Hi ha qui creu que un element no és patrimoni si no compta amb centúries la seva edat. No és així, quan un col·lectiu accepta i s'enorgulleix d'un bé passa a ser patrimoni. El problema el tenim quan és una administració pública qui ha de decidir què és patrimoni i què no ho és: amb quin criteri?
És per això que mostro la notícia del DiariMaresme on s'explicita que tot i haver-se fet malbé sense voler-ho es reconstruirà i restaurarà una xemeneia d'una antiga fàbrica de Premià. També ens hem de lamentar que la resta de la indústria hagi estat destruïda per edificar-hi (ara la xemeneia és la creu que marca la tomba), i així a tants pobles! però a quants han aconseguit reconvertir aquests grans espais en museus, centres culturals, fundacions, etc? molts també.
Quin creieu que és el camí correcte? el que és segur que no, és el que Malgrat va fer amb
Quin hotel d'entitats no tindriem ara amb la Fàbrica de l'Aigua! hi hauria parc, espai per esports, i locals immensos per albergar-hi entitats, un auditori, sales exposicions, allà hi cabia de tot i més ! i no s'hauria de pagar lloguers com estem pagant...
ResponEliminaTambé hi havia lloc per fer-hi un petit museu d'explicació de com funcionava la fàbrica amb les màquines amb vapor..., hi cabia tot el que vulguessim, i més.
aloc
exacte
ResponEliminauna gran pèrdua
I com va dir un regidor en el seu moment sobre la Fàbrica de l'aigua en el Ple: Aquí hi suca tothom! vaja com la famosa del 3%!
ResponEliminaQuin regidor va dir això?
ResponEliminaAvui hi ha un article a EL PUNT sobre patrimoni industrial que he trobat interessant i m'ha fet pensar en el teu blog.
ResponEliminahomeeeeee, Malgrat tenia molts vestigis (ja desapareguts) referents al seu patrimoni industrial i artesanal, ja veieu una gran pèrdua, i ells tan amples!
ResponEliminaaloc