Important!:

Nova entitat! Tots els interessats us hi esperem. Farem història!

Sap de la guerra com si hi hagués estat:

Ara escoltant el programa de Ràdio Malgrat que els alumnes de l’Institut han organitzat al voltant de la Guerra Civil i postguerra (felicito als entrevistats, autèntics pedagogs que realitzen en una petita estona una gran feina de mestres de la vida), i escrivint la resposta de l’anterior pregunta, em ve al cap un llibre que fa poc ha sortit publicat.
La Sònia Garangou va participar-hi, i considero que ningú a Malgrat hi podria haver participat amb millor qualitat. El llibre és: Imatges 1936-1939 La Guerra Civil al Maresme. Una gran obra que com diu el títol destaca per les fotografies, moltes del malgratenc Bechdejú. La malgratenca ha realitzat el punt anomenat: “Dies de guerra, el racionament i la fam”, on comenta el cinema, l’escola, l’esport i, sobretot, el racionament.
Forma part d’una col•lecció, s’ha fet un estudi igual per a cada comarca (d’algunes encara no s’ha realitzat). I gràcies a publicacions com aquestes es descobreixen noves dades i es remenen nous papers per entendre millor la història.

Resposta a la 16ª pregunta:

La resposta és “Leda”.

Ho podeu comprovar en el llibre de la Sònia Garangou de “Malgrat 1930-1940: Els anys silenciats”, que ho ha extret del lligall de correspondència de 1935 (Arxiu Municipal de Malgrat de Mar: “AMMM”).

El títol escollit per l’autor, Lluís Montané Mollfulleda, per anomenar la peça és Al·legoria de “Leda”, i no Leda i el cigne com es coneix avui dia o popularment. La iconografia de la peça ja es va tractar en una passada pregunta d’examen.

Una ràdio comunicativa:

Com sempre, Ràdio Palafolls ens sorprén amb els seus anàlisis de temes malgratencs. Que potser creuen que la nostra ràdio local no informa?!

Cap a Lleida:

És una llàstima, però la trobada de puntaires finalment es realitzarà a Lleida...

Ple 10-1-08 (arbreda) Part 2:

Protagonista d'aquest episodi: la T. Verdaguer.
Us atreviu a posar un títol a aquest troç de ple?

Per fi hi ha moviment:

No us espanteu si passeu per davant de la Torre de la Vídua Sala. Una excavadora està fent uns sondejos per comprovar l’estructura fonamental de la casa, la dirigeix una arqueòloga contractada també per documentar l’edifici, feina que considera fàcil ja que només li ha fet falta afegir algun document referent a l’arquitecte (redordem: Rocafort Carreras).
El motiu pel qual la feina de documentació li ha estat fàcil és el fet de que la “Plataforma Salvem la Torre de la Vídua Sala” ja ho havia fet, i com en el seu moment se’ns va dir: una documentació molt ben feta (recordo que a qui se li va remetre el document ens va contestar que estava molt millor que el que havia fet el propi Ajuntament), i aquests l’havien dipositat a l’Arxiu Municipal per ser útil a tothom (com en aquest cas). També han resseguit el blog de la Plataforma per saber com va anar tot el rebombori. Realment estan molt ben informats.
Realitzaran tres sondejos, un a la façana i dos al perfil de l’edifici, d’aquests dos ja n’hi ha un de fet, ha aparegut una curiosa estructura de pedres que no sembla formar part dels fonaments de l’edifici. Durant uns dies resseguiran tot l’edifici.
Esperem els resultats, ja que veient l’interès mostrat pot sortir un bon treball per documentar la futura restauració.

Resolt el misteri:

Com sol passar, ens enterem pels de fora.

Favoritismes:

Si mireu el primer comentari de l’últim post del blog d’en Malgratot (aprofito per agraïr-li que em fes arribar la gravació de l’últim ple, que si el “goear” deixa de fer errors podré acabar de penjar). I recordeu un post que fa poc (molt poc) va penjar. Veureu que existeix una correlació de fets amb la senzilla estructura de causa-efecte.

