.
algú sap com és diu aquesta torre? qui n'es el propietari?, com és que no està catalogada?
ResponEliminaJa de pas també podem conservar les antenes analògiques del poble perqué aviat s'hauràn de destruir amb axiò de l'apagada analògica. Ademés han estat de sempre en el paisatge de Malgrat de Mar. No?
ResponElimina14:06, Si, donem pas al concepte de progrés del PSOE, no es tracta de bregar per treure la via de tren sinó de poder trinxar l'entorn a major gloria del Déu Maó.
ResponEliminaSou una colla de MISERABLES!!!
sabeu ? la torreta aquesta s'assembla molt a les dues que hi ha a l'edifici dels mestres del carrer Ramon Turró.
ResponEliminaGent: lamento informar-vos que la torreta i la caseta ja són història. I això en aquest cas no és un honor, són història perquè han deixat d'existir. Ja no en queda res. Només la monumental palmera aguanta, de moment (diumenge migdia). Un altre exemple de com anem perdent detalls de personalitat i encant. Sembla mentida que promotors i arquitectes i aficionats a l'urbanisme tinguin tan poca imaginació en aquest poble, que no siguin capaços de planificar un espai com aquell aprofitant l'edifici prexistent, restaurat convenientment.
ResponEliminaEn fí: aviat hi veurem l'inevitable bloc de pisos d'obra vista amb persinaes d'alumini i pàrking a la planta baixa. Malgrat fa pudor i no és només per culpa de les fàbriques i els seus aromes d'ou podrit.
Joan Bosch
Ni tan sols han guardat el mosaic de l'Asuncio?
ResponEliminaNo ho crec, l'excavadora feia cara de entendre-hi d'aquestes subtileses. I no era una assumpció, sinó una Immaculada, una còpia d'una famosa invenció del pintor Murillo.
ResponEliminavull dir que feia cara de no entendre-hi, queda clar
ResponEliminaOstres quina gràcia, jo també em vaig fixar en aquest mosaic tant gran i maco!
ResponEliminaÉs una pena, no entenc com des de l'ajuntament no es deixa fer una caseta de gos a un jardí per qualsevol xurrada que s'inventen (més que res perquè no hi guanyen diners), però quan toca especular sembla que vagin a buscar als amos per animar-los i tot.
Com està passant a Sta Rita, que inciten als propietaris per a que construeixin, i aquests, cedeixen, com ampolles sobre una barana per a fel-s'hi punteria. Sentinella, gràcies per estar sempre vigilant!