23 d’abril 2010

Final (i prou!), de Joan Bosch:

Final (i prou !)

Naturalment, el cap ens bull d’indignació i tristesa. A molts, ja sé que n’hi ha que, en canvi, estan encantats, ens indigna contemplar com a l’any 2010 el nostre poble pateix una actuació urbanística tan regressiva i contrària als criteris de respecte al patrimoni (cultural, històric i natural) i que destruirà el que quedava d’una riera natural i ens llegarà un canal de formigó. Especialment ara que els criteris de sostenibilitat, respecte i projectació respectuosa tenyeixen, per fortuna, les legislacions de les institucions europees i inspiren les polítiques progressistes i els treballs dels arquitectes i urbanistes més intel·ligents i sensibles. A Malgrat, per contra, sembla que ens toquen els expeditius i destralers, partidaris de l’ urbanisme suburbial, de la simplificació i la idea prefabricada, del traç groller i gruixut. Els incapaços de gestionar una idea subtil de plantejar-se conciliar dos o tres requisits alhora (una intervenció naturalitzadora, la conservació d’un vell canal, la seguretat, per exemple).

Sembla que fatalment aquest és el nostre destí fins que no canviï la correlació de forces dins de l’Ajuntament: polítiques de vol gallinaci, diàlegs de sords, insults i renecs contra arguments, prepotència, contaminació informativa, regidors “fantasmes” o sense cap preparació, considerats només per a decantar les votacions...Ja fa anys que ho patim. Tots tenim present la llista de disbarats que ara culmina amb la destrucció del tram de la riera de Can Feliciano gràcies als nou vots nou vots de l’alcaldessa Conxita Campoy i dels regidors i regidores Ma. Lluïsa Mérida, Antoni Puignou, Ma. Carme Aubanell, Enrique Viñolas, Valentí Rodríguez, Jordi Romero, Anna Raja i Ana Vega. Els mateixos que han tolerat la degradació de la Torre de la Vídua Sala: que no ens enredin, allò que en queda només és una relíquia de l’edifici original que es conservava prou bé encara quan la mobilització popular els va posar contra les cordes i els va obligar a preocupar-se pel problema. Ara, amb la restauració només es crearà un succedani.

En fi, hi ha tants de fets i actituds que certifiquen que el PSC local no és un partit progressista ! –em pregunto quan va començar a deixar de ser-ho, potser quan l’alcalde Mora i els seus van passar a segon terme ?. Observo només com als seus dirigents actuals els agrada l’ urbanisme d’asfalt i piconadora, l’ urbanisme expeditiu que no s’atura mai davant de la complexitat, la varietat o la riquesa d’un espai complex i difícil però també ple de possibilitats. O com han tirat pel dret en un tema, aquest de la riera, a propòsit del qual els constava l’oposició d’un sector molt important de la ciutadania –crec que majoritari a la llum que mai no s’ha produït una mobilització ni física ni d’opinió en favor del calaix de formigó. Han tirat pel dret tot i conèixer la decidida oposició de les altres forces polítiques, representatives, no ens n’ oblidem, d’un 51% de la població segons els darrers resultats electorals. Els 3314 vots del PSC-PP han pogut més que els 3553 que van sumar ERC, CiU i ICV, que 5.000 signatures i que una ferma iniciativa popular sostinguda durant setmanes. Han tirat pel dret, encara, tot i saber, --ha quedat escrit—que els experts de la covarda ACA que el projecte alternatiu i naturalitzador era molt millor que l’actual. Fa pena recordar que l’alcaldessa deia que ella en faria cas del criteri dels autèntics especialistes !. Tiren pel dret malgrat que els tribunals encara no s’han pronunciat sobre el contenciós interposat per molts ciutadans...I tot plegat, mentre no es fa res per resoldre el sector més degradat de la riera (el més avergonyidor pel poble si pensem en la seva dimensió turística).

Que hi farem: són els efectes secundaris de la nostra democràcia. I els haurem d’acatar amb un civisme responsable però profundament indignat. Tanmateix goso demanar-vos de no oblidar el que ha passat durant aquests mesos. A tots els que penseu que un Malgrat millor és possible, als que us agradaria veure que una democràcia autèntica i participativa governa els afers públics –i no únicament una forçada democràcia formal--, als que desitgeu acostar-vos a una idea de poble modern i de qualitat (amb un govern capaç, dialogant i obert a enriquir-se amb les iniciatives ciutadanes i dels altres partits, amb idees i personalitat pròpia) us demano que no oblideu que aquestes són les regles del sistema democràtic. Aquesta vegada ens han anat en contra. Haurem d’acceptar que l’equip de govern té legitimitat legat. Però també que de legitimitat moral ni ètica en té ben poca. Per tant, si aquestes són les regles del joc no tenim cap més camí de futur que aspirar a canviar democràticament el govern municipal: entre tots, des de les diverses sensibilitats polítiques i individuals. Crec que és la lliçó definitiva d’aquest trasbals: només el canvi pot evitar que la degradació continuï. Ells ja no canviaran, és normal, segur que aquest poema de Marià Manent no els agrada gens:

LES ACÀCIES SALVATGES
Les acàcies salvatges s’estan vora el camí,
esveltes, amb la vesta molt tènue i florida.
El capvespre de maig exhala un aire fi
i la flor queia, lenta, amb l’aroma esvaïda.