Vull fer una crida, tinc gelos, molts de gelos, moltíssims, i per tant dic: Gent De l’Ajuntament (mireu que us poso en majúscula i negreta eh!) Perquè a mi mai em feu cas? Ja li feieu a en Serrano amb el Malgratconfidencial (recordo el tema de les pintades a les parets entre d’altres) i ara amb en Malgratot, sóc l’únic blog discriminat?

Bé, doncs recordo un post més recent encara on en Malgratot us recomanava actuar sobre un seguit de construccions o elements, i entre ells es trobava la Torre del Castell. Ja que a mi no em feu cas...

Mireu el que us dic: GUAPUS! (això no us ho diu cap blogaire eh!)

Decor i utilitat (sí, junts):

Al no guanyar per segona vegada el concurs de Barris, amb la candidatura de Castell-Verneda, se’ns va atorgar una petita subvenció (premi de consolació) que es va dedicar a arreglar les escales del carrer d’Onyar, situat en l’encreuament del carrer Montagut i del carrer del Ter. Per situar-nos millor, el que queda davant de l’entrada amb caire medieval del parc F. Macià.
El resultat m’és gratificant (cadascú hi dirà la seva) es tracta d’una simulació on el riu agafa la idea de les escales i els marges assoleixen volums amb forma de muntanya. Suposo que per relacionar-ho amb el nom del carrer: tots els carrers paral•lels en aquesta zona tenen noms de rius i muntanyes. De manera ben trobada es va posar a aquest carrer el nom del gironí riu Onyar, i el carrer d’on prové se’l va anomenar Ter (l’Onyar és un afluent del Ter).
D’aquesta manera la reforma assoleix un alt grau d’adequació, decor, estètica, i a l’hora (perquè es pot fer tot plegat) una gran utilitat pràctica.

Per Llavaneres tenen més aigua:

Un alcalde satisfet! I no és macu això?

Gràcies a qui m'ha enviat la notícia.

Mucho comercio y fecundo su término:

Extret de: "Diario de los viajes hechos en Cataluña" (1790) de Francisco de Zamora

“Salimos de Blanes y, después de un rato, pasamos la Tordera, paso peligroso por las avenidas que suele tener y por lo falso de su piso. Aturden los estragos que causan estos ríos.
En sus orillas hay algunas arboledas.
Entramos en el camino de Francia que se dirige a Malgrat, notando que parece que el terreno se suaviza y ensancha desde que se sale de Blanes.
La primera villa que se halla inmediata a la Tordera es la de Villanueva de Palafolls o Malgrat, distante de dicho río media legua. Su situación es en llano, cerca del mar, y sobre el mismo camino de Francia. Las calles son anchas y bastante derechas.
Para estar en la marina es algo fría, pero de mucho comercio y fecundo su término –nombrado Palafolls- de toda especie de frutos i frutas. En especial se cogen pasadas de cinco mil cargas de vino, de mediana calidad, y quince mil cuarteras de granos: esto es, trigo, maíz, judías, guisantes, habas y otros. El producto del pescado y aceite asciende a seis mil libras al año. La matrícula es de 200 hombres. Hacen el tráfico en el Reino de Valencia y otras partes 25 buques de cuatro toneladas; y de pescar hay 30, que consisten en una tonelada, dedicándose también al comercio del carbón, que transportan para la provisión de Barcelona; y a este comercio tienen empleadas pasadas de cien mil libras. Se emplean en el trabajo de encajes setecientas mujeres y muchachas, y se computa su trabajo anual a 25.550 libras catalanas. Su vecindario es de poco más de 300 casas. Hay una sola iglesia, que es la parroquial, y ésta se construye de nuevo muy pomposamente mediante un cuarenteno impuesto en sus frutos y comercio, con licencia del Consejo. Los de su residencia son el cura párroco, el teniente de cura y el clavero. Tiene un maestro que enseña las primeras letras y gramática, la cual se paga de los propios de la villa y es dotado por su Majestad; y algunas mujeres se dedican a enseñar a las muchachas de hacer encajes, mediante pagarles un tanto al mes, como media peseta. A media hora del pueblo se hacen muchas casas nuevas.
El carbón y leña que llevan a Barcelona baja de Hostalrich y sus contornos. Hay una fábrica de aguardiente y tres escudilleros, y la tierra es de cerca del pueblo.
No hay fabricantes de áncoras. La torre de Santa Susana está a más de un cuarto del pueblo, otro tanto del mar, y está casi arruinada.
Salimos de Malgrat, viendo la calidad buena de la tierra de estas llanuras y, a la derecha, el pueblo de Santa Susanna (...)”

Ple 10-1-08 (arbreda) Part 1:

He agafat tot lo referent a l’Arbreda del que es va parlar en el últim i famós ple municipal.
Au! Perquè després digueu que no us cuido!

Possible invasió (benvinguda) de puntaires:

Desitgem sort per a les practicants de tan tradicional activitat!

Entitat?:

Recordeu que avui a les 21:00 h. a la Biblioteca, hi ha la assamblea de la Plataforma.
Es debatrà el tema de la creació de l'entitat, interessant...

A reveure:

El 125è aniversari. Ressons al Maresme. Felicitats!
Un de pura cepa!
Recolzament des de Pineda. Gràcies!
Com sempre, ens guanyen...


Per acabar i amb especial afecte diem a reveure al company "Mosca Collonera" i el felicitem per la seva inigualable feina.

Qui no fa història fa fets històrics?:

Sembla ser que costa de diferenciar el que és un "fet històric".

Festa!

Llibres de Malgrat, esteu de sort, teniu un nou "fet històric" a apuntar, s'emporten a qui us ha esquinçat tantes pàgines!

16ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:

Barcelona 26-juliol-35

Honorable Sr Alcalde de Malgrat

El que signa aquesta carta, autor del grup escultòric al·legoria de "(x)" es dirigeix a V.E., com a cap de la corporació que presideix, per manifestar-li la seva condolença sabedor de l'acord que la referida corporació ha près de retirar l'esmentada obra del lloc on és emplaçada sota al·legació d'immoralitat.
Hauria semblat atreviment sortir en defensa de la meva obra si abans no s'haguessin manifestat de manera noble i clara les associacions i cercles artístics, vetllant pel prestigi de les Arts.
Em va sorpendrer i afectat fondament l'enterar-me de dit acord, perquè jo vaig posar en l'egecució tot el fervor i puresa de qu'ès capaç la meva sensibilitat, mai se m'hauria ocorregut de que pugués èsser retirada per immoral.
Vds, com a persones cultes, suposo hauràn llegit o viatjat i s'hauran adonat fins a quin punt és susceptible d'arribar a qualificar ma obra d'art en termes d'aquesta naturalesa. Estan espargides per tot el món civilitzat infinitat d'obres de totes les èpoques i tendències al costat de les quals, la meva molt humil apareixeria com a model de cuidor i d'innocència i són admirades i respectades i fins venerades sota culte de lo bell, sense exclusió de religions i creences imperants.
D'acord amb el culte i digníssim (llavors alcalde de Malgrat) Francesc Arnau i del refinat arquitecte sr Portillo, es va escollir d'entre uns projectes de figures diferents la que avui guarda i ornamenta vostre vila, creguts que seria la més indicada per al lloc destinat; fòu una obra feta amb amor i amb amor jo li vaig recomanar al Sr. Arnau qu'el seu poble la guardés; recomanació que era sobrera, doncs ja tenia coneixement quina era la Vila de Malgrat, Vila que per ésser de la nostre terra no podia ésser inculta.
Es amb veritable sentiment qu'he llegit les informacions i articles publicats a la premsa de Barcelona i de fora fent públic aquets cas. L'art es manté en quietut i reculliment i jo hauria preferit que aquestes circumstàncies no l'hagués tret el vostre acord per lo qual prego aquesta Honorable Corporació que tan pot fer com desfer, no el dugui a terme.

Respectuosament el saluda, [illegible]
Ll. Montané

Quina paraula (una de sola, que és lo únic que s'ha de contestar) ocupa la "(x)"?
Més informació del text i la resposta d'aquí poc. Ja sabeu com funciona.

08380: La màgia del record:

Buscant i rebuscant possibles respostes a uns fets determinats, vaig descobrir que els records de la nostra procedència ens marquen unes sensacions , uns sentiments i unes pautes especials.
Aquest és el cas del testimoni de la gent que han nascut, han crescut i formen part d’una població i han generat unes formes de convivència especials, amb respecte mutu i records embolcallats d’una màgia inusual per tant que aquest record viu en la nostra consciència més íntima.

Encara queda algun indret, algun paratge, que tot i estar influenciat per la mà de l’home i les seves grans obres de construcció, deixen part de l’antigor amb una petita olor i gust d’autèntic.
En el cas de les zones urbanes, el testimoni dels records són les experiències viscudes en els llocs on es feia vida social, o eren tan sols un punt de trobada , o un lloc de pas concorregut, o el mateix lloc de treball, o la casa on hi ha viscut generació rera generació.

Quan tinc a les mans una fotografia , sigui del tipus que sigui, intento buscar el que podien haver sentit en aquell moment els personatges, no oblidem que antigament fer-se una fotografia era una ocasió bastant particular, i era fruit d’algun esdeveniment important.
Si mai podeu estar al lloc que us transporta la fotografia, una imatge amb uns anys d’història i visualitzeu vosaltres mateixos el lloc i la vostra presència és conscient de l’ocasió, sentireu la màgia del record .

És el que em fa por, mirar les fotografies, reculls de premsa, escrits als blogs, vídeos, paraules, projectes, pressupostos, etc., d’un espai que agonitza ràpidament i que té tendència a desaparèixer, malgrat que em resisteixo a aquest defalliment…

Mirem doncs el futur, i tinguem present en ell, que les parts importants de la nostra història hi han de ser presents.

Acabarem desil•lusionats per les decisions preses per persones que han malmès la màgia dels nostres records ?


Batec de llevant

Pels nostres veïns:

Títol: Absis de l' església de Sant Genís de Palafolls
Matèria: Palafolls ; Maresme ; Catalunya ; Esglésies ; Absis
Creador: Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929
Editor: Biblioteca de Catalunya
Data de publicació: 2006
Data del document original: 1919
Tipus de recurs: Imatge
Format: Imatge/jpg
Font:Placa de vidre estereoscòpica, 6x13 cm. Fons Salvany SaP_494_01
Gestió dels drets: Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

Demà és la Festa Major de Sant Genís de Palafolls, renoven el vot amb Sant Sebastià, màrtir al que es van encomanar per alliberar-los de la pesta (a Malgrat ja sabeu que ens vam encomanar a Sant Roc, Joan i Pau, i també renovem el vot durant la Festa Major). És interessant el tema de les devocions “utilitàries” i us adjunto un text molt clarificant, a més, afegeixo una fotografia que “Batec de Llevant” m’ha fet arribar, i molt ben documentada, encara veiem el cementiri de l’església de Sant Genís que es va treure. Recordem que fa poc es va trobar restes humanes segurament provinents d’aquest cementiri.

Bona Festa Major pels de Sant Genís!

"L'imaginari religiós
Quines imatges habitaven la imaginació dels comitents d'art sacre durant el segle XVI? La veneració de determinats misteris, la devoció a alguns sants duu a encomanar-ne representacions.
Hem recollit llicències d'erigir altars i construir capelles, concedides entre 1500 i 1600. De molt lluny, sant Sebastià s'emportà la palma, amb 27 llicències, 19 de les quals eren anteriors a 1550. L'evolució, però, es féu sentir; en la segona meitat de segle, 25 altars foren dedicats a la Mare de Déu del Roser. Així hem indicat els dos filons més importants de la pietat popular; el marià i els dels sants protectors de la salut. Al filó marià cal afegir dotze altars dedicats a la Mare de Déu sense advocació especificada; i en la segona meitat de segle, dos o tres a cada una de les advocacions dels Dolors, de l'Esperança i de la Pietat. En l'altre filó cal comptar sant Roc, amb set altars, sant Llàtzer, amb dos, anteriors a 1550, i els sants metges, Cosme i Damià, amb sis altars, i santa Magdalena, amb sis. Quatre altars, posteriors a 1550, foren dedicats a sant Jacint, i és el cas de recordar que era invocat en ocasió de pedregades; substituïa a suggeriment dels dominics els antics patrons dels pagesos, els sants Abdó i Senén. Ens ha sorprès de trobar només sis nous llocs de culte dedicats al Sant Crist, dels quals cinc anteriors a 1550. Finalment, destaca a les nostres fonts més que sant Pere, sant Jaume, amb sis altars. És possible que els contractes de retaules confirmin o modifiquin la font de les llicències eclesiàstiques, pel que fa a constatar augments o disminucions de veneració d'alguns sants i advocacions."

(Text referit a la diòcesi de Girona, escrit per Josep M. Marquès i Planagumà. Dins del catàleg de l'exposició: "De Flandes a Itàlia" comisariada per Joan Bosch i Joaquim Garriga. Realitzada entre el novembre del 1998 i l'abril del 1999, al Museu d'Art de Girona.)

A la tanca de la riera:

El preu de l'art:

Mentalitzeu-vos, a Malgrat no es malgasten els diners!! Si la "gàbia" val tant és perquè es tracta d'una obra artística. Sí, com la Font de la Plaça de Missa! Què us passa pel cap de fer amb quasi 28.000 eur.?


Vista la proposta d’acords formulada per l’Alcaldia en data 26 de novembre d’enguany, la

Junta de Govern Local, per unanimitat dels sis membres assistents, ACORDA:

PRIMER.- Aprovar la certificació núm. 1 de les obres incloses al projecte d’obra municipal

ordinària “Condicionament d’espai públic carrer Ponent i Alcalde Pedani”, executades per

l’empresa INCUNART, SA, per un import de 27.655,41 euros, amb l’IVA inclòs.

SEGON.- Imputar un reconeixement de despesa d’import 27.655,41 euros, a la partida

21.5110.61110 “Millores urbanes” del Pressupost General pel 2007.

TERCER.- Notificar el present acord a l’empresa interessada, a la direcció facultativa de les
obres de referència i a l’Àrea de Serveis Econòmics.

(Fragment d'una acta de Junta de Govern Local)

La “Gàbia” desperta passions:

M’ha sorprès comprovar que molts blogs s’han fet ressò d’aquesta estructura tant curiosa. Sembla que no acaba de convèncer: lacoctelera, miguelbloc, i pescamalgrat.

També m’agradaria mostrar un pas més enllà d’aquest monument, només pujar una mica la pujada hi ha un entrant on també s’hi ha col•locat un element curiós. Potser tinc molta imaginació, però a mi em recorda un “paredón de fusilamiento”, i els que tenen més números per passar-hi són els revolucionaris de l’Arbreda. Vigileu i no us passeu ni un pèl aquests que feu manifestacions i xocolatades il•legals!

És curiós, però hi ha a qui li agrada. Aquí i aquí n’hi ha probes... i... ui! se m’ha escapat!

Jo també m'ho pregunto:

La Tordera quan toca?

Comentari d'enquesta (rotondes):

En vista dels resultats de l’enquesta ja tancada no es pot arribar a gaires conclusions clares. Sembla que les més apreciades són les tres que no tenen cap element de la nostra història i peces artístiques noves (fetes expressament per a les rotondes). En canvi, les que formen el nostre “museu” no semblen agradar gaire a la gent. Doncs coincidiu amb la meva opinió!
Gràcies pels vostres vots!
Algú sap que representa aquell “1” amb un “50” al mig que hi ha a la rotonda de la fotografia? La fotografia és dolenta perquè està feta des del cotxe, que és la única manera d’acostar-t’hi (i jo penso, com podem llegir els plafons explicatius?)

Destralers:

S’han tallat els arbres de Passeig de Llevant, mèlies si no m’equivoco.

Això em fa pensar en l’olivera que es va talar per col·locar la “gàbia pels monos”, que per cert, ara han col·locat un arbre que no compensa gens ni mica lo esponerós d’aquella olivera (ni el valor, les oliveres són arbres molt valorats).

Potser s’ha engegat una campanya d’extermini massiu de massa vegetal arrelada, en substitució de la que li vingui en gana a qui mana?

Ens senten més a fora que a dintre:

Un plat de llenties o un maletí ben ple.
Vergonya, pebrots i paisatge.
Allà diuen 50, aqui en diuen 150!

Aquest blog està de dol.

Declaracions contundents a RP:

Alcalde de Palafolls.
Carles Tagua.
Felicitats per les 7.000 visites blog de RàdioPalafolls!

Rectifico el que vaig dir:

Remetent al tema de l’anterior escrit em quedava pendent d’aclarir un debat que va quedar penjat. Recordeu lo de les noves plaques dels carrers?
Doncs resulta que des de l’Arxiu Municipal ja fa molt de temps que es va treballar el tema, considerant-se que era necessari oficialitzar un nom per a cada carrer i deixar d’utilitzar el que es cregués més convenient. De tot això es va redactar un “Informe sobre la denominació de les vies públiques de Malgrat” i el firma l’arxiver, en J.M. Crosas amb data de 8 de gener de 1995.
Aconsello la lectura d’aquests papers (no en són gaires, en poc rato ho podeu fer) per nodrir-vos del perquè de la nomenclatura dels carrers per on cada dia passeu.
Ara, en aquest debat, només m’interessa citar un fragment del punt segon:

“Amb l’assessorament del Centre de Normalització Lingüística del Maresme-Mataró i prenent com a model el Quadern de Normalització Lingüística número 1, titulat Formes oficials dels topònims de Tarragona proposo l’adopció dels següents criteris.”

Per tant, anem tranquils, els noms oficials dels carrers avui dia segueixen una reglamentació tipificada. Es veu que l’ús de preposicions és obligatori (en alguns casos no, per veure els criteris que es van seguir consulteu l’informe a l’Arxiu Municipal).
Però això no deixa de que a mi em soni malament dir: Carrer “de” Nàpols o Carrer “de” Paula Delpuig!
En definitiva: em sap greu haver obert una crítica sense abans haver-la comprovat.

Resposta a la 15ª pregunta:

Sou molts els que heu contestat correctament. Exacte, la plaça on abans hi havia un dels cinemes de Malgrat, el Liceu, ara s’anomena Plaça Catalunya.

Personalment crec que aquesta plaça ja té un nom, el nom amb que la coneix tothom, i no calia buscar-ne un de nou; també és veritat que els ciutadans som dolents i que no fem cas de les nomenclatures, ens inventem unes de pròpies quan ho creiem convenient. Exemples? Una pila: només per posar un exemple cito la Plaça Pau Casals (coneguda com “La plaça de rere missa”) o la Plaça Anselm Clavé (coneguda com “Plaça de la Barretina”).

Curiós veure com sempre remetem a lo que tenim més proper, no les citem per el honorable nom del dinamitzador coral A. Clavé, ni per el patriòtic nom de Catalunya; sinó per el modest però proper i nostre nom de “Barretina” o “Liceu”. Potser ens hauríem d’acontentar amb aquestes modèsties a l’hora de posar nom oficial, així la gent es sentiria més còmode. No ho creieu així?

La llista dels malgrat-punts creix! Felicitats!

Redireccionament:

El company blocaire Albert Serrano em fa saber que ha redireccionat el seu blog i la seva filosofia. Ara ofereix el servei de links referents a blogs malgratencs.

Gràcies!

http://xarxablocsmalgrat.blogspot.com/

P.D.: Algú s’anima a fer un estudi referent al perquè de que a Malgrat tenen tant d’èxit els blogs?

Quan encara se la respectava:

Vaig prometre un regal per celebrar les 50.000 i aqui va:

(referint-se a l'Agrupació Coral "La Barretina")

“Guarda como valiosas joyas, su pendón que ostenta la imagen de Santa Cecilia y el año 1883, que indica su fundación. En su anverso figura la barretina, símbolo de su nombre y del folklore regional. La “Senyera” que también le pertenece, recuerda su transformación en Orfeón en el año 1928, que fué dirigido por el Mtro. José Mª Tarridas. En ella fulgura el sol esplendoroso que simboliza los más altos ideales, iluminando nuestro Maresme y dando vida a sus campos ubérrimos. En su reverso, una vista al óleo de nuestro Malgrat, destaca la silueta del campanario parroquial y la torrecita del “Castillo”, que, cual centinela vigilante, se yergue, estoicamente, frente de nuestra calle principal. Ambos estandartes ostentan diversidad de lazos que son tantas remembranzas de los viajes realizados por la Agrupación a diferentes puntos de nuestra región.” (Revista "La Voz" Nº3, 1953) (Fragment)


Que consti que desconeixia aquest article quan vaig elegir el pseudònim!
No podeu negar que és una cosa curiosa...

O un o l'altre:

En aquest document se'ns parla, com podeu comprovar, de que el ple municipal haurà de triar un dels dos projectes. I no hi ha possibilitat d’un tercer pseudo-projecte al que aspiren PSC-PP. Queda dit, i clar!

Recordatori necrològic:

Recordeu que avui hi ha assemblea de l'arbreda (per repartir l'esquela?)

08380: Fragments de la Llei d'Urbanisme de Catalunya:

Sense el permís de la Núria Casajuana exposo aquí el comentari que ha presentat en el blog de l'arbreda (Gràcies Núria!). Cal conèixer-ho per saber del que es parla i estar preparats, encara que com va dir en J. Bosch tots tenim ja un 5 en qualsevol examen de rieres. Ara potser, un cop conegudes aquestes lleis, ja podem aspirar al 5,5!

Llei d'Urbanisme de Catalunya.

Article 9

Directrius per al planejament urbanístic.

2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal•lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn.


Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme

Article 6
Directriu de preservació front als riscs d'inundació

6.1 Als efectes de l'aplicació de la directriu de planejament que estableix l'article 9.2 de la Llei d'urbanisme, dins la zona inundable, que està constituïda per la llera dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents i de les planes d'inundació per episodis extraordinaris, s'ha de distingir la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris.

6.2 La zona fluvial és la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.
El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

6.3 La zona de sistema hídric és la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.
En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic no pot admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda.

Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions els següents:

b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l'aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena.

Melodies dolces, melodies amargues:

-Per fi podem escoltar sempre que vulguem la sardana “L’arbreda de Can Feliciano”.
-També hem d’intentar poder escoltar el cant dels ocells. En aquest blog fa poc es va parlar del tema i ja el dominem, oi? També ens alegrem de les recents pluges!
-Aquests pot ser que s’aixequin amb un mal de coll que els impedeixi de cantar. Però han complert amb el que ja és una tradició! (som-hi!) (Serrano)
-La fantasma entona una melodia que ressona per tota la xarxa blogaire. Vigila no trenquis els vidres amb aquests xisclets!

Que avisi qui faci l'entrada 50.000!

Us ho mereixeu!:

Fa temps que intento obrir aquest espai, i per fi ho aconsegueixo. Aquí teniu el meu regal de Nadal-AnyNou-Reis: un espai de fòrum.
El trobareu a la columna de la dreta, remarcat en blau. Disfruteu-lo.