Tal, les dolces amigues, en la pàl·lida llum
d’algun record llunyà, esveltes i lleugeres:
el vent imperceptible fa un vol de cabelleres
i cada ombra diàfana deixa un poc de perfum.


Joan Bosch


14 comentaris:

Anònim ha dit...

Malgrat la desgràcia de tot el que ens està passant, hem de continuar lluitant per aconseguir que no ens continuIn trepitjant. Volem un Malgrat millor, perquè aquest Malgrat que tenim no avança.
També agrair que hi hagi persones com tu que diuen les veritats amb gran encert.

Aloc

Anònim ha dit...

Molt ben dit Joan! El que més m'ha sorprès és la indignació i la notícia de la denúncia de la batllessa quan un grup d’alumnes de l’institut va participar en la pintada de pancartes i escrits al carrer. Què s'ha pensat aquesta senyora, que vivim en un règim bolxevic? Que els professors de l'IES Ramon Turró no eduquen els alumnes en la llibertat sinó a acceptar acríticament la doctrina d'algun partit? Com deia l'altre dia el president Pujol, no hem de permetre més als ignorants el camí de la política.

Jaume Torró Torrent

teresa ha dit...

Gràcies Joan, Aloc i Jaume. El vostre suport ens ajuda a continuar lluitant per un Malgrat millor

Anònim ha dit...

Sant Gregori, pare de l'Església i bisbe de Milà, s'enfelloní moltíssim amb l'emperador Teodosi el Gran per la matança de Salònica, i quan l'emperador amb la seva cort i la seva guàrdia entrava a l'església, sant Ambròs no li ho permeté i li exigí la penitència de David, rei de Judà, penitència pública i sol·licitud de perdó pels carrers de Milà, vestit de sac i assegut a la cendra! La hi concedí el Nadal de l'any 390 després d'aquestes manifestes mostres de penediment. No confonguem uns arbres, però ja no sé si els seus defensors, amb la rebel·lió contra el magister militum de Teodosi el Gran a Salònica, però el fonament del pecat de Teodosi el Gran com el de la batllessa Conxita és perdre la mesura i els intruments del poder.

Jaume Torró Torrent

Jaume Torró Torrent

Anònim ha dit...

Si jo fos sant Gregori el Gran, que no ho sóc, exigiria com a reparació dels arbres, que les cases que volen obrir porta a la riera reculessin fins a permetre obrir carrer, com és de llei... Perquè el que s'ha fet a la riera no és de llei sinó favor o privilegi. Si volen obrir porta han de recular. I bé, que es vestís de sac i s'assegués a la cendra la nit de Nadal, no estaria gens malament.


Jaume Torró Torrent

Anònim ha dit...

Qui cregui que , matant l'abreda i imposant el criteri del poder damunt la raó, s'haurà acabat el tema, s'equivoca.
Quan més mal faci, més se'n parlarà, més profunda serà la lluita i més ganes de defensar-nos-en tindrem.

Anònim ha dit...

I deia la "batllessa" que no hi hauria manifestació! Doncs aquí la té! i són grans aquests que parlen, i són molts els que surten al carrer a dir-ho!

Anònim ha dit...

gracies a tots per seguí aquí..
conchi.

Anònim ha dit...

demà tots a plantar arbres al delta!

Anònim ha dit...

Però, primer tots a votar per eradicar d'un cop aquest greu tumor que pateix Catalunya, i un mal govern com el que tenim mai més sigui possible.

Conxita dimissió!

Anònim ha dit...

no teneis huevos!

Anònim ha dit...

Cabró, per a què no tinc prou ous!!!

Jaume Torró Torrent

Anònim ha dit...

Em sembla que ha quedat prou clar que tenim ous per manifestar la nostra opinió.
No s'ha demostrat prou?

Anònim ha dit...

Joan, Jaume, tots els que parleu amb seny.
Gràcies per les vostres paraules, manifesteu que no es tracta de consideracions polítiques, ja que, manifestament, heu demostrat pertànyer a grups diferents.

Això hauria de ser prou com per tatxar l'argument de manifestació=manipulaciópolítca

Gràcies altre cop pel vostre suport!