08380: Agraïment:

En Lluís Marré m'envia una felicitació per tots els blogs que col·laboren en informar tot lo referent a la nostra Arbreda. Gràcies per aquest escrit poètic:


Les paraules són el camí més planer i a la vegada més
senzill per comunicar-se.

Per aquest motiu, vull agraïr-vos el treball que feu des dels
blogs.

Gràcies pel conte de Nadal.

Gràcies per les gentils fotografies que he trobat penjades
al blog,tant per "La foto de l'any", com per la felicitació
amb el petit Koala.

Gràcies per la vostra generositat,
per donar idees,
per estimar la natura,
per respectar les persones,
i per lluitar de manera constant i eficaç

També vull agraïr les mostres de suport rebudes de
dreta i esquerra, convergents en emocions, sentiments
i il·lusions.

Gràcies, també, per l'excel.lent defensa jurídica, tot
un luxe en tots els sentits, tant professionalment
parlant, com per les persones que la van integrar.

I, pel damunt de tot, gràcies a l'arbreda, per la que
tants i tants malgratencs ens hem trobat una
vegada i una altra durant els darrers quatre mesos,
per manifestar la nostra estima per la natura, i per
defensar amb convicció el projecte alternatiu per
aquest tram de la riera.

Bon any a tothom !!!

Lluís Marré

Sense canvis suculents:

A Ràdio Palafolls, per variar, els polítics de Malgrat exposen les seves opinions.

Ara és el PP que demostra el poder dels diners, una absorció mental que ja es va fer clara des del primer moment de formar part del govern i els porta a dir coses tant estúpides i aclaridores pels qui ho escolten com: el nou projecte no aporta canvis. Doncs sí que en té algun: que si el voten es queden sense la picossada de peles que cobren per formar part de l’equip de govern (un bon canvi no?).

Com a Dr. Sentinella recepto la presència d’aquesta gent a una sola de les reunions de l’Arbreda. Potser descobreixen quelcom interessant. Ui! Justament cap d’ells hi ve!

Amb els vots de les persones que ara formen l’equip de govern (totes elles a consciència individual) se’ns arravatarà un tresor de la nostra història, un racó present a les ments de molts malgratencs; i tot davant dels nostres nassos, no d’amagat com ja s’ha fet altres vegades. La historia té la desgràcia de que un cop es destrueix ningú la pot tornar a crear, mai podrem gaudir i ensenyar el lloc que porta tanta càrrega física de vides que hi han passat. Es pot considerar un robatori? Sí, el patrimoni és cosa de tots, i si algú ens el pren només té un nom (com s’anomena algú que roba?).

Quantes coses haurà de perdre Malgrat fins adonar-se que ja no és res? Qui explicarà això als nens que amb il·lusió van defensar aquest espai i preguntaran per ell? (són els ara petits els que demà maleiran les destrosses d’avui)

Em sembla que som molts els que no volem veure desaparèixer res més de la nostra historia: que ens fa tant especials. I un grup de forans que són els que absolutitzen el poder (no escolten a ningú) a Malgrat crearan la mateixa amargor que s’escampa pels cossos, sensibles, capaços de percebre desgràcies històriques com la pèrdua de Can Campassol o la crema de l’església.

Gràcies! Us asseguro que la història del nostre Poble us recordarà.

Carta dels reis:

Una proposta de regal pels petits que van defensar, i encara ho fan, el paratge de Can Feliciano (que no van ser pocs).

Contraportada:
"En Marcel, que estima molt les plantes, queda fascinat pel jardí abandonat de la casa de les acàcies. És el seu secret, que només compartirà amb la Geraldine, fins al dia en què apareix el senyor Gouzes, el vell propietari de la finca, el qual és pressionat per la seva família perquè converteixi aquests terrenys en apartaments. La vida del senyor Gouzes perilla. En Marcel hi intervindrà..."

Autora: Mercè Canela
Il·lustracions: Gabriela Rubio
Editorial: barcanova (col. sopa de lletres)
Edat: a partir de 12 anys

15ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:

Com es diu la plaça on abans hi havia el cinema Liceu